Plaute i Terenci: Els grans mestres de la comèdia llatina

Plaute

Els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina són Plaute i Terenci. Tots dos van conrear un tipus de teatre anomenat comèdia a la grega, ja que van imitar el model hel·lènic tant en l'acció com en els personatges. En aquestes obres, l'argument es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae.

Sobre la seva vida tenim dades incertes, excepte la data de la seva mort, cap al 184 a.C.

Se li han atribuït 21 comèdies en vers, entre les quals destaquen:

• Aululària (comèdia de l'olla): un vell troba una olla plena d'or...
• Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se amb la seva esposa.
• Les germanes Baquis: dos germans tenen relacions amb dues germanes prostitutes; l'esclau d'un d'ells agafa diners per salvar una germana d'un soldat que l'ha comprat.
• El soldat fanfarró: gràcies a l'enginy, dos enamorats poden burlar la vigilància d'un fanfarró militar.

L'objectiu de Plaute era provocar la riallada dels espectadors, sense donar coherència a l'acció. Les reflexions morals són escasses, però Plaute aprofita que l'acció se situa a Grècia per criticar el món hel·lènic. L'aspecte de major originalitat i importància és l'ús de la llengua, farcit de trets propis del registre col·loquial, la qual cosa dóna als textos una gran rapidesa i vivacitat.

Terenci

Va néixer a Cartago i, de molt jove, va ser traslladat a Roma com a esclau, on va residir a casa del senador Terenci, que el va educar i aviat el va alliberar. A casa de Terenci va entrar en relacions amb la noblesa romana, que el van introduir al cercle dels Escipions. Aquest cercle representava les posicions filohel·lèniques de la societat romana enfront del corrent tradicionalista.

Obres: entre el 160 a.C. i el 166 a.C. va representar les sis palliatae que conservem: Andria, Hecyra, El torturador de si mateix, L'eunuc i Els germans.

Comparació entre Plaute i Terenci

• Llengua: Terenci representa l'humanisme, amb un llenguatge culte; en canvi, Plaute buscava la rialla del públic i utilitzava un llenguatge col·loquial.
• Personatges: Terenci s'interessa en la creació de personatges, mentre que Plaute s'interessa en l'intriga.
• Estructura: Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però estaven més ben estructurades.
• Perspectiva: Plaute ridiculitza els grecs, en canvi, Terenci els imita.