Poesia Trobadoresca: Orígens, Amor Cortès i Composicions

Orígens de la Poesia Trobadoresca

El seu objectiu principal és ser cantada. S'origina a la primera meitat del segle XII i s'estén ràpidament per Catalunya i Itàlia. Perdura fins a la segona meitat del segle XIII.

La Llengua Provençal (Occità)

La llengua de la poesia trobadoresca és el provençal, també conegut com a occità o llemosí. Es feia en occità perquè tenia un gran èxit a Europa. Occitània i els comtats catalans són territoris veïns, i el català i l'occità són llengües similars. La poesia en català comença al segle XV amb Ausiàs March.

Context Feudal

És una poesia profundament lligada al context feudal. El feudalisme era l'estructura política, econòmica i social comuna als territoris per on es va estendre la poesia trobadoresca. Reflecteix temes centrals d'aquesta societat, com l'amor i la guerra.

Trobadors i Joglar

Els trobadors eren els autors de les composicions, figures reconegudes i sovint vinculades a la cort. Els joglar eren els qui interpretaven i cantaven les cançons creades pels trobadors.

L'Amor Cortès

El trobador expressa una relació amorosa idealitzada, sovint no consumada. Els elements clau d'aquesta relació són:

• Dama (dominos/midons): l'objecte d'amor, sovint una dona casada de rang superior.
• Senhal: un sobrenom poètic utilitzat per referir-se a la dama de manera discreta.
• Trobador (hom): el poeta enamorat, que es posa al servei de la dama.
• Espies (lausengiers): els qui intenten perjudicar la relació o la reputació de la dama.
• Marit (gilós): el marit de la dama, sovint presentat com un obstacle.

Elements Formals

Mètrica i Rima

La mètrica és estricta, amb versos de 7 i 8 síl·labes els més comuns. La rima és sempre consonant i es realitza en occità.

Estructura

L'estructura típica inclou:

• Cobla: l'estrofa, generalment de 8 versos.
• Tornada: una estrofa més curta, sovint al final de la composició, que sol contenir el senhal.
• Refrany: un o més versos que es repeteixen regularment en algunes composicions.

L'Art de Trobar

Segons la complexitat estilística i conceptual, es distingeixen tres estils:

• Trobar leu: estil senzill i clar.
• Trobar clus: estil tancat, hermètic, de difícil comprensió.
• Trobar ric: estil ric en recursos formals, però no necessàriament fosc.

Principals Composicions

• Balada: Composició destinada a ser ballada. Sol tenir refrany i versos apariats al final de cada estrofa.
• Dansa: Composició similar a la balada, sovint de 8 versos, introduïda i culminada per un refrany.
• Cançó: La composició més prestigiosa, amb llenguatge subtil i connotat. Tracta el tema de l'amor cortès entre la dama i el trobador. Descriu les etapes de la relació des de la perspectiva del trobador: fenhedor (tímid), pregador (suplicant, aconsegueix parlar amb la dama), entendedor (conformista, aconsegueix una penyora), drutz (amant).
• Sirventès: Composició de tema variat: moral, polític, satíric o personal. Sovint s'utilitza per criticar o lloar personatges o esdeveniments.
• Plany: Composició que expressa dolor per la mort d'un personatge important.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels amants per haver de separar-se i no ser descoberts després de passar la nit junts.
• Pastorel·la: Composició dialogada on un cavaller intenta seduir una pastora, que habitualment el rebutja.
• Tençó: Debat poètic entre dos trobadors que defensen opinions diferents sobre un tema.
• Partiment o Joc Partit: Composició poètica en què un trobador proposa un dilema a un altre, que ha de triar una opció i defensar-la en vers. Es valora l'enginy retòric (també conegut com a 'baralla de gais', en el sentit de poetes).

Trobadors Catalans i Cançoners

Entre els segles XII i XIII hi va haver diversos trobadors catalans, tant d'origen noble com humil, que van escriure en occità.

• Cançoners: Reculls manuscrits on es conserven les composicions dels trobadors.
• Razós: Textos en prosa que precedeixen alguns poemes en els cançoners i expliquen els motius o el context en què l'autor va escriure el poema, sovint narrant anècdotes de la seva vida o de la relació amorosa.