La patria bonaventura carles aribau mètrica

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

 


La pàtria Amb la publicació daquest poema a la revista El Vapor lany 1833 es considera que sinicia la Renaixença. Bonaventura Carles Aribau era ben lluny de creure res de semblant, com ho demostra el motiu que el portà a escriurel:felicitar el seu patró el dia del seu sant, tal com ens diu en els últims quatre versos, els menys interessants. Per motius de feina, Aribau estava destinat a Madrid, des don envià el poema a la revista. Hi expressà lenyor per Catalunya, tot evocant-ne i elogiant-ne, amb tocs emotius i una clara influència ROMàntica, el paisatge, la història i la llengua. Sentén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que al llarg del Segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llegenda catalana; i en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de ledat mitjana, en bona part redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença. El moviment fou, abans que res, polític: va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta dEspanya, més agrària i menys industrial. Pel que fa als continguts, les dues primeres estrofes es centren en lenyorança del paisatge català. Observem les personificacions a què aquest poemes és sotmès, així com la identificació, pròpia del romanticisme, entre el paisatge i la pròpia família per transmetre, doncs, la idea dun sentiment profundament arrelat. Per això també, quan, al final de la segona estrofa, és el <<jo>> poètic mateix qui es compara amb << un arbre migrat a terres apartades>>, la intenció és destacar la impressió de desarrelament. La tercera i quarta estrofes se centren, en canvi, en el passat històric i en la llengua. Pel que fa al primer aspecte,sevoca en contret ledat mitjana, cosa que no es gens estranya per dues raons: perquè va ser lèpoca desplendor de la <<pàtria>> i perquè el romanticisme va tenir, a tot Europa, una forta tendència a recuperar i mitificar aquesta etapa.  Observem la connotació emotiva de la segona part de la quarta estrofa quan shi condemnen aquells que no ploren en sentir la pròpia llengua en <<estranya regió >>.  Finalment, les dues ultimes estrofes se centren novament en la llengua, però ja sense les referències històriques anteriors. És significativa la identificació que shi estableix entre llengua i infantesa amb la connotació de sinceritat en lexpressió del sentiment i dinnocència i espontaneïtat, qualitats totes elles novament ROMàntiques. Els quatre últims versos es limiten a explicar el motiu del poema.  Pel que fa a la forma, ens trobem amb un poema de sis estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna, que rimen ABBAACCA, DEEDDFFD i així successivament. La rima és encreuada i ens dóna una pista important sobre la manera com Aribau organitza els continguts: cada quatre versos hi ha una unitat de sentit. Cada estrofa es troba així dividida sempre en dues parts.

Entradas relacionadas: