Poesia catalana anys 70

Espriu Girona 1918- Barcelona 1983. Va ser un poeta,dramaturg i novel.Lista català.L'obra d'Espriu està caracteritzada per la mescla de l'intelectualisme extrem i el descriptivisme càustic. Té una gran singularitat en quant a la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i en fonts i la capacitat per descriure, que han fet que siga una de les més importants de la literatura catalana. El seu llibre de poesia, cementiri de sinera 1946 enfoca el món destruït per la guerra. Les mores 1952, mr Death 1952, el caminant i el mur 1954 i final del laberint1955 formen el cicle líric, ja que tracen un camí d'interiorisme. La poesia d'Espriu va ser qualificada com reausta. El to épic i didàctic de l'obra va semblar modern. En la pell del brau Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància, el llibre adquireix un caràcter de discurs cívic, la qual cosa va actuar com a catalitzador d'una nova actualitat del poeta fins i tot internacional. Els seus ooemes foren musicats i cantats per Raimon. Martí i Pol Roda de Ter 1929-2003. Fou el poeta més llegit i popular de les darrers dècades a Catalunya. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren citats per polítics i altres dirigents socials. Molts cantants posen música a les seues creacións . Martí i Pol havia nascut en el si d'una família obrera. A finals dels 50 es va afegir al nucli pioner la "nova cançó" coma cantautor. S'afilià al psuc i fou membr de l'assamblea de Catalunya. Poesia i vida són dos elements que van lligats a la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes de la seua evolució. La seua poesia fou un tema interior, personal i subjectiu amb un temps obert, exterior i social. Al 1997 el parlament de Catalunya li donà el premi nobel. Lluís Llach canta poemaris de Miquel Martí i Pol com un pont de mar blava i ara mateixa.EstellésBurjassot 1924- València 1993 començà a escriure poesía a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. L'obra poètica d'Estellés és pacífica, original i exuberant, els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona. Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col.Lectiu com a intèrpret de les reivindicacións del poble valencíà. La pàtria per a ell és el drama col.Lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultur i el dolor causat per una llibertat nacional oprimida. En plena postguerra, fou periodista. Va fer un inventari dels personatges i dels esdeveniments quotidians que potser és l'essencia de valència i la seua gent. Aquest era fidel a les seues arrels , el seu llenguatge: llengua poètica dels clàssics valencians, llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana i valenciana, llengua col.Loquial que aprengué a l'horta. La mort fascinava a Estellés però també l'atracció obsessiva per l'amor, que es converteix en l'espina dorsal de tota la seua lírica.