Poesia humorística catalana

Contextualització:Els Poetes més preeminents dels anys trenta disposaven d’una formació noucentista Que potencia el seu concepte culturalista de la poesia. · Les publicacions de Poesia del moment, juntament amb l’obra crítica de Carles Riba i la d’altres Autors, mostren que aquest gènere interessa àmpliament els intel·lectuals del Moment. · Durant els anys trenta, la influència dels líders de la poesia Postsimbolista europea es percep a les revistes i als assajos que manegen els Intel·lectuals catalans. · El poema és elevat a una categoria superior en què Ell mateix pot ser objecte d’anà- lisi i, alhora, esdevenir una eina per Interpretar altres poemes. Alguns poetes, com Riba, són també crítics i Assagistes. · La poesia resultant d’aquesta tendència és entesa com a Experiència de cultura i sovint presenta un hermetisme intel·lectualitzat. En Ocasions deriva en una certa metafísica. · La mostra més emblemàtica d’aquesta Tendència és la «poesia pura». El poema constitueix, per si mateix, una realitat alternativa a la realitat tangible; esdevé un artefacte interpretatiu. El poeta gira els ulls cap al seu interior i la poesia en serà el testimoni Estètic. · L’avantguarda catalana, per la seva banda, ataca l’estètica Racionalista i burgesa, però amb l’obra de J.V. Foix aconsegueix unir la Voluntat de trencament amb la tradició culturalista. · Bartomeu Rosselló-Pòrcel Fa els seus primers exercicis poètics des la tradició i els motius de L’anomenada Escola Mallorquina, que supera molt aviat. La influència intel·lectual I literària de Gabriel Alomar és decisiva. · L’anada a Barcelona i l’estada a La Residència d’Estudiants Universitaris, així com l’amistat amb Salvador Espriu, determinen la seva evolució vers la maduresa poètica. · Rosselló-Pòrcel Rep, a més, una sèrie d’influències que van des del gongorisme de la tradició Castellana i el Barroc català fins al postsimbolisme, passant per la poesia de Jorge Guillén. Això ja és perceptible en el seu primer llibre, Nou poemes (1933). · La càrrega simbòlica dels elements que utilitza en els seus poemes Augmenta al segon llibre, Quadern de sonets (1934). S’inicia la recerca d’una Poètica que permeti transcendir la realitat concreta mitjançant la Representació simbòlica sintetitzada. La seva obra assoleix la plena maduresa amb Imitació del foc (1938).