Una flor no fa estiu: L'essència de les rondalles mallorquines

Què és una rondalla?

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla. Està destinada especialment a l'entreteniment dels infants, alhora que té una intenció moralitzadora: pretén ensenyar-nos alguna cosa. Aquestes històries aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.

Rondalles destacades

• La flor Romanial
• En Joanet de sa Gerra
• Sa filla del Sol i de la Lluna
• En Pere Poca Por
• Ous de somera
• En Joanet de l'Onso
• El festejador
• Amor de les tres taronges
• El castell d'Iràs i no tornaràs
• N'Estel d'Or
• En Vit

Elements escènics

Dos tamborets

Rellotge d'arena, penya-segat, seient, suport de l'àguila, tron, pota de l'àguila, armes, taula.

Diferents personatges

Canvi de veu, caracterització, vestit, postura…

Llums i música

L'espectacle: "Una flor no fa estiu"

L'espectacle Una flor no fa estiu agafa com a eix central la rondalla La flor Romanial i el viatge que fa en Bernadet per trobar aquesta flor que tot ho cura. Durant aquest periple, en Bernadet anirà coincidint amb molts d'altres personatges de la rondallística de Mossèn Alcover que l'ajudaran, o no, a aconseguir la seva fita. És un viatge d'autoconeixement, la seva petita odissea.

Ens submergirem dins un univers de fantasia on els protagonistes de moltes rondalles conflueixen. Dos actors, amb només dos tamborets i una tarima circular, ens mostraran, amb un ritme trepidant, més de 45 personatges, combinant el clown, l'acrobàcia, la comèdia i el drama. L'espectacle pretén donar valor al llenguatge que trobam a les rondalles. Al llarg de l'obra aniran apareixent tot un seguit de paraules i expressions que han caigut en desús, però que són fàcilment comprensibles i que donen molta vida al nostre vocabulari.

En Bernadet trobarà la flor, però una flor no fa estiu. Sabem que un fet aïllat no pot marcar una tendència, que trobar la flor una vegada no vol dir trobar-la sempre i que, si l'ha trobada, no ha estat fruit de la sort, sinó de la constància i l'aprenentatge de tot el camí.