Els registres de la llengua i tòpics literaris

Els registres formals: el text cientificotècnic

Els registres formals, concretament el cientificotècnic (tècnic i científic), són propis de l'àmbit acadèmic. La ciència té com a objectiu comprendre la realitat, mentre que la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà.

Aquests textos estan relacionats amb temes de la ciència com la biologia, la geologia, etc. Aquest tipus de text desenvolupa un tema exposant unes idees d'una manera clara i lògica, amb una intencionalitat objectiva per transmetre coneixement. La seva estructura sol constar de:

• Presentació
• Desenvolupament
• Conclusió

Les seves característiques principals són:

• Claredat: conceptes clars i sense ambigüitat possible.
• Objectivitat: sense emocions, amb un estil impersonal.
• Denotació: el llenguatge ha de ser denotatiu.
• Precisió: està dirigit a algú especialitzat i té un vocabulari propi.

El text humanístic

El text humanístic se centra en l'estudi de diferents aspectes relacionats amb l'ésser humà: la raó (filosofia), l'educació, l'organització social o les expressions històriques i culturals.

Pel que fa al llenguatge, tot i ser un registre formal i tenir part dels factors en comú amb el científic, s'hi estableixen terminologies determinades:

• Noms abstractes i tecnicismes.
• Termes polisèmics i sinònims.
• Sentits figurats.

Pel que fa a l'estructura, el contingut d'aquest tipus de text dona peu a la reflexió mitjançant:

• Text expositiu: transmet una informació de manera rigorosa i objectiva.
• Text argumentatiu: comprèn la defensa o la crítica d'una idea. Consta de: tesi (idea bàsica), cos (argumentació) i conclusió (idea final).

Les famílies lingüístiques

Una família lingüística és un conjunt de llengües relacionades no només per l'estructura de la llengua, sinó també històricament. Podem dir que totes les llengües d'una mateixa família provenen d'una llengua més antiga que, generalment, ha desaparegut.

Tòpics literaris clàssics

Dins la tradició literària trobem diversos tòpics:

• Beatus ille: elogi de la vida tranquil·la al camp.
• Captatio benevolentiae: recurs per guanyar-se la simpatia del públic.
• Carpe diem: crida a aprofitar el moment davant la fugacitat de la vida.
• Locus amoenus: descripció d'un paisatge ideal de la natura.
• Ubi sunt?: reflexió sobre personatges del passat ja morts.
• Contemptus mundi: menyspreu del món terrenal, vist com un lloc de dolor i pena.

El registre literari i l'estàndard

El registre literari té una finalitat estètica que rau en la forma i el contingut, caracteritzat per la subjectivitat i l'ús de recursos lingüístics.

D'altra banda, el registre estàndard és comú a tots els components de la llengua, fet que el fa adient als àmbits públics i formals (mitjans de comunicació, escrits públics). Pot ser objectiu o subjectiu, però sempre es manté formal.

Dins d'aquest àmbit trobem diversos tecnolectes:

• Tecnolecte juridicoadministratiu: propi de les institucions.
• Periodístic: busca l'eficàcia comunicativa.
• Publicitari: utilitza recursos literaris per cridar l'atenció.