Oracions desideratives

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

 
Els textos instructius ens donen una sèrie de consells, ordes, recomanacions o passos que cal seguir per dur a terrme a una activitat. S'hi poden trobar: verbs en imperatiu (desfeu), perífasis d'infinitiu (haureu d'afegir-hi), enumeració dels passos a segir (1, 2,...), consells i recumencions (Per un regim es edecuat...). Poden ser de dos tipus: Estructura en forma de redacció, els consells o les indicacions que es donen es presenten redactats en paràgrafs. I cada paràgraf s'encapçala amb un subtítul informatiu. En estructura enumerativa, pirmerament s'identificquen els noms de les part de l'objecte i la seva situació mitjançant un dibuix il.Lustatiu. Després, les instrucions s'organitzen mitjançant subtítuls que xtpressen les finalitats que es volen aconsegir. Sota cadascuna d'aquestes finalitats s'enumeren els apssos que s'han se segir i s'acompanyen d'imatges per il.Lustrar les indicacions.
La preposició és una paraula invariable que té com a funció relacionar paraules o conjunts de paraules tot matisant-ne o completant-ne el significat. Prepusicions: A, amb, de, en, per, per a, contra, entre, segons, ultra, vers, fins, damunt, davall, darrere, sobre, sota, durant. Locucions prepositives: a causa de, a excepció de, a favor de, a fe de, a la vora de, a prop de, a sobre de, al damunt de, per tal de..
La conjunció és un mot que serveix per a relacionar dues parales o grups deparaules o bé dues oracions. Ni han de dos tipus, les conjuncions de coordinació, que enllacen elemnts dins d'una mateixa oracicó que tenen una relació d'equivalència. Les conjuncions de subordinació, que enllacen oracions que no tenen una rlació d'equivalància sinó de dependècncia, és a dir, que una ooracuó depèn d'una altra que és l'oració principal. Tipus: Copultaives, enllacen, uneixen en igualtata. Distributives, indiquen l'aternativa entre dues oracions o dos termes de la mateixa oració. Disjuntives, enllacn termes entre els quals es pot fer una opció. Adversatives, indiquen una certa oposiciño entre les oracions o elemnt que enllacen. Il.Latives, indiquen una conseqüència. Continuatives, indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats.
Els antònims: Les paraules que tenen un significat oposat s'anomenen antònimes. Tipus, gradació, termes que corresponen a graus intermedis. Accepatció, dels mots implica la negació de l'altre. Existència, un terme implica l'existència d'un altre.
Vocals o/u: en noms, adjectius i adverbis buesquem una paraula de la mateixa família en què la O o la U es trobi en posició antona.En els verbs busquem la primera o tercera persona del present d'indicatiu. Exepcions: cosir, collir, escopir, sortir, tossir.I poder i voler s'escriuen amb O en totes les formes exepte el present subjuntiu, l'imperatiu i la primera persona del present d'indicatiu.

Entradas relacionadas: