Present de subjuntiu del verb cosir

Sinonímia:mateix sifnificat diferent nom/ Polisèmia: diferent significat mateix nom/ Homonímia: diferent significat diferent nom. (moltes entrades dicc) Homofonia: difernt significat, mateix so/ Homografia: diferent significat mateix nom/ Paronímia: diferent significat nom semblant. Coherència: ha de girar al voltant d'una tematica a la qual se supeditin amb logica les diferents informacions aportades. Cal que hi hagi un fil conductor que en vagi unint semanticament les diferents parts(oracions paragrafs..) ha de contenir informació suficient per a fer arribar el missatge i la intenció de l'emissor. Ha de ser comprensible i fer avançar el desenvolipament del tema sense contradiccions. Clara organització. Compliment de les regles: a) Progressió: ha d'avançar aportant info nova. B) repetició: si no es repeteixen certes informacions importants el text no es pot seguir bé. C) no-contradicció: ha d'avançar amb logica. D) relació: ha de tenir relació amb el mon representat. Cohesió sintàctica:en el conjunt d'un text també se'n lliguen les parts mitjançant mecanismes de cohesió. En un text cohesionat les parts no tan sols estan semanticament ben relacionades sinó que a mes solen apareixer explícitament lligades a traves de procediments cohesius: substituirlos: el·lipsis, repetició delmot, substitució per un sintonim, definització, us de signes de puntuació en l'escriptura, correlació o concordança,connexió textual. Errors: morfològics: afecten a aspectes de genere i nombre/ Sintactics: relacionats amb l'ordre de les paraules/lexics: mots mal formats/ semantics: donar a un mot un significant que no té./ prosòdics: afecten a la pronunciació dels mots/ ortografics: tenen a veure amb la grafia dels mots. Verbs velaritzats: velaritzat quan la primera persona del present d’indicatiu acaba en –c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps següents: present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu i pretèrit perfet simple, i també en el participi, sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no té lloc quan la primera persona del present d’indicatiu d’un verb acaba en –sc.Verbs acabats en –córrer: córrer, incórrer, recórrer, escórrer, ocórrer, transcórrer, discórrer, etc.L’única irregularitat que presenten aquests verbs és la velarització: jo córrec (pres.Ind.), jo córrega (pres. Subj.), jo correguera (imp. Subj.). No obstant això, molts d’ells en castellà són de la tercera conjugació (transcórrer, escórrer, recórrer, ocórrer, etc.) Verbs acabats en –ndre i –ldre: romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.