Quadres kandinsky
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,99 KB
Més concretament podem afirmar que aquesta obra és un exemple de
L’anomenada abstracció lírica, ja que es considera que la pintura
Abstracta presenta dues vies: la lírica o emotiva i la geomètrica o
Racional. Kandinsky és dels pocs pintors que va treballar aquestes dues
Vies ja que durant la seva etapa amb la Bauhaus va introduir una certa
Geometrització en els seus quadres.
En aquesta incorporació de L’espontaneïtat, de l’impuls interior com a substitut de l’objecte en la Pintura, Kandinsky diferenciava tres camins: a) Impressions: Impressions directes de la naturalesa exterior. B) Improvisacions: Expressió inconscient de processos interns. C) Composicions: mecanisme Anterior però dominat, controlat per la consciència.
Lògicament Podem trobar molts precedents de l’abstracció en pintors com Turner, Monet i altres com Picassó o Braque, però segons explica el propi Kandinsky el seu descobriment de la pintura abstracta va ser ocasional: Una tarda, al capvespre, en tornar al seu taller de Munic, va quedar Fascinat davant d’un quadre seu que no era altra cosa que una pintura Col·locada cap per avall, i que per tant amagava el tema i només Mostrava taques multicolors.
3. Interpretació
Descripció Iconogràfica /iconològica.- Davant d’un quadre abstracte, que per tant Nega la realitat física tal i com nosaltres la coneixem, és evident que No podem descriure cap element iconogràfic ja que precisament aquest Corrent pictòric considerava que l’objecte perjudica la pintura. En Aquest nou llenguatge el món material és superat pel món espiritual i el Món exterior és superat per la força emocional. Per aquest motiu es Tracta d’un quadre despullat de connotacions iconogràfiques i en aquest Sentit és un exemple d’art universal, vàlid per a qualsevol època o Context cultural. Darrera d’aquests colors i línies, o a través d’ells, S’expressen sentiments, estats d’ànim, diversos depenent de la Subjectivitat de l’espectador.
Funció i encàrrec.- Una obra que Podem considerar que té una funció expressiva i que no respon a cap Encàrrec sinó a la llibertat absoluta del pintor.
Relació amb el Març històric i cultural.- Veure apartats introductoris.
4. Conclusió
Aquesta Obra de Kandinsky és una mostra clara de l’aparició d’un nou llenguatge Pictòric, clarament rupturista amb la tradició pictòrica iniciada al Renaixement i que obre nous camins en aquesta recerca que és l’art del S. XX.
Pèrdua del llenguatge de l’ull (realitat) i guany del llenguatge de la ment (idees).
En aquesta incorporació de L’espontaneïtat, de l’impuls interior com a substitut de l’objecte en la Pintura, Kandinsky diferenciava tres camins: a) Impressions: Impressions directes de la naturalesa exterior. B) Improvisacions: Expressió inconscient de processos interns. C) Composicions: mecanisme Anterior però dominat, controlat per la consciència.
Lògicament Podem trobar molts precedents de l’abstracció en pintors com Turner, Monet i altres com Picassó o Braque, però segons explica el propi Kandinsky el seu descobriment de la pintura abstracta va ser ocasional: Una tarda, al capvespre, en tornar al seu taller de Munic, va quedar Fascinat davant d’un quadre seu que no era altra cosa que una pintura Col·locada cap per avall, i que per tant amagava el tema i només Mostrava taques multicolors.
3. Interpretació
Descripció Iconogràfica /iconològica.- Davant d’un quadre abstracte, que per tant Nega la realitat física tal i com nosaltres la coneixem, és evident que No podem descriure cap element iconogràfic ja que precisament aquest Corrent pictòric considerava que l’objecte perjudica la pintura. En Aquest nou llenguatge el món material és superat pel món espiritual i el Món exterior és superat per la força emocional. Per aquest motiu es Tracta d’un quadre despullat de connotacions iconogràfiques i en aquest Sentit és un exemple d’art universal, vàlid per a qualsevol època o Context cultural. Darrera d’aquests colors i línies, o a través d’ells, S’expressen sentiments, estats d’ànim, diversos depenent de la Subjectivitat de l’espectador.
Funció i encàrrec.- Una obra que Podem considerar que té una funció expressiva i que no respon a cap Encàrrec sinó a la llibertat absoluta del pintor.
Relació amb el Març històric i cultural.- Veure apartats introductoris.
4. Conclusió
Aquesta Obra de Kandinsky és una mostra clara de l’aparició d’un nou llenguatge Pictòric, clarament rupturista amb la tradició pictòrica iniciada al Renaixement i que obre nous camins en aquesta recerca que és l’art del S. XX.
Pèrdua del llenguatge de l’ull (realitat) i guany del llenguatge de la ment (idees).