Moviment obrer i internacionalisme al segle XIX

El moviment obrer al segle XIX

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com internacional. Primer, d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, que no eren gens bones.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme, van servir de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava. La consciència de classe i l'experiència organitzativa van estendre la idea de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països per defensar els seus interessos. Naixia l'internacionalisme, que es va concretar en les diverses Internacionals del segle XIX, amb presència d'anarquistes i marxistes a Espanya.

Etapa del Sexenni Democràtic i primeres organitzacions

Etapa sexenni democràtic (1868-1874): hi ha una democratització i el reconeixement dels drets i llibertats individuals i socials. Hi ha un ressorgiment del moviment obrer i de l’activitat reivindicativa a Catalunya. El 1864 es crea l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), liderada per Karl Marx i Friedrich Engels; la seva finalitat era coordinar i unir els esforços del moviment obrer internacional per assolir els seus objectius. Aviat sorgiren divergències entre partidaris de Marx i de Bakunin.

Anarquistes i marxistes

Ràpida expansió a Catalunya dels anarquistes. Els seus mitjans: la vaga; objectiu: la revolució. El 1872 es forma la «Nueva Federación Madrileña» que trenca amb la Federació Regional Espanyola (FRE) i amb l'AIT, i és d'ideologia marxista; opta per la conquesta del poder polític. El 1874-75 marca el final del sexenni i l'inici de la restauració borbònica: un règim conservador que va limitar els drets ciutadans i va iniciar un període de repressió contra el moviment obrer i la persecució de totes les associacions i representants dels seus ideals, tot i que la seva influència sobre les classes populars no va deixar de créixer.

Conflictes interns i tendències

Anarquistes: 1883 es produeix una divisió entre anarcosindicalistes i anarcocomunistes; a la dècada de 1890 domina l'acció violenta i directa en alguns sectors. Socialistes: el 1879 Pablo Iglesias va fundar el PSOE, de caràcter revolucionari però amb un programa de reformes socials. Fins al 1910 no va aconseguir tenir diputats al Parlament. El 1888 es va fundar la UGT (Unión General de Trabajadores) com a sindicat independent del partit, amb participació en vagues i en la defensa de qüestions laborals.

Resum i impacte

En síntesi, el moviment obrer del segle XIX es caracteritza per la seva evolució des de la protesta espontània fins a l'organització estructurada, la influència de corrents ideològics com el marxisme i l'anarquisme, i la consolidació d'instruments d'acció com els sindicats i els partits socialistes. Tot això va marcar la política i les condicions de treball durant les dècades següents.