Poesia Catalana del Segle XX: Salvador Espriu i l'Evolució Postguerra
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,37 KB
Evolució de la Poesia Catalana Actual (Dècades 70-90)
La poesia de la dècada del setanta presenta encara uns contorns imprecisos. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.
La poesia no-realista presenta les característiques següents:
- La poesia es considera com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
- La paraula poètica adquireix nous valors: deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir, a evocar.
- La poesia es torna a considerar una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
- Apareixen arguments innovadors, com ara la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
Durant els vuitanta, la poesia continua amb els mateixos paràmetres. Es concep la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals.
Als anys noranta, prevalgué la pretensió de l'obra ben feta.
Salvador Espriu: Producció Poètica i Temes Clau
L'obra d'Espriu es caracteritza per la barreja d'un intel·lectualisme extrem i un descriptivisme càustic. Va barrejar els registres líric, elegíac i satíric. Com a eixos temàtics hi destaquen:
Meditació sobre la Mort i la Guerra Civil
En primer lloc, se centra en la desaparició dels éssers estimats i, més tard, és evocada en relació a les destruccions produïdes a la Guerra Civil. El conflicte bèl·lic i les seves repercussions: criticà la situació de postguerra i incidí en els aspectes més grotescos de la realitat quotidiana.
Arrelament i Compromís amb Catalunya
En to didàctic, dirigí un missatge esperançat de renovació moral per tal de bastir un futur lliure i just.
Referències Culturals: Bíblia i Mitologia
En la poesia espriuana són importants les referències culturals: la Bíblia, la mitologia grega i egípcia han estat objecte d'una intensa elaboració poètica.
En definitiva, l'obra d'Espriu ha estat considerada una de les més importants del segle XX per la seva singularitat, la complexitat temàtica i per la capacitat de descriure la història col·lectiva en temes transcendents.