L'assaig: estructura, recursos i autors clau

Assaig: gènere literari en prosa

L'assaig és un gènere literari en prosa no narrativa que tracta temes diversos amb voluntat de creació literària i intenció d'aprofundir en el coneixement humà.

Estructura de l'assaig

1. Idea inicial: parteix d'una idea inicial formulada de diferents formes.
2. Confrontació d'idees i arguments: l'autor examina i fa avançar l'exposició mitjançant unes altres idees associades amb la precedent i sovint contraposades a aquesta, amb la finalitat d'arribar a una conclusió.
3. Conclusió: síntesi de tots els continguts del text.

Recursos textuals

Segons la situació de comunicació, hem d'adequar la manera d'exposar i l'extensió de l'argument. Això dependrà del destinatari (registre formal o informal) i del canal (recursos gestuals, fonètics o textuals). L'assaig s'escriu a un desconegut, per tant, en registre formal i a un nivell estàndard o culte.

Recursos gramaticals

• Connectors: per a connectar idees, explicar causes, explicar conseqüències, indicar oposició o per a concloure.
• Verbs: de conseqüència, reflexió i dicció.

Recursos literaris

S'utilitzen:

• Ironia: forma d'humor que utilitza paraules amb sentit contrari per expressar-ne un altre.
• Preguntes retòriques: aquelles en les quals es fingeix que no se sap la resposta.
• Aforismes: text breu i reflexiu que conté un precepte moral.

Oracions subordinades adverbials

• Circumstancials: lloc, temps, manera.
• Quantitatives: comparatives, consecutives.
• Causatives: causals, condicionals, finals, concessives.

Oracions subordinades adverbials causals

Tenen funció de complement circumstancial (CC) i expressen causa i motiu. Fan servir el verb en indicatiu i s'introdueixen per conjuncions (perquè, ja que, com que, puix, per tal com). Si tenen el verb en infinitiu, s'utilitza "per".

Oracions subordinades adverbials finals

Expressen finalitat. N'hi ha de dos tipus:

• Subjuntiu: introduïdes per conjuncions (perquè, a fi que, per tal que).
• Infinitiu: introduïdes per preposicions (per, per a, a fi de, per tal de).

Oracions subordinades adverbials condicionals

Expressen condició (si, a condició que, només que, en cas que, sempre que).

Oracions subordinades adverbials concessives

Expressen contrarietat (a pesar de + infinitiu, a pesar que, encara que, per més que, malgrat que).

Geminacions

• Mateix so: nn, mm, dd, l·l, -tl-, -tll-, -tm- (excepte aritmètica i ritme), -tn- (excepte ètnia), -pm-, -bm-.
• Diferent so: cc.

Antonímia

• Complementària: comporta la negació de l'altra.
• Contraris: quan l'oposició permet punts intermedis.
• Recíprocs: quan s'impliquen mútuament; es poden obtenir gramaticalment o amb oposició de lexemes.

Varietat central

Fonètica

• Vocalisme tònic (/a/, /e/, /ε/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/).
• Vocalisme àton (/i/, /ə/, /u/).
• Canvien /e/ i /a/ per /ə/ i /o/ i /u/ per /u/.
• Pronunciació /b/ de /v/.
• Emmudiment dels sons oclusius en -mp, -nt, -rt, -lt.

Morfosintaxi

• Ús d'aquest i dues.
• Possessius femenins en v.
• Desinència -o de la primera persona del present d'indicatiu (es pronuncia u).
• Desinències del present de subjuntiu en -i.

Lèxic

• Castellanismes.
• Lèxic propi.

L'assaig durant la postguerra

La Guerra Civil talla l'opinió pública i la llibertat. Cap a la darreria dels anys 50 es va produir un canvi per la relaxació de la censura, amb l'aparició de revistes com Serra d'Or, la creació d'editorials noves i la convocatòria de premis d'assaig.

Josep Pla

Va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme i a la creació literària. Va escriure narracions (El carrer estret), assaigs (Les hores), llibres de viatge (Les illes), biografies (Homenots) i dietaris i memòries (El quadern gris). Els seus textos són clars i senzills, molt descriptius i entenedors, i estan dotats d'una adjectivació rica per a copsar fins al detall més mínim.

Joan Fuster

És un dels autors més importants de la nostra literatura i un exemple d'intel·lectual. Inicialment va escriure poesia (Ales o mans), després crítica literària (Antologia de la poesia valenciana) i també va ser assagista (El descrèdit de la realitat). Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes.

Manuel Sanchis Guarner

Va ser un filòleg extraordinari. Va col·laborar en l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear i va escriure llibres de divulgació lingüística (La llengua dels valencians). Es va dedicar als estudis històrics (La ciutat de València).

Joan Francesc Mira

És novel·lista, antropòleg, traductor, assagista i professor de grec i cultura clàssica. Dins de la crítica, ha escrit Crítica de la nació pura. Ha arreplegat una part de les seues publicacions periodístiques en Els sorolls humans.

Text predictiu

És aquell mitjançant el qual expressem anticipacions d'esdeveniments. Normalment forma part de textos més extensos, com ara novel·les, però també pot aparèixer de manera autònoma.

Recursos del text predictiu

Connectors temporals

Predominen oracions amb adverbis i locucions adverbials de temps.

Expressió de la predicció

Un fet que no ha ocorregut però estem segurs que ocorrerà. S'utilitza:

• El futur d'indicatiu.
• L'expressió d'immediatesa (estar a punt de + infinitiu).

Expressió de probabilitat

Quan no estem segurs de si ocorrerà, utilitzem:

• Adverbis: tal vegada, probablement, potser...
• Perífrasis de probabilitat: deure + infinitiu i poder + infinitiu (és incorrecte: deure de + infinitiu).
• Futur.
• Condicional.

Oracions subordinades adverbials comparatives

• Igualtat: tant/tan... com.
• Inferioritat: menys... que.
• Superioritat: més... que.
• Proporcionalitat: com més... més, com menys... menys o com més... menys.

Oracions subordinades adverbials consecutives

de (tal) manera que, tant (tanta, tants, tantes)... que, tan... que, fins al punt que.

Oracions subordinades adverbials de lloc

on (pot anar amb preposicions).

Oracions subordinades adverbials de temps

• Anterioritat: abans que (no), fins que (no).
• Simultaneïtat: quan, mentre, alhora que, cada vegada que.
• Posterioritat: després que, des que, tan prompte com, així que.

Oracions subordinades adverbials de manera

com, així com, com si, segons com, sense que.

Varietat balear

Fonètica

• El vocalisme àton és com el de la varietat central.
• Supressió de la -a final d'esdrúixoles darrere de i.
• Leisme generalitzat.
• La i pot formar diftong amb la semivocal i.
• Supressió de -r final de la majoria de monosíl·labs.
• Caiguda de -s- entre vocals.

Morfologia

• Ús de l'article salat (es, sa, es, ses, sos).
• La 1a persona del present d'indicatiu no té desinència.
• La 1a i la 2a persona del plural dels verbs de la primera conjugació tenen les desinències -am i -au.
• Desinències -às, -asses, -às en l'imperfet de subjuntiu.

Lèxic

• Arcaismes.

Narrativa actual

En el segle XX, la narrativa aconsegueix un bon impuls. Entre els factors d'aquest augment es troben:

• La creació i la consolidació de premis literaris.
• La difusió de subgèneres.
• L'adaptació de novel·les al cinema i al teatre.
• Les traduccions d'autors forans a la nostra llengua.
• L'aprenentatge de la nostra llengua, que genera nous lectors i joves escriptors.
• La creació de campanyes d'animació lectora.

Teatre

L'època dels seixanta/setanta porta una nova generació d'autors i de companyies de teatre. A les terres valencianes destaca el naixement del teatre independent, el qual adopta uns plantejaments progressistes que dignifiquen l'ús de la nostra llengua. El teatre actual es caracteritza per una reflexió profunda sobre el mateix fet teatral i tot allò que el compon.