Piràmides tròfiques i dinàmica de poblacions

Piràmides tròfiques i la seva classificació

Cada rectangle correspon a un nivell tròfic. A la base se situen els productors. Els descomponedors no apareixen ja que, en alimentar-se de tot tipus de restes orgàniques, no constitueixen un nivell tròfic.

Tipus de piràmides tròfiques

• Piràmide d'energia: Representen l'energia emmagatzemada en cada nivell tròfic.
• Piràmide de biomassa: Representa la quantitat de biomassa que hi ha en cada nivell tròfic.
• Piràmide de nombres: Representen el nombre d'individus de cada nivell tròfic.

Exemple de piràmide invertida (peixos-zooplàncton-fitoplàncton): el fitoplàncton serveix d'aliment al zooplàncton i el zooplàncton als peixos. Són invertides, és dir, els nivells dels productors poden ser inferiors al dels consumidors primaris. Passa quan uns pocs individus de grans dimensions serveixen d'aliment a molts de mida petita, o quan la taxa de reproducció és molt alta.

Dinàmica de les poblacions

Es representa el nombre d'individus i s'observen tres fases:

1. Fase de latència: Creixement inicial lent.
2. Fase exponencial: Creixement ràpid.
3. Fase estacionària: El creixement esdevé més lent i fluctua al voltant d'un màxim de població.

Capacitat de càrrega d'una població: És la mida màxima d'aquesta població que un ecosistema pot suportar en un període determinat.

Principals factors que influeixen en el creixement d'una població:

• Taxa de natalitat (TN): El nombre de naixements que tenen lloc en una població, en relació amb la mida d'aquesta i en un temps determinat. TN = (núm. naixements / població total) x 100
• Taxa de mortalitat (TM): És el nombre d'individus que moren en un període de temps determinat respecte a la població total. TM = (núm. morts / població total) x 100
• Potencial biòtic: La diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
• Taxa d'emigració: Nombre d'individus de la població que l'abandonen per anar a una altra de diferent.
• Taxa d'immigració: És el nombre d'individus que ingressen en una població provinents d'unes altres de diferents.

Estratègies de creixement de les poblacions

Estrategs de la R (tortugues, peixos)

Espècies que aprofiten de manera eficaç els recursos del medi i que constitueixen ràpidament poblacions nombroses. Les esgoten ràpidament, de manera que han d'emigrar o passar a un estat de letargia, en espera que millorin les condicions ambientals. Són espècies generalistes o oportunistes, com ara mosquits o trèvols.

Estrategs de la K

Espècies que estan molt ben adaptades al medi i que mantenen una població estable amb un creixement controlat. Tenen poca descendència, però inverteixen una gran quantitat de recursos a cuidar la prole. Sovint predominen en ecosistemes amb poques variacions. Són espècies especialistes, com ara linxs o roures.

Corbes de supervivència

Són gràfiques que representen els supervivents d'una població en funció de la longevitat mitjana d'una espècie. Les espècies s'ajusten a tres models:

• Tipus 1: Espècie amb una taxa de mortalitat baixa fins que arriben a una edat avançada, moment en què aquesta augmenta ràpidament. És pròpia dels estrategs K.
• Tipus 2: Espècie amb una taxa de mortalitat que varia poc amb l'edat. La corba té forma de diagonal descendent. Pròpia de les espècies animals en què els joves depenen de la cura dels seus pares, i de plantes anuals.
• Tipus 3: Espècies estrategues R que pateixen una elevada mortalitat en les primeres etapes de la vida, ja sigui larvària o juvenil.