Paisatgisme sentimental

EL ROMANTICISME/ LA RENAIXENÇA

1.Definiciò i lloc:

-Un moviment estétic que donava preponderància a l'individu, exañçava els sentiments i reinvindicava la llibertat. Es desenvolupa als països Europeus

-Cronología: Al final del Segle XVIII

2. La Renaixènça

2.1 Definició:

Fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana. S'inicia amb la publicació, en la revista El vapor l'any 1833, del poema de Bonaventura Carles Aribau (La pátria)"Expressa l'enyor i la estima que sent per la seua pàtria i per la seua llengua. En terres valencianes , aquest moviment literari s'estengué fins ben entrat el Segle XXX a causa de la gran influencia de Teodor Llorente i de la seua concepciò jofloresca de la poesia.

3.Poesia /

3.1 Jocs Florals

Eren una mena de concurs poètic originari de l'Edat Mitjana, van tenir una gran importància perqué crearen un públic lector, aforiren l'aparició d'editorials on es publicaven els treballs presentats, contribuïen a donar un cert prestigi  a la nostra cultura escrita i van possibilitar l'aparició de noves generacions d'autors. Els temes que s'hi tractaven eren la pàtria, la fe, i l'amor.

3.2 Jacint Verdaguer

(1845-1902) Fou fill d'una família de caperols, s'ordénà de sacerdot i durant dos anys viatjá com a capellà de vaixell per l'Atlàntic. La seua obra es pot dividir en aquest 4 apartats:

-Poesia èpica: L'atlantida i el canigó (llenguatge cult en versos llargs)

-Poesia Patriòtica: Exaltament de Catalunya com a pàtria.

-Poesia Religiosa: Destinada a les classes populars, utilitza llenguatge quotidià.

-Prosa: La prosa de Monssén Cinto, és precisa , funcional correcta i expressiva.

++++Poetes d'Espardenya: Gran èxit entre classes populars, no tenien formaciò literaria .

++++Poetes de Guant: Eren burguessos conservadors i s'opsosaven a la polització de la Renaixença.

3.3 Teodor Llorente

(1836-1911) És el poeta més important dela Renaixença Valenciana, destaca el paisatgisme sentimental. Com a periodista va fundar i dirigir el períòdic "Las provincias"

2. EL TEATRE

A partir de l'any 1850 es poden diferenciar dues tendències : el teatre culte i l'altre popular.

2.A El teatre Popular.

Va tenir una gran acceptació entres les classes populars. Reproduia la vida quotidiana i defensava l'us de la llengua coloquial plena de vulgarismes i castellanismes. El gènere mes freqüent era el SAINET, que es tratava d'una peça breu amb una presentaciò humorística i crítica de temes i personatges delaValència del Segle XIX. Escrits en vers amb rima fàcil (Josep Bernat i Baldoví[advocat i alcalde de sueca , el virgo de visanteta], Eduard Escalante[l'efecte del ridícul d'utilitzar incorrectament el castellà.Tres forasters de Madrid])

2.B El teatre Cult

Proposa fer un teatre digne basat en les idees del romanticisme. Els seus seguidors defensen el conreu d'una llengua culta i arcaica. Les obres mostren una gran varietat de situacions, solen estar emmarcades en ambients històrics.

Àngel Guimerà (Va nàixer a Santa Cruz de Tenerife al 1845)Fundá i dirigí la revista "La renaixença"i guanyá varis premis als jocs florals.

La seua obra es divideix en 3 etapes:

-La tragédia ROMàntica.: La característica principal del seu teatre: la passió  humana i els conflictes dels personatges(Gal·la Plácida)

-La plenitud del Drama: Escriu en prosa, predomina el Realisme, els conflictes se centren en camperols...Tots son víctimes d'un amor possesiu que els turmenta i els du a un desenllaç tràgic

- Intents Modernistes: Va ser proposat per al premi nobel del 1904 "La santa espina" , lany 1909 rebé un homenatge multitudinari  i el 1911 va ser nombrat membre de `l'institud D' Estudis Catalans.