El Règim de Primo de Rivera: Cop d'Estat i Fases

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,46 KB

El Cop d'Estat i la Justificació (1923)

El 13 de setembre de 1923, el General Primo de Rivera es va pronunciar, declarà l'estat de guerra i exigí al rei que passés el poder als militars. Alfons XIII va acceptar un Directori Militar presidit per Primo de Rivera, que suspèn el règim constitucional.

Primo de Rivera i els sectors que li donaven suport van defensar la seva acció com a solució a la crisi política. El dictador va justificar el cop en el manifest inaugural, on va anunciar la voluntat de:

  • Netejar el país de cacics.
  • Posar fi a la corrupció política i la indisciplina social.
  • Acabar amb les amenaces a la unitat nacional.

Però, la dictadura va ser una solució anticonstitucional per frenar la reforma del sistema i la democratització del país. La regeneració promesa fou una gran farsa.

Les Fases de la Dictadura

La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives:

El Directori Militar (1923-1925)

Inicialment format per militars, les seves primeres mesures van mostrar un caràcter dictatorial:

  • Repressió de l'obrerisme més radical (CNT, comunistes).
  • Elaboració d'un estatut municipal i un altre de provincial.
  • Dissolució d'ajuntaments, substituïts per juntes vocals designades.

Es va centrar en el conflicte al Marroc, organitzant el desembarcament d'Alhucemas (1925) amb gran victòria, donant per acabada l'ocupació efectiva del Protectorat.

El Directori Civil (1925-1930)

A partir de 1925, es va incorporar ministres civils com Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós (Treball), encara que el pes militar seguia sent important. Influït pel feixisme italià, Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el règim per assegurar-ne la permanència:

  • Creació de la Unió Patriòtica, partit únic per donar suport social a la dictadura.
  • Establiment de l'Assemblea Nacional Consultiva (1927), de caràcter corporatiu i no electa democràticament.

Política Econòmica Intervencionista

La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels anys vint. El règim va iniciar un programa per fomentar l'economia industrial espanyola basat en:

  • El proteccionisme i la intervenció estatal.
  • La nacionalització de sectors importants.
  • La concessió de monopolis (ex: CAMPSA).
  • Un ambiciós programa d'obres públiques (carreteres, ferrocarrils, obres hidràuliques).

Aquestes actuacions es van finançar amb els anomenats "pressupostos extraordinaris", que van generar un gran deute públic.

Política Social Corporativista

La dictadura va pretendre eliminar els conflictes laborals mitjançant la intervenció de l'Estat i una política paternalista:

  • Creació de l'Organització Corporativa Nacional (1926) per reglamentar salaris i condicions laborals mitjançant comitès paritaris (obrers i patrons).
  • Aquesta política va comptar amb la col·laboració de la UGT.
  • En canvi, anarquistes (CNT) i comunistes van ser perseguits i obligats a romandre en la clandestinitat.