Narrativa Catalana Post-1975: Autors Clau i Obres Destacades

La narrativa catalana després de 1975

Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005)

Jesús Moncada abandonà el poble natal el 1966 per anar-se’n a treballar a Barcelona i entrà a l’Editorial Montaner y Simón. Allà conegué Pere Calders, que l’ajudà en els seus inicis.

Entre les seves obres destaquen:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (recull de contes, 1981)
• La novel·la Camí de sirga (l’enfonsament de Mequinensa sota les aigües d’un pantà, 1988)
• Novel·les: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)
• Reculls de contes: El cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999)

Quim Monzó (Barcelona 1952)

Quim Monzó va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976).

Entre els seus reculls de contes més coneguts hi ha:

• Uf, va dir ell (1978)
• El perquè de tot plegat (1983)
• La magnitud de la tragèdia (1989)

Ha acabat fent columnes a La Vanguardia.

Jaume Cabré (Barcelona 1947)

Jaume Cabré forma part del col·lectiu d’escriptors Ofèlia Dracs.

La seva obra inclou:

• El recull de contes Deu pometes té el pomer (1980)
• Novel·les que van des de la Barcelona del segle XVIII de Senyoria (1991) fins a l’actualitat de L’ombra de l’ennuc (1996)
• Altres novel·les destacades: Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011)

Sergi Pàmies (París 1960)

Sergi Pàmies és autor de diversos reculls de contes, com ara:

• T’hauria de caure la cara de vergonya (1986)
• La gran novel·la sobre Barcelona (1997)
• Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006)

També ha escrit novel·les, entre les quals destaca Sentimental (1996).

Narradors de les Illes Balears

Baltasar Porcel (Andratx 1937-Barcelona 2009)

Baltasar Porcel va escriure les primeres obres seguint els models realistes amb una certa tendència al tremendisme, com ara Solnegre (1961) i Els argonautes (1968).

Entre les seves novel·les, cal esmentar Cavalls cap a la fosca (1975).

Va ser un autor prolífic, especialment en la narrativa i l’article periodístic. El 2007 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Maria Antònia Oliver (Manacor 1946)

Maria Antònia Oliver començà en el món de la narrativa amb una novel·la centrada en el món del turisme, Crònica d’un mig estiu (1970).

Va fer incursions en les rondalles mallorquines de mossèn Alcover amb El vaixell d’iràs i no tornaràs (1976), on utilitza les tècniques de la rondalla tradicional.

És coneguda per la seva novel·la negra Estudi en lila (escrita a Barcelona, 1985) i per les novel·les eròtiques publicades amb el pseudònim d’Ofèlia Dracs (format amb les inicials dels autors que van crear-lo).

Ha col·laborat amb traduccions, destacant les obres de Virginia Woolf.