Radicalització Social a Catalunya (1919-1923): Vaga Canadenca i Repressió
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,96 KB
Radicalització Social a Catalunya (1919-1923)
El període comprès entre 1919 i 1923 va ser testimoni d'una intensa radicalització social a Catalunya, marcada per conflictes laborals i una escalada de violència.
La Vaga de la Canadenca i les seves Conseqüències
L’any 1919 es va iniciar una vaga a La Canadenca, impulsada per la CNT, que es va estendre i va acabar en vaga general. El comitè de vaga i la patronal van arribar a l’acord de readmetre els obrers acomiadats i impulsar la jornada laboral de vuit hores. Malgrat l’acord, aconseguit per Salvador Seguí, conegut com "El Noi del Sucre", no es van alliberar els detinguts i la vaga es va reemprendre.
La repressió de la Guàrdia Civil, de l’exèrcit, del Sometent i l’amenaça de lock-out de la patronal, van fer que els treballadors tornessin a la feina amb la sensació d’haver estat derrotats.
El Sometent era una institució d’origen medieval formada pels caps de casa, amb les seves armes, que s’ajuntaven al toc de campana per fer front a situacions d’emergència.
Escalada de Violència: Atemptats i Repressió
El fracàs de la via pacífica va portar els obrers cap a una radicalització de les accions, amb la conseqüència d’atemptats contra les autoritats, els empresaris, etc. El mateix president del govern, Eduardo Dato, va ser assassinat.
La Resposta Patronal: Pistolers i Sindicat Lliure
Com a reacció, els empresaris van contractar pistolers professionals per assassinar líders sindicals, fins i tot els pacifistes:
- L’any 1922 va ser assassinat Francesc Layret, advocat laboralista.
- L’any 1923 va ser assassinat Salvador Seguí, "El Noi del Sucre".
També es va crear el Sindicat Lliure, un sindicat groc, format per treballadors que actuaven d’esquirols per enfrontar-se a la CNT i trencar les vagues.
La Repressió Estatal: Llei de Fugues i Martínez Anido
Les autoritats van ajudar els empresaris i van exercir una forta repressió contra els sindicalistes. Lluís Companys, per exemple, va ser desterrat a la presó de Maó.
A més, van aprovar la controvertida Llei de Fugues, segons la qual es podia disparar contra els detinguts en cas de suposada fugida. Amb aquesta llei es va fer famós el governador civil de Barcelona, el General Martínez Anido, que va manar assassinar molts dirigents sindicals.
Impacte Polític i Sorgiment del Catalanisme d'Esquerres
La por que tenia La Lliga Regionalista al moviment obrer va fer que donés suport a la repressió contra aquests, fet que li provocà la pèrdua de suport popular mentre s’anava creant un catalanisme d’esquerres i republicà.