Moviment Obrer, Marxisme i Anarquisme: Història i Ideologies Socials

El Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i Lluites Socials

Des dels Inicis fins al 1848

D'Artesans a Proletaris

Amb la llibertat de producció, els artesans van perdre els privilegis per transformar-se en proletaris, sense cap propietat més que la seva prole (fills) i amb necessitat de feina. Eren contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Es va configurar una nova classe obrera i un nou ordre laboral caracteritzat per:

• Jornades de fins a 15 hores.
• Ritme de treball constant, aplicat també a dones i nens.
• Disciplina estricta.
• Salaris baixos.

De tota manera, el procés de mecanització també va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals (els telers manuals anglesos van passar de 800.000 treballadors el 1800 a escassos 200.000 l'any 1834).

Els Primers Conflictes i el Luddisme

Els treballadors van patir governs cada vegada més repressius fins a la prohibició de les associacions obreres tant a França (amb la Llei Le Chapelier, 1791) com a Anglaterra (amb les Combination Acts, 1799-1800). En paral·lel, es van desenvolupar moviments radicals que reclamaven reformes democràtiques, drets i llibertats.

El 1811, més de 60 telers van ser incendiats a Nottingham com a protesta per la violència de l'exèrcit en reprimir una manifestació. La destrucció es va associar a un dirigent obrer, Ned Ludd, que aviat va ser mitificat, utilitzant el seu nom a tota Europa en cartes d'amenaça als empresaris, ja que consideraven que les màquines provocaven l'atur. El luddisme va arribar fins a Alcoi (1820) i Barcelona (1835).

Ideologies Clau del Moviment Obrer

El Marxisme: Teoria i Praxi Social

El marxisme és una praxi cientificofilosòfica elaborada per Karl Marx i Friedrich Engels, amb les aportacions dels seus seguidors (com Lenin, Trotski i Mao Zedong). Es fonamenta en el materialisme històric, una sociologia del desenvolupament de la humanitat basada en la successió de diferents tipus de societats:

• Comunisme primitiu
• Mode de producció asiàtic
• Esclavatge
• Feudalisme
• Capitalisme
• Socialisme
• Comunisme (encara per venir, ja que pressuposa la desaparició de l'Estat)

La continuïtat d'aquestes formes històriques és el resultat de la lluita entre els rics opressors i els pobres oprimits (a partir de la Revolució Industrial, entre la classe burgesa i la classe treballadora).

Segons Marx, el capitalisme es basa en l'explotació d'una majoria (el proletariat) per una minoria (els capitalistes burgesos, beneficiaris de la plusvàlua) i en la propietat privada dels mitjans de producció. El socialisme és la fase històrica que ha de substituir l'individualisme capitalista (materialisme mecanicista), que propugna la supressió de les classes socials, la col·lectivització dels mitjans de producció i el govern del proletariat. El comunisme és l'etapa final on desapareixeria totalment la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, la lluita de classes (i les classes mateixes), àdhuc l'Estat i qualsevol forma d'explotació de la persona per la persona.

L'Anarquisme: Llibertat i Col·laboració

L'anarquisme és una teoria i praxi hereva de la Il·lustració del segle XVIII que propugna l'abolició de l'Estat i de les institucions de poder, la supressió de la propietat privada i la creació d'una nova societat basada en la llibertat individual i la lliure col·laboració entre els individus.

Els pensadors més significatius van ser:

• Pierre-Joseph Proudhon: defensor de la petita propietat privada i definidor de l'anarquisme i del mutualisme.
• Mikhaïl Bakunin: principal activista i organitzador del moviment.
• Piotr Kropotkin: representant de l'ala més radical, partidària de la total col·lectivització o comunisme llibertari.

Les experiències més interessants de la praxi anarquista es van desenvolupar al llarg de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).