Moviments culturals del segle XIX
Romanticisme
El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Va sorgir com a reacció al pensament racionalista dels il·lustrats i va situar la llibertat individual al centre de la vida i de la creació artística. Considera essencials valors com la natura, els sentiments i la superació de la realitat, sigui evadint-se en el passat històric o en ambients exòtics. Dins del moviment conviuen la tendència conservadora i la revolucionària. Va comportar la recuperació de valors literaris anteriors al segle XVIII, com ara Shakespeare i la forma teatral del drama i el passat medieval.
Renaixença-Països Catalans
Felibritge-Occitània, Rexurdimento-Galicia, Risorgimento-Itàlia.
Realisme
Com a reacció a l’estètica romàntica i a la seva tendència a fugir de la realitat o a transcendir-la, va sorgir el realisme, que es basava a observar la realitat i a conèixer-la a través de les experiències. El seu desenvolupament i el naturalisme, està vinculat amb els progressos filosòfics i científics del segle XIX.
- En filosofia, el positivisme
- En ciències naturals, la teoria de la evolució
- En salut, la medicina experimental
- En les humanitats, el determinisme
Renaixença
La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec o el Felibrige a Occitània. Culminen en la gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot. La pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
Poesia
L’any 1858 es va publicar l’antologia poètica Los trobadors nous, Antoni de Bofarull, que va prendre com a criteri l'ús culte de la llengua catalana més que no pas la qualitat literària dels poemes. L'any següent, Víctor Balaguer va publicar una altra antologia poètica, Los trobados moderns, que pretenia integrar autors progressistes i republicans en la Renaixença. Al 1859 es van restaurar a Barcelona els Jocs Florals. Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894), Víctor Balaguer (1894-1901), Marià Aguiló (1825-1897), Teodor Llorente (1836-1911) i Jacint Verdaguer (1845-1902).
Jacint Verdaguer
Poeta d’èpica i lírica. L’Atlàntida i Canigó. Temàtica patriòtica i religiosa, Virolai i l’Emigrant. Prosa rondalles.
Teatre
Societat burgesa feien sainets breus i senzills en català, s’anomenava teatre de sala i alcova, grups privats exemple Liceu. Obreres i pageses als tallers, obres humorístiques, teatre d’estiu.
Primera meitat segle XIX, sainet comèdia de costums, teatre polític. Segona meitat, paròdies, drames de Frederic Soler. Tragèdies de Víctor Balaguer. Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845 i va morir l’any 1924 a Barcelona. Va ser un dels fundadors del setmanari La Renaixença (1871) i va ser elegit president de l’Ateneu al 1895, va fer el pas històric de pronunciar el discurs inaugural en català. Guimerà va conrear els diferents gèneres teatrals, amb especial èxit en la tragèdia i el drama realista. En una primera etapa, es va centrar en la tragèdia romàntica i destaca Mar i cel (1888). En els anys noranta Guimerà va assolir la seva plenitud amb l’estrena de drames realistes com Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900), ambientats en la Catalunya rural contemporània.