La prosa catalana del segle XIX: Renaixença i costumisme
La prosa catalana del segle XIX
Des de la publicació de Tirant lo Blanc (segle XV), no hi havia hagut més novel·la fins que, al segle XIX, es publica la primera novel·la catalana d'aquest segle: una novel·la històrica que no suposa encara la recuperació d'aquest gènere. A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català. Amb la publicació de La Papallona de Narcís Oller, es pot considerar aquest gènere recuperat. Aquesta obra, que incorpora l'ideari estètic realista i naturalista, suposa el naixement de la novel·la catalana moderna. En aquest període trobem narrativa romàntica, novel·la històrica, novel·la fulletonesca, el costumisme i narrativa realista i naturalista.
El costumisme
El costumisme és el gènere de transició entre la novel·la històrica romàntica i la novel·la realista. Suposà el descobriment de la realitat quotidiana com a tema novel·lesc. A partir de la descripció minuciosa d'escenes de la vida quotidiana, de costums populars i de personatges típics, i sense cap mena de nus narratiu, es presenta una visió concreta i estàtica de la realitat. Hi predomina una actitud nostàlgica i enyoradissa: els costumistes volien deixar testimoni d'un món que desapareixia.
Gèneres destacats del costumisme
- L'article costumista: Es publicava en la premsa satírica. Descrivia ambients, personatges i situacions típics de les classes populars, vistos de vegades de manera idealitzada i sentimental o de manera crítica i còmica.
- El quadre de costums: Té l'origen en l'article de costums. Era una narració curta, sense argument, a partir d'una descripció ambiental i de personatges plans. S'hi utilitza una llengua col·loquial amb l'ús freqüent del diàleg.
L'origen del quadre de costums se situa en el gran nombre de revistes humorístiques i satíriques que sorgeixen arreu dels Països Catalans i que eren l'única via per publicar en català. La gran influència del costumisme ha estat el descobriment de la realitat com a tema literari. A partir de la recreació de costums populars, l'autor construeix una narració llarga, amb personatges de complexitat psicològica major i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada, és a dir, com hauria de ser: la fidelitat als costums populars és la garantia d'un final feliç.