Quins eren els objectius del Modernisme a Catalunya?

Els objectius eren modernitzar la societat catalana, obrir la cultura als corrents europeus i intentar modernitzar la llengua catalana. Al mateix temps, volia transformar la cultura de l'època en una cultura moderna i tradicional.

Quin era el programa dels Jocs Florals de 1877?

El programa incloïa reconstruir la història de l'edat mitjana, divulgar els clàssics medievals catalans, recollir llegendes i poesies de tradició oral, crear premses i editorials, fixar un model de llengua literària i potenciar les institucions catalanes.

Moviments artístics i literaris a Catalunya: Il·lustració, Renaixença, Modernisme

Resumen

El document repassa els principals moviments artístics i literaris catalans del segle XIX i principis del XX: la Il·lustració, la Renaixença amb els Jocs Florals, el Romanticisme, el Costumisme, el Realisme i el Naturalisme, i el Modernisme. Inclou els autors i obres més importants de cada corrent, els seus temes i les característiques del context social i cultural en què van sorgir.

Puntos clave

La Renaixença (1833-1877) buscava la recuperació social, política i cultural de Catalunya.
Els Jocs Florals (1877) van fixar un model de llengua literària i van recollir llegendes i poesies de tradició oral.
El lema dels Jocs Florals era 'Pàtria, Fe, Amor', amb premis patriòtic, religiós i amorós.
Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són autors clau del Romanticisme català.
Narcís Oller va passar per etapes romàntica, realista, naturalista i modernista.
El Modernisme és un moviment cultural d'avantguarda europeu que volia portar l'art a la vida social.
Gaudí, Domènech i Muntaner són figures destacades de l'arquitectura modernista a Catalunya.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Il·lustració

Moviment intel·lectual que valora la raó i l'esperit científic

Neoclassicisme: moviment artístic i cultural

Teatre: Joan Ramis (3 unitats: temps, lloc, acció)

Prosa: Rafael Amat

RENAIXENÇA s.XIX (1833-1877)

Moviment que vol la recuperació social, política i cultural de Catalunya

CONTEXT

Social: desigualtat
Econòmic: Revolució industrial, creixement de la ciutat
Polític: sistema parlamentari, substitució de les monarquies absolutes
Cultural (romàntic): afavoreix sentiments nous

JOCS FLORALS (1877)

Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Joaquim Rubio i Ors

Programa:

Reconstrucció de la història de l'edat mitjana
Divulgar els clàssics medievals catalans
Recollir les llegendes i poesies de tradició oral
Creació de premses i editorials
Fixació d'un model de llengua literària
Potenciació de les institucions catalanes existents

Lema: Pàtria, Fe, Amor

Temes: patriòtics, religiosos, amorosos

Premis:

Pàtria: patriòtica (Englantina)
Fe: religiosa (viola)
Amor: amorosa

Flor natural

Gai Saber: qui guanya els 3 premis

ROMANTICISME (Finals S.XVIII)

Gèneres: Prosa, teatre (Àngel Guimerà), Poesia (Jacint Verdaguer)

Jacint Verdaguer:

Temes: patria, fe, amor. Obra: èpica, lírica, prosa

Àngel Guimerà:

1a etapa: tragèdia romàntica en vers 'Mar i Cel'. 2a etapa: realista/romàntica 'Terra Baixa' (drama romàntic amb triangle amorós)

COSTUMISME:

Narració breu amb caràcter humorístic

REALISME:

S'ocupa de la realitat que envolta els autors, també de la psicologia dels personatges (Narcís Oller)

NATURALISME:

S'envolta amb ambients més marginals

Narcís Oller

Etapes: 1a. Romàntica: 'La papallona'. 2a. Realista: 'L'escanyapobres' (crítica de l'avarícia). 'Vilaniu' (decadència de les zones rurals). 'La febre d'or' (obsessió pel diner). 3a. Naturalista: 'La bogeria' (parla de la bogeria basada en fets reals). 4a. Modernista: 'Pilar Prim' (marit mort i no casar-se per testament)

MODERNISME

Moviment cultural d'avantguarda europeu, complex. Intenta manifestar l'art a la vida social. A França i Bèlgica: art nouveau. A Alemanya: Jugendstil. A Catalunya: Gaudí, Domènech i Muntaner. Pintura: Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Escultura: Josep Llimona. Música: Enric Morera. Mobiliari: Gaspar Homar. Orfebreria: Lluís Masriera. Cortell: Alexandre

Objectius:

Modernitzar la societat catalana, transformar la cultura de l'època en una cultura moderna i tradicional, obrir la cultura als corrents europeus, intentar modernitzar la llengua catalana

Difusió a través de diaris i revistes com 'Pel i Ploma', '4 Gats', 'La Vanguardia', 'Diario de Barcelona', 'Catalonia', 'Avenç'. Festes modernistes a Sitges

Corrents Ideològics/dif

Regeneracionisme: l'art com a eina per canviar la societat, contra l'actitud conservadora del burgès, l'artista ha de treballar per renovar la societat. Esteticisme: sense conflictes socials, art per l'art, valor suprem

Etapes:

Formació i lluita (les festes modernistes ajuden). Consolidació i triomf

Gèneres literaris

Poesia: Joan Maragall ('Viscins i cants' - temes amorosos, populars. 'El comte Arnau' - llegenda romàntica)

Narrativa: 'Els sotsferéstecs' de Raimon Casellas (personatges de ciutat destinats a una parròquia del poblet de Montseny). 'Solitud' de Víctor Català/Caterina (noia que busca la felicitat amb el seu marit però...). 'Josefat' de Prudenci Bertrana (acollit per tocar campanes, relació sexual amb prostituta que el mata). 'La vida i la mort de Jordi F' de Josep Pous (noi que es rebel·la i té càncer, al final triomfa la seva voluntat i es suïcida). Teatre: Regeneracionista 'Aigua encantades' de Joan Puig (zona rural amb sequeres). Esteticista 'L'auca del Senyor Esteve' (negoci familiar)