Ramona, adéu de Montserrat Roig: Anàlisi i Estructura

Comentari de "Ramona, adéu"

Ramona, adéu és una novel·la escrita per Montserrat Roig i publicada el 1972. Aquesta obra recupera el personatge de Mundeta Jover, que ja havia aparegut en el recull de contes Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1971). També comparteix personatges amb dues novel·les posteriors: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).

Estructura

La novel·la no té capítols, sinó seqüències.

Estructura externa:

• Monòleg interior de M. Ventura.
• Part central: tres seqüències de les tres dones (Jover 1894, Ventura 1931, Claret 1969).

Estructura interna:

Hi ha seqüències en què les tres històries es barregen. La narració de M. Claret inclou la història de la seva mare i la seva àvia. La de M. Ventura completa la de la seva mare. Ramona dóna unitat a l'obra.

Punts de vista

M. Roig presenta la vida de tres dones, en el context de la ciutat de Barcelona, mentre transcorren fets històrics importants, des de 1894 fins als anys 70 del segle XX. Per aconseguir un resultat que l'acosti a la realitat, utilitza diferents punts de vista narratius.

• M. Jover: Apareix a la novel·la a través dels escrits del seu diari personal, en primera persona del singular.
• M. Ventura: És qui obre i tanca l'obra a través del monòleg interior que presenta les seves vivències el 17 de març de 1938. És presentada també a través d'un narrador omniscient en tercera persona.
• M. Claret: Apareix a través d'un narrador omniscient en tercera persona.

Al mateix temps, uns personatges donen la visió que tenen dels altres, de manera que es rep la realitat en tota la seva complexitat. Barreja de discurs directe i indirecte.

Punts en comú de les tres dones

Són somiadores, busquen el veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i són dones que se senten molt soles. Són conscients de les limitacions que es deriven del fet de ser dona.

Espai

• M.Jover: ens mostra, en les seves anotacions, la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. És una ciutat en expansió, que ha canviat de fesomia, viu el naixement de L'Eixample.
• M.Ventura: viu en una ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics, en el drama de la Guerra Civil.
• M.Claret: mostra una ciutat grisa i decadent. Una ciutat desordenada, anàrquica, amb deficiències de tot tipus, que menysprea els edificis d'interès artístic.