Plató: Món Sensible vs. Món Intel·ligible

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,66 KB

La Teoria de les Idees de Plató

En el seu pensament, Plató tracta tots els temes. La teoria de les idees és metafísica, que ens parla de la realitat; però també gnoseològica, que ens explica com coneixem; antropològica i psicològica, que ens diu com és l'home i la seva ànima; i també constitueix el fonament de l'ètica i la seva política.

Món Sensible i Món Intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos: el món sensible, que és el que nosaltres coneixem i que ens dirà que és la realitat aparent, i el món intel·ligible, el món de les idees, que és el que representa la realitat. El món sensible es veu afectat pel canvi, el moviment i el temps. Aquí trobem les coses, que són alterables, inestables i temporals. En el món intel·ligible no existeix el canvi, ni el moviment, ni el temps, i no hi ha coses sinó que hi ha idees, que són invariables i eternes. Ja s'evidencia el fet que les idees són superiors a les coses. Però Plató ens dirà que les coses són còpies de les idees, és a dir, que les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. Per exemple, les taules particulars del món sensible existeixen perquè existeix la idea de taula. Això significa que les coses depenen de les idees, i Plató ens dirà que les coses mantenen una relació de participació o d'imitació de les idees.

Jerarquia de les Idees i els Nivells de Coneixement

En el món intel·ligible hi ha idees, però no totes les idees són iguals. Segons Plató, hi ha diferents classes. En el lloc més baix hi ha les idees de coses, com per exemple la idea de taula. Després venen les idees matemàtiques, com el teorema de Pitàgores. Més amunt trobem les idees de valors, com la idea de justícia, i per sobre de totes hi ha la idea del bé, que és la mare de la resta de les idees. Amb aquesta caracterització podem veure que les idees són tan perfectes que escapen de la nostra percepció, però aleshores Plató ens dirà que hem de descendir pels diferents nivells de coneixement, que són quatre:

  • Eikasia: El nivell més baix, un coneixement molt limitat basat en l'observació sensible.
  • Pistis: Per sobre d'aquest, implica una creença raonable perquè intenta donar una explicació sobre els fenòmens, però que se segueix fonamentant amb la realitat aparent.

Aquests nivells se sustenten en la poca realitat del món sensible, per això ens proporcionen un saber poc fiable (la doxa o opinió). Per desprendre'ns, hem d'ascendir al coneixement d'allò veritable, el coneixement del món intel·ligible, i ho farem quan assolim la dianoia o el raonament. Aquest implica un nivell de coneixement superior perquè ens possibilita conèixer les idees, però el seu límit són les idees matemàtiques. Per conèixer les idees superiors, ho hem de fer a través de la noesi (intuïció), a la qual arribem mitjançant la dialèctica, que és una tècnica que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les idees. Aquests dos últims nivells de coneixement conformen l'episteme, que és el saber veritable.

El Mite de la Caverna

El mite de la caverna ens planteja que uns homes lligats per cadenes en una caverna, de tal manera que només poden veure la paret del davant. Darrere seu hi ha un foc i persones que transporten objectes, i les seves ombres queden projectades a la paret. Els homes lligats no veuen els objectes, només veuen les ombres projectades, però com que no han vist res més en la seva vida, Plató ens diu que pensen que les ombres són la realitat. Les cadenes que els lliguen simbolitzen el coneixement pels sentits, i les ombres, les coses del món sensible. En aquesta situació només podem accedir al nivell de coneixement més baix. Però, què passaria si un d'aquests homes aconsegueix alliberar-se de les cadenes? Quan aquest home es giri i vegi els objectes, segurament dubtarà, però acabarà entenent que allò només seran projeccions d'aquests, i quan succeeixi, accedirà al coneixement més elevat. L'home no està lligat, però es troba dins de la caverna, així que està al món sensible. Per conèixer la veritat, ha de sortir a l'exterior: veurà que és un món més gran (el món intel·ligible), també podrà veure els arbres i la flora, i accedirà a un grau de coneixement superior, perquè aquests representen les idees. Finalment, comprendrà que tot el que hi ha a l'exterior depèn de la llum del sol, que simbolitza la idea del bé, i quan entengui això, haurà accedit al coneixement més elevat de tots.