Grans Autors de la Literatura Catalana del Segle XX
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,53 KB
Carles Riba (1893-1959): Poeta i Postsimbolisme
Carles Riba va ser un poeta i el màxim representant del postsimbolisme, qui millor va entendre la desfeta provocada per la Guerra Civil i la dictadura. Era traductor dels clàssics, es va exiliar el 1939 i va tornar el 1943. Des de la seva posició, va exercir una influència i ensenyança entre els escriptors clandestins. Va escriure *Elegies de Bierville*. Va iniciar un camí cap al seu jo profund, cap als seus orígens. Evoca tot allò que s'ha perdut, simbolitzat per Sunion, un far, punt de referència per als mariners. Riba compara el far amb el camí personal i col·lectiu a seguir.
Pere Calders (1912-1994): Fantasia i Ironia
Pere Calders es caracteritza per plantejar la recreació de la realitat per mitjà de la imaginació i la fantasia. Els contes de Calders expressen ironia i un punt de vista narratiu subjectiu amb un llenguatge distanciat i d'aparença neutra. Els seus personatges es troben sempre en situacions insòlites a les quals s'adapten amb una despreocupació sorprenent. La seva obra més important és *Cròniques de la veritat oculta* (1955), escrita durant l'exili mexicà.
Pere Quart (Joan Oliver): Poesia i Sàtira Social
Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver, Sabadell 1899 - Barcelona 1986) es va exiliar primer a França i després a Xile. La seva obra poètica i dramàtica explora la condició humana des del realisme, l'humorisme o la sàtira mordaç. Obres destacades inclouen els poemaris *Bestiari*, *Vacances pagades*, *Circumstàncies*, *Allò que tal vegada s'esdevingué* i l'obra dramàtica *Ball robat*.
J.V. Foix (1893-1987): Noucentisme i Avantguarda
J.V. Foix elabora una poètica que sintetitza elements noucentistes i tècniques avantguardistes. La dialèctica entre la racionalitat i la irracionalitat, el contrast entre modernitat i classicisme són una constant en la seva producció. Obra destacada: *Sol i de dol*, amb una temàtica variada que conjuga les referències als trobadors, Llull o Ausiàs March amb temes avantguardistes com l'esport i el dinamisme. La continuació de l'avantguardisme s'ha d'entendre com una evasió davant les circumstàncies. Combina arcaismes amb neologismes. Expressa estats d'ànim i visions del seu món interior i subconscient que clarifiquen el vessant existencialista.
Xavier Casp (1915-2004): Simbolisme i Tradició
Xavier Casp va tenir un paper decisiu en la fundació de l'editorial Torre i en la defensa de l'ús de la llengua catalana entre els joves autors. La seva obra, simbolista, es caracteritza pel joc conceptual, la musicalitat i el domini de la metàfora i de la imatge. Tracta els temes de l'amor, la família i la religió amb un to conservador i idealitzat.
Llorenç Villalonga (1897-1980): Novel·la Psicològica
Llorenç Villalonga, novel·lista de psicologia, va rebre una educació francesa i es va convertir en un autor proper al racionalisme del segle XVIII. La seva obra inicial descriu l'aristocràcia de Mallorca. La seva obra més important és *Bearn o La sala de les nines*, que descriu la crisi del món aristocràtic rural en una Mallorca entre real i fictícia. El narrador d'aquesta obra correspon a un capellà, protegit de la família, que narra la història dels senyors després de la seva mort.
Gabriel Ferrater (1922-1972): Poesia i Vida Breu
Gabriel Ferrater es va donar a conèixer com a poeta el 1960. Amb una vida breu però intensa, el 1968 va aplegar una versió definitiva dels seus tres llibres sota el títol *Les dones i els dies*. Els seus temes principals són les relacions humanes i el pas del temps.
Maria Beneyto (1925-): Realisme Humanitzat
Maria Beneyto (València, 1925-) és una de les figures més destacades de la literatura valenciana de la postguerra. La seva obra s'emmarca dins d'un realisme humanitzat amb un sentiment d'angoixa i d'inquietud que projecta sobre els desvalguts que pateixen el dolor o la injustícia. El seu estil d'imatges suggeridores i visionàries l'allunya de l'esquematisme expressiu del realisme social posterior.
Enric Valor (1911-2000): Gramàtic i Novel·lista
Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és conegut com a gramàtic i compilador de rondalles. La seva vocació fou de novel·lista, però no va poder ocupar-se'n per males circumstàncies. És autor de la novel·la *L'ambició d'Aleix* i del Cicle de Cassana, que inclou *Sense la terra promesa*, *Temps de batuda* i *Enllà de l'horitzó*, un model de novel·la tradicional. Enric Valor, a través de la seva obra, revisa la classe social privilegiada de la qual provenia, tot reflexionant sobre els esdeveniments contemporanis d'Espanya del segle XX.
Josep Pla (1897-1981): Mestre de la Prosa Catalana
Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) és un dels autors que més i millor ha escrit en català al llarg del segle XX. La seva trajectòria es va desenvolupar durant el règim franquista. Va escriure novel·la, guies de viatge i poesia, però el més destacat va ser la seva producció d'escrits memorialístics i dietaris. Pla destaca per aproximar el llenguatge literari a la parla habitual. Els seus escrits són senzills, familiars però també rics i variats, amb una precisió extraordinària: adjectius, metàfores, comparacions brillants, frases populars, to dialogat..., i sobretot un finíssim sentit de l'humor.