La patria bonaventura carles aribau mètrica

Bonaventura Carles Aribau va Escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per al Banquer català Gaspar de Remisa. Va voler oferir-li pel seu Sant el 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua I l'enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com Si fos des de l'"exili". Mètricament parlant, el Poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.Labes) Amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima és Consonant, masculina i femenina. I l'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD- GHHG GIIG-JKKJ JLLJ- MBBM MNNM- OPPO OQQO, una estructura Creuada. Comença, L'oda,fent Un repàs a la geografia de tota Catalunya de manera simbòlica. Apareix el pronom personal "JO", personal i íntim, al vers Dos, amb el mot "pàtria mia". I quan s' adreça al "tu" No és cap persona, sinó la pàtria. La primera octava està Dedicada a les muntanyes i illes dels Països Catalans, amb dos Paral.Lelismes ( "adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau") i una Al.Literació (" e al mig del mar immens la mallerquina Nau"). La Segona octava identifica El front de la pàtria amb els parents i el so dels torrents amb la Veu de sa mare i els plors del seu fill, Acaba la cobla amb una Comparació: se sent "així com l'arbre emigrat a terres Llunyanes, del qual els fruits perden el gust i les flors el perfum". En l'últim vers trobem un hipèrbaton. Les Tres següents octaves parlen De la llengua.La Darrera octava serveix Per a fer l'homenatge al patró.