Quim Monzó i la Poesia Catalana de Postguerra: Tendències i Autors Clau
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
Quim Monzó: Escriptor, Cronista i Mestre de la Narrativa Curta
Quim Monzó ha estat dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de cançons i traductor, però per damunt de tot, és escriptor.
Ha guanyat diversos premis literaris i és considerat l'autor més important de narrativa curta de la nostra literatura. Té influències americanes i també no literàries.
Temes i Estil de Quim Monzó
El tema central de les seves narracions és la vida quotidiana del món occidental, el retrat de la societat hedonista, consumista i sense ideals. Es caracteritza perquè els elements urbans són metàfores dels valors de la societat actual. Els seus textos destaquen pel tractament humorístic i irònic. Analitza els estils de vida actuals i els estereotips del pensament dominant.
Elements Característics de la Narrativa de Monzó
- Ambientació urbana.
- Ús de personatges esquemàtics i anònims.
- Aparició d'elements absurds i fantàstics.
La Metaficció en l'Obra de Monzó
El que fa Monzó és metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries i alhora les interroga i les analitza, utilitzant moltíssim la ironia.
La Poesia Catalana de Postguerra (Fins als Anys 70)
Durant aquest període podem establir tres tendències principals:
1. Continuació de la Tradició Simbolista
La poesia revela el pensament en la mesura que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions. Durant els anys quaranta apareixen dues obres clau:
- Nabí de Josep Carner.
- Elegies de Bierville de Carles Riba.
2. Poesia Influenciada per les Avantguardes
Aquesta tendència, influenciada sobretot pel surrealisme, trenca amb les concepcions literàries i el llenguatge tradicionals. Els nous avantguardistes experimenten amb el llenguatge i utilitzen recursos visuals. En aquesta tendència trobem autors com Joan Fuster.
3. El Realisme Històric o Social (Anys 60)
Aquest corrent, que apareix en el seixanta, fa una poesia de denúncia política i protesta social, utilitzant un llenguatge senzill i planer, sense retòrica, i cercant una comunicació directa i immediata amb el lector. El poeta parla del poble oprimit i de les seves aspiracions històriques i socials. Ens trobem amb poetes destacats com:
- Vicent Andrés Estellés
- Miquel Martí i Pol