Ordre dels constituents: tema i rema en català

L'ordre dels constituents dins l'oració: la informació que el parlant suposa coneguda pel seu interlocutor: tema, mentre que la que es considera transmesa per primer cop: rema. Aquesta distinció sovint no permet una separació clara perquè tota la informació continguda a l'oració es presenta com a nova (Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell).

Habitualment, els últims constituents que arriben a l'oient són els més rellevants. Les oracions declaratives són les que transmeten una informació més neutra i compleixen de forma més regular la citada progressió tema-rema, corresponent el tema al S i el rema al P. Tanmateix, un constituent desplaçat al final de l'oració passa a interpretar-se com a remàtic (Ho he dit jo) i si passa al principi es valora com a temàtic (Aquells llibres, només els consulten els entesos).

La rematització

• 1. La utilització de la passiva reflexiva o dels verbs ergatius no comporta rematització del S, ja que l'ordre natural d'aquestes formes és amb el S postposat: S'ha estavellat un avió / Ja han arribat els nostres cosins d'Amèrica.
• 2. Si s'altera l'ordre natural CD + CI, el CD queda rematitzat: Han donat a la Mar les gràcies.

La tematització

• 1. La passiva és un mecanisme de tematització: El lladre ha estat finalment detingut.
• 2. La dislocació d'un constituint verbal (CV) a l'esquerra comporta una tematització que connecta amb els coneixements previs dels interlocutors i es reprèn mitjançant un pronom feble amb la mateixa funció sintàctica: Aquells llibres, només els consulten els entesos.

Efectes de la tematització

1. El S en català es pot elidir si és temàtic, no si és remàtic: Qui vindrà demà? En Pep vindrà segur. *Vindrà segur.

2. Així, l'el·lisió d'un constituent es pot fer si és temàtic: L'examen d'en Pep i el d'en Jesús.

3. L'aparició d'un pronom feble en el discurs va supeditada al seu valor temàtic: Ja hem discutit sobre l'ajornament de l'examen i no penso parlar-ne més.

4. Els sintagmes nominal introduïts per un quantificador o sense determinant poden tenir un nucli realitzat lèxicament, i aquesta el·lisió correspondrà sempre obligatòriament a un element temàtic: Han comprat dues pomes vermelles i dues de grogues.