Recuperació i Normalització de la Llengua Catalana (1900-1975)

La Llengua del 1900 al 1975

Al final del segle XIX i el començament del XX, hi va haver actuacions concretes per a recuperar la nostra llengua, encaminades a aconseguir dos objectius independents entre si:

• Normalització: És un conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua per tal que siga usada amb totes les seues possibilitats i en tots els àmbits d'ús que va tenir històricament i que ha perdut. L'any 1900 comença a recuperar-se una llengua que la gent tenia prohibida. La Guerra Civil va començar el 1936 i va durar quaranta anys; amb la mort del dictador el 1975 es va establir la democràcia.
• Normativització: Procés que posa els instruments lingüístics necessaris perquè una llengua puga ser usada en tots els àmbits d'ús i per a totes les funcions comunicatives. Per a estendre el valencià, a l'actualitat s'han establert estudis a les universitats, però ara la gent no parla l'idioma.

Conceptes Clau

Normalització Lingüística

Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.

Exemples:

• Mancomunitat.
• Democràcia: accés a l'administració, a l'ensenyament, lleis de normalització lingüística, la política lingüística del govern, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.

Normativització Lingüística

Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Exemples:

• La campanya de l'Avenç.
• La implicació de Prat de la Riba i la Mancomunitat.
• L'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC, Termcat, etc.

Publicacions i Literatura del Segle XX

Durant el segle XX, es van publicar nombroses obres per a la recuperació de la nostra llengua:

• La Gramàtica Valenciana (1950) i La Llengua dels Valencians (1960) de Manel Sanchis.
• La gramàtica valenciana de Carles Salvador (1951).
• Nosaltres els valencians i El País Valencià (1962-1963) d'Enric Valor i Joan Fuster.

La manca de llibertats polítiques tampoc no impedia la continuació de la trajectòria literària d'escriptors com Carles Riba i Salvador Espriu.