Ausiàs March: Vida, Obra i la Ruptura amb la Tradició Trobadoresca

Ausiàs March: Vida i llegat

El creador de la poesia culta catalana

Poeta valencià (1397-1459). March té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa; és a dir, n’és, en bona mesura, el creador. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes (a part de l’abundant producció existent de poesia popular). A més, és el primer que trenca amb la tradició trobadoresca.

Dades biogràfiques

• Va néixer a Gandia cap al 1397.
• Armat cavaller ja de jove, va intervenir en campanyes militars diverses.
• Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), morta al cap de pocs anys, i la segona va ser Joana Escorna.
• Ausiàs March va morir a València el 1459.

L'obra de March: Estructura i temàtica

L'obra consta de 128 poemes (en total uns 10.000 versos), repartits en:

• Cants d’amor
• Cants morals
• El Cant espiritual (un poema de 224 versos)
• Alguns poemes de circumstàncies.

Els «Cants d’amor»: Ruptura i realisme

Els poemes més coneguts de l’autor són els «Cants d’amor», que van suposar una ruptura tant amb l’amor cortès trobadoresc com amb l’anomenat dolce stil nuovo. Ausiàs March va fer un pas més enllà: si bé es definí com el «pus extrem amador», al mateix temps va veure l’obsessió amorosa com a malaltissa. Per això March va rebutjar la idealització que els poetes anteriors havien fet de l’amor entès com un absolut. Aquest rebuig va portar els poemes a un alt grau de realisme: als seus poemes trobem imatges casolanes.

L'ús dels senhals

Val a dir que, tot i el rebuig explícit que fa dels trobadors, March els té molt presents, tal com es nota, per exemple, quan designa l’estimada amb un senhal a l’última estrofa dels poemes. En fa servir quatre:

• «Plena de seny»
• «Llir entre cards»
• «Oh folla amor» (en menor mesura)
• «Amor, amor» (en menor mesura)

El «Cant espiritual»

Pel que fa a la resta de la producció, cal destacar-ne sobretot el Cant espiritual, un extens poema en estramps (versos sense rima), en què l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.

Exemples i referències literàries

Pàgina 42: Ausiàs March (LXXXI)

«Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar»

Pàgina 43: March (XII)

«Colguen les gents ab alegria festes lloant a Déu... Llir entre cards, vós sabeu e jo sé...»

Pàgina 61: Francesc Vicent Garcia

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrar ab una pinta de marfil

Pàgina 64: Cançó popular

El mariner