Reformes, Crisi i Caiguda de la República Espanyola
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,6 KB
La Segona República Espanyola (1931-1936)
Introducció
La crisi de la dictadura va desembocar en el desmantellament de la monarquia i en la proclamació de la República el 1931. Els governs republicans van iniciar un programa de reformes amb l'objectiu de modernitzar el país, trobant, però, una forta resistència entre els sectors més conservadors.
De la Monarquia a la República
La proclamació de la República es va decidir a les eleccions municipals d’abril de 1931, presentades com un referèndum sobre la monarquia. La coalició republicanosocialista va guanyar de manera aclaparadora a les ciutats importants i les zones industrials, reflectint un clar rebuig al règim monàrquic.
Davant d'aquesta nova realitat, el rei Alfons XIII va cedir el poder i es va exiliar. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.
El Govern Provisional (Abril - Juny 1931)
Immediatament després de la proclamació, es va establir un govern provisional, format per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va durar fins al juny de 1931. Durant aquest breu període, es van posar en marxa les primeres reformes urgents:
- Amnistia política per als presos del règim anterior.
- Promulgació de les primeres lleis socials.
- Establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya.
- Convocatòria d'eleccions per a l'Assemblea Constituent.
La Constitució de 1931
La nova Constitució, aprovada el desembre de 1931, va establir els fonaments de la democràcia republicana. Els seus pilars principals incloïen:
- La divisió de poders.
- El reconeixement de governs autònoms (Estat integral).
- Àmplies llibertats individuals i socials.
Un cop aprovada la Carta Magna, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República.
El Bienni Reformista (1931-1933)
El govern, liderat per Manuel Azaña, va promoure un ambiciós programa de reformes en diversos àmbits amb l'objectiu de modernitzar l'Estat i la societat espanyola. Les reformes clau van ser:
- Militar: Reducció de l'oficialitat i professionalització de l'exèrcit.
- Religiosa: Separació Església-Estat i secularització de l'educació.
- Educativa: Creació de milers d'escoles laiques (Missions Pedagògiques).
- Agrària: Intent de redistribució de la terra (Llei de Reforma Agrària).
- Territorial: Desenvolupament dels estatuts d'autonomia.
Aquestes transformacions van generar una forta oposició dels sectors conservadors (Església, terratinents, exèrcit) i, alhora, van provocar la radicalització d'alguns grups obrers i pagesos que les consideraven insuficients.
La Catalunya Republicana i l'Estatut
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va dominar la política catalana després de les eleccions de 1931. Es va negociar intensament amb el govern central per restablir la Generalitat.
Finalment, el 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tot i que el text definitiu va ser retallat significativament respecte a les demandes inicials presentades.
El Bienni Conservador i la Polarització (1933-1936)
La crisi del govern reformista, accentuada per episodis com la repressió de Casas Viejas (1933), va portar a la convocatòria de noves eleccions.
El Bienni Conservador (1933-1935)
Les eleccions de 1933 van donar la victòria als partits de dreta. Aquest canvi de rumb va provocar una radicalització de les esquerres, que van culminar en les Revoltes d'Octubre de 1934, durament reprimides tant a Astúries (revolució obrera) com a Catalunya (proclamació de l'Estat Català).
La Victòria del Front Popular (1936)
La repressió i la inestabilitat van conduir a una nova configuració política. Les forces d'esquerra es van unir en el Front Popular, una coalició que va guanyar les eleccions de febrer de 1936.
Cap a la Guerra Civil: El Cop d'Estat de 1936
El triomf del Front Popular va accelerar la polarització entre dretes i esquerres, conduint a una creixent violència social i inestabilitat política.
Les tensions van culminar amb un cop d'Estat militar, promogut per forces conservadores i antirepublicanes, el juliol de 1936. Aquest alçament va fracassar parcialment, desencadenant immediatament la Guerra Civil Espanyola.