Partits polítics durant la Segona República Espanyola

D'una altra banda, el sector revolucionari, agrupat al voltant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), dirigit per líders com Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver, que defensava la via insurreccional i armada.

Els grups de dreta:

• Partits republicans de centredreta

  Entre les formacions republicanes de centredreta que van contribuir a l'adveniment de la República destaquen el Partit Republicà Radical dirigit per Lerroux, i la Derecha Liberal Republicana. Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van esfondrar després de la proclamació de la República. Només va sobreviure una munió de petits grups, com el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócrata i Acción Española, un nucli intel·lectual que reivindicava la monarquia catòlica i tradicional com a única defensa davant de la revolució social. El gran partit de la dreta catòlica i conservadora va ser la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una coalició electoral creada el 1933 per José María Gil Robles que defensava els interessos dels grans propietaris agraris i de l'Església. Al País Basc els grups conservadors autonomistes estaven representats pel Partit Nacionalista Basc (PNB). Hi havia altres grups monàrquics, com Renovación Española (José Calvo Sotelo), que defensava obertament la necessitat de liquidar el nou règim republicà i que va establir acords electorals amb els carlins de la Comunió Tradicionalista. D'altra banda, grups de caire feixista van crear el 1931 les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), que el febrer del 1934 es van fusionar amb Falange Española, un partit fundat el 1933 i dirigit per José Antonio Primo de Rivera.

• Partits d'àmbit català

  La Lliga Regionalista, a diferència d'altres partits de dreta espanyols, va acceptar la nova legalitat republicana. El 1933 va adoptar el nom Lliga Catalana. Esquerra Republicana de Catalunya, el partit hegemònic durant la República, s'havia format un abans de les eleccions del 1931 i agrupava sectors nacionalistes radicals (Estat Català de Francesc Macià), vells republicans històrics i petites formacions republicanes i nacionalistes. Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes i quatre grups comunistes, tots amb una militància escassa i amb poca influència política. El 1935 el Bloc Obrer i l'Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el 1936 els altres dos grups comunistes i els dos grups socialistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).