Poesia catalana anys 70

-Vicent Andrés Estellés:(Burjassot, 1924 -València, 1993) començà a escriure Poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. L'obra poètica no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, original i exuberant. Escriure Poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat Que retratà la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la Por, la ciutat, el camp, la dona. En la variada gamma temàtica i tonal de la Seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La pàtria és Per a ell el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor Causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. És un Poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés, que fou periodista, manté una actitud de cronista apassionat. -Miquel Martí i Pol: (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els públics sense Perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. Molts dels seus Poemes foren citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts Cantants havien posat música a les seues creacions. Havia nascut en el si d’una Família obrera. El seu pare era manyà. A causa de la situació econòmica de la Família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va Haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. Va construir la seua experiència Biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat I la solidaritat. El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el Premi Nobel. Quim Monzó: La seua Narrativa curta reflecteix la societat per diverses raons.‐ L’estructura de les seues Narracions és enginyosa , la majoria dels contes no presenten la tradicional Divisió en plantejament, nus i desenllaç. Els seus contes retraten la vida a Una societat contemporània. La manera que té Monzó de criticar els costums Urbans és barrejar elements reals, amb altres absurd i surrealistes; i Presenta, de vegades, les situacions reals i la vida quotidiana deformada de Manera còmica i patètica. Ell utilitza una llengua viva, actual i moderna, que Presenta una gran puresa i rigor. Cada paraula que escriu és insubstituïble i Fascinadora. Barreja elements fantàstics i grotescos amb d’altres, reals o més Lírics. Utilitza metàfores sensuals, amb barreja de dos sentits i d’altres més Irreverents o surrealistes; també utilitza onomatopeies, carregades D’expressivitat i d’humor per alleugerir les descripcions. La narrativa curta De Quim Monzó reflecteix els trets més remarcats de la societat contemporània. Joan Fuster: es el millor assagista català del Segle XX. Fou un Intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat Pròpia de la gent dels territoris de llengua catalana. Va escriure assaig Humanístic, sociopolític i d’història cultural.El estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials. També subtil, sagaç, irònic i càustic.L’assaig va ser durament perseguit durant La postguerra per la seua càrrega ideològica.Va sofrir censura, hostilitat, Falta de mitjans, absència d’ambient cultural, atonia cívica...Les obres més Importants humanístiques van ser: El descrèdit de la realitat, Diccionari Per a ociosos. En aquests parla de la importància de l’art per a l’ésser Humà. Fuster planteja que els valencians devien prendre consciència nacional Per a poder avançar cap al futur.