Platonisme i cristianisme
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,87 KB
filo de l'Edat Mitjana: el període més ampli de la historia de la filosofia. Sant Agustí establí les bases del pensament filosofic medieval. LEdat Mitjana va desde la caiguda de limperi ROMà fins lirrupció del Renaixement i es divideix en 2 etapes: Lalta Edat Mitjana i la baixa Edat Mitjana.
La situació es caracteritzava per guerres, fam i miseria i va ser el Març on el cristianisme es va estendre. La filosofia estava subordinda a la religió. Teocentrisme.Cristianisme:El lider era Jesús de Natzaret. El cristianisme va entrar en contacte amb el pensament grecorromà. La tasca dels primers pensadors cristians era conciliar els dos corrents de pensament.2.NeoplatonismeÉs el punt de partida de la filosofia cristiana. Era una renovació del pensament de Plató interpretat desde una perspectiva religiosa. Donava resposta a allò que Plató no podia respondre.
Sant Agustí: platonisme i cristianisme
Va fonamentar la denominada filosofia cristiana (escolàstica). Es va proposar aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe per mitja de la raó a partir dun mètode filosofic.
Sant Agustí es va convertir a la filosofia entesa com a coneixement racional. Va passar pel maniqueisme i es va reconciliar amb lescriptura romana després de la lectura dalguns llibres dels platonics. Característiques:
-La filosofia havia de ser cristiana
-El punt de partida de la filosofia eren la fe i les escriptures
-Per ell, creure està relacionat amb entendre. Qui creu, entèn
-Critica la filosofia pagana
-Vol coneixer a Dèu i lànima.
Ell entèn el coneixement com a il·luminació. Comparteix amb Plató la seva concepció dànima i la relació ànima-cos. Diu que lànima coneix pero no creu en la seva preexistencia. El coneixement serà gràcies a Crist que ens il·luminarà.
La creació i el tempsSant Agustí coincideix amb el neoplatonisme amb la visió que té de Déu com a intel·ligència que conté les idees del món visible. Les criatures en la seva creació reben el que es propi de Déu. El limit de tota criatura és lafinitut. El mal no prové de Déu. Es conseqüencia de la falta que va cometre Adam, conseqüència de la llibertat de lacció humana. Déu no es responsable daquest mal.
Doctrina agustiniana de la gràciaPer Sant Agustí, lésser no es capaç dobrar bé com a conseqüència del pecat dAdam. Per tant, la gràcia divina és donada gratuitament per Déu, mai merescuda pels homes.
La nova atmosfera social i intel·lectual del Segle XII
-Crisi del feudelisme
-Les ciutats seran el focus dactivitat economica
-Sorgiran nous sectors socials
-La cultura ja no es centra en els monestirs, sinó en els centres urbans
-Sorgeixen les escoles i universitats
La situació es caracteritzava per guerres, fam i miseria i va ser el Març on el cristianisme es va estendre. La filosofia estava subordinda a la religió. Teocentrisme.Cristianisme:El lider era Jesús de Natzaret. El cristianisme va entrar en contacte amb el pensament grecorromà. La tasca dels primers pensadors cristians era conciliar els dos corrents de pensament.2.NeoplatonismeÉs el punt de partida de la filosofia cristiana. Era una renovació del pensament de Plató interpretat desde una perspectiva religiosa. Donava resposta a allò que Plató no podia respondre.
Sant Agustí: platonisme i cristianisme
Va fonamentar la denominada filosofia cristiana (escolàstica). Es va proposar aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe per mitja de la raó a partir dun mètode filosofic.
Sant Agustí es va convertir a la filosofia entesa com a coneixement racional. Va passar pel maniqueisme i es va reconciliar amb lescriptura romana després de la lectura dalguns llibres dels platonics. Característiques:
-La filosofia havia de ser cristiana
-El punt de partida de la filosofia eren la fe i les escriptures
-Per ell, creure està relacionat amb entendre. Qui creu, entèn
-Critica la filosofia pagana
-Vol coneixer a Dèu i lànima.
Ell entèn el coneixement com a il·luminació. Comparteix amb Plató la seva concepció dànima i la relació ànima-cos. Diu que lànima coneix pero no creu en la seva preexistencia. El coneixement serà gràcies a Crist que ens il·luminarà.
La creació i el tempsSant Agustí coincideix amb el neoplatonisme amb la visió que té de Déu com a intel·ligència que conté les idees del món visible. Les criatures en la seva creació reben el que es propi de Déu. El limit de tota criatura és lafinitut. El mal no prové de Déu. Es conseqüencia de la falta que va cometre Adam, conseqüència de la llibertat de lacció humana. Déu no es responsable daquest mal.
Doctrina agustiniana de la gràciaPer Sant Agustí, lésser no es capaç dobrar bé com a conseqüència del pecat dAdam. Per tant, la gràcia divina és donada gratuitament per Déu, mai merescuda pels homes.
La nova atmosfera social i intel·lectual del Segle XII
-Crisi del feudelisme
-Les ciutats seran el focus dactivitat economica
-Sorgiran nous sectors socials
-La cultura ja no es centra en els monestirs, sinó en els centres urbans
-Sorgeixen les escoles i universitats