Poemes postsimbolistes catalans

Assaig de càntic en el temple

Assaig de càntic en el temple//Autor: Salvador Espriu.Poemari: El caminant i el mur (1954).Moviment: Postsimbolista.Tema: Tracta sobre l’exili interior de tota la gent que es va quedar al país i va viure durant molt temps la repressió franquista. També tracta el desig de canviar la cultura del seu poble. .Altres: Té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. La forma d’Espanya li recorda a la pell de brau. Utilitza la poesia com a mitjà d’expressió. Obsessiva meditació sobre la mort, i sobre la destrucció del seu món, quan apareix mitificat amb el nom de Sirena, és a dir, Arenys llegit al revés, Arenys de Mar.

Corrandes d’exili

Corrandes d’exili//Autor: Joan Oliver, el seu pseudònim és Pere Quart.Poemari: Saló de tardor (1947).Moviment: Postsimbolista.Tema: Enyorança de la terra perduda degut a l’exili. L’exili és com a conseqüència d’una cruel guerra civil i ens explica la dura experiència de creuar la frontera de Catalunya..Altres: Proper a la poesia de circumstàncies, perquè està estretament lligat al moment que l’autor ha d’abandonar el país camí de l’exili a la fi de la Guerra Civil, sense saber si podrà tornar mai. Llenguatge planer perquè vol que s’entengui el missatge al màxim. Una paraula només esdrúixola PATRIA.

No em preguntis, amor, per què t’estimo:

No em preguntis, amor, per què t’estimo://Autor: Rosa Leveroni.Poemari: Presència i record (1952).Moviment: Postsimbolista.Tema: Incomprensibilitat de l’amor inefable perquè l’amor no obeeix a raons. No se sap perquè s’estima. No tot es explicable..Anàlisis extern: Una sola estrofa de setze versos decasíl·labs i d’art major, exceptuant l’últim vers què és hexasíl·lab i d’art menor. Els versos no tenen rima regular, són versos blancs..Figures retòriques: Interrogació retòrica: vers 2-10. Personificació: vers 5. Polisíndeton: vers 9. Encavallament: present en tot el poema. Anàfora: vers 1 i 11. Hipèrbaton: vers 3. Antítesi: vers 15i 16.Altres: Poesia medieval, tradicional. Màxim exponent i punt de referència Carles Riba. Recorda a Ausiàs March.

Cambra de la tardor

Cambra de la tardor//Autor: Gabriel Ferrater.Poemari: Da nuces pueris (1960).Moviment: Realisme històric.Tema: Tempus fugit (Pas del temps). Fugacitat de la vida. Explica el pas del temps des de que va néixer fins que mori.Anàlisi extern: 23 versos blancs i que no formen cap estrofa. Versos decasíl·labs sense rima. Figures retòriques: Sinestèsia: Confon els sentits “color d’olor poma”. Paronomàsia: Canvia una lletra “color” i “olor”. “Pena de pera”. Paral·lelisme: Repetició d’una o varies paraules “fulles” “petons”.Anàlisi intern: Ell narra una història d’amor, fugaç i intensa d’una parella en una cambra on van mantenir una relació, que mai es tornarà a repetir. Comença introduït per una persiana, que representa una frontera que separa el món exterior del món interior. Aquesta persiana te 37 forats , que representa els anys que ell tenia, que deixen entreveure l’horitzó. La cambra és la manera de recordar aquest amor. Els elements de la tardo pretenen transmetre la tristesa dels amants.Altres: El títol ens diu l’espai i l’època de l’any.