Poesia catalana anys 70
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB
-Vicent Andrés Estellés:(Burjassot, 1924 -València, 1993) començà a escriure
Poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. L'obra poètica no
és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, original i exuberant. Escriure
Poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat
Que retratà la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la
Por, la ciutat, el camp, la dona. En la variada gamma temàtica i tonal de la
Seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La pàtria és
Per a ell el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor
Causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. És un
Poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i repressió,
Estellés, que fou periodista, manté una actitud de cronista apassionat. -Miquel Martí i Pol: (Roda de Ter,
1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a
Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els públics sense
Perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. Molts dels seus
Poemes foren citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts
Cantants havien posat música a les seues creacions. Havia nascut en el si d’una
Família obrera. El seu pare era manyà. A causa de la situació econòmica de la
Família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va
Haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. Va construir la seua experiència
Biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat
I la solidaritat. El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el
Premi Nobel. Quim Monzó: La seua
Narrativa curta reflecteix la societat per diverses raons.‐ L’estructura de les seues
Narracions és enginyosa , la majoria dels contes no presenten la tradicional
Divisió en plantejament, nus i desenllaç. Els seus contes retraten la vida a
Una societat contemporània. La manera que té Monzó de criticar els costums
Urbans és barrejar elements reals, amb altres absurd i surrealistes; i
Presenta, de vegades, les situacions reals i la vida quotidiana deformada de
Manera còmica i patètica. Ell utilitza una llengua viva, actual i moderna, que
Presenta una gran puresa i rigor. Cada paraula que escriu és insubstituïble i
Fascinadora. Barreja elements fantàstics i grotescos amb d’altres, reals o més
Lírics. Utilitza metàfores sensuals, amb barreja de dos sentits i d’altres més
Irreverents o surrealistes; també utilitza onomatopeies, carregades
D’expressivitat i d’humor per alleugerir les descripcions. La narrativa curta
De Quim Monzó reflecteix els trets més remarcats de la societat contemporània. Joan Fuster: es el millor assagista català del Segle XX. Fou un
Intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat
Pròpia de la gent dels territoris de llengua catalana. Va escriure assaig
Humanístic, sociopolític i d’història cultural.El estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials.
També subtil, sagaç, irònic i càustic.L’assaig va ser durament perseguit durant
La postguerra per la seua càrrega ideològica.Va sofrir censura, hostilitat,
Falta de mitjans, absència d’ambient cultural, atonia cívica...Les obres més
Importants humanístiques van ser: El descrèdit de la realitat, Diccionari
Per a ociosos. En aquests parla de la importància de l’art per a l’ésser
Humà. Fuster planteja que els valencians devien prendre consciència nacional
Per a poder avançar cap al futur.