La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): Causes, Fets i Repressió

La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)

Causes de la Revolta Popular

Tot va començar després del desastre de 1898 (Cuba). Espanya, l'any 1906, va iniciar la penetració al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires i el Tractat Hispanofrancès van comportar l'establiment d'un protectorat franco-espanyol al Marroc, on a Espanya se li va atribuir el Rif, l'Ifni i el Río de Oro. L'objectiu principal era guanyar diners i restaurar el prestigi de l'Exèrcit.

La presència espanyola a l'àrea va ser contestada per les tribus berbers. Els atacs dels rifenys van requerir una forta intervenció militar. L'any 1909, els rifenys van derrotar durament les tropes espanyoles al Barranc del Llop (Melilla).

A causa d'aquesta derrota, el govern va decidir incrementar el nombre de soldats per evitar la pèrdua de Melilla, i va decidir enviar reservistes. Els reservistes eren ciutadans que havien fet el servei militar, però que estaven retirats i eren cridats de nou. L'enviament d'aquestes tropes va provocar un moviment de protesta popular a Barcelona, ja que només les famílies humils que no podien pagar el rescat per l'exempció eren reclutades.

Desenvolupament dels Fets (18-29 de Juliol)

La Setmana Tràgica va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. La revolta va començar el 18 de juliol de 1909 durant l'embarcament de les tropes al port barceloní.

• Convocatòria: L'organització Solidaritat Obrera va fer una crida per fer una vaga general, amb el suport de la UGT i grups republicans.
• Durada i Característiques: La revolta es va allargar una setmana i va tenir un fort component antimilitarista i un rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església.
• Accions: Es van aixecar barricades i hi va haver enfrontaments amb les forces d'ordre. També es van incendiar més de 80 establiments religiosos.

A partir d'això, es va declarar l'estat de guerra i es van enviar reforços per aturar la revolta. El 29 de juliol, tot va tornar a la normalitat amb un balanç d'aproximadament 100 morts i 300 ferits.

Conseqüències i Repressió Política

La repressió posterior als fets va ser molt dura:

• 100 persones van ser detingudes.
• 1.500 persones van ser sotmeses a consells de guerra.
• 17 persones van ser condemnades a mort (5 van ser executades).

Entre els afusellats hi havia Francesc Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i fundador de l'Escola Moderna, la mort del qual va generar una gran indignació internacional.

Conseqüències Polítiques

La crisi va provocar la desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura. La duresa de la repressió va unir liberals i republicans en l'oposició. El rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern a Canalejas. Després d'això, els partits dinàstics es van trobar fragmentats i mancats de lideratge efectiu.