El Regnat d'Isabel II: De l'Estatut Reial al Sexenni
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,94 KB
L'Estatut Reial de 1834
El govern de Martínez de la Rosa, un liberal clàssic que s'havia tornat més conservador, va promulgar l'Estatut Reial de 1834. Aquest era un text pseudoconstitucional, una carta atorgada que restablia el poder reial sobre les Corts.
Les Corts eren bicamerals:
- Pròcers: escollits pel rei entre la noblesa.
- Procuradors: escollits per sufragi censatari molt restringit (només el 0,15% de la població).
L'Estatut no reconeixia la sobirania nacional ni la declaració de drets, la qual cosa va generar una gran oposició dels progressistes, que reclamaven la Constitució de 1812.
Va tenir una vigència de dos anys, durant els quals es van succeir quatre governs de polítics moderats. Els dos problemes principals van ser l'oposició liberal progressista i la guerra civil carlina.
El 1835, van esclatar sublevacions populars en diverses ciutats espanyoles. A Catalunya, van ser conegudes com les bullangues (motins populars, assalts a convents i edificis públics). El 1836, el pronunciament dels Sergents de la Granja va obligar la reina regent Maria Cristina a nomenar un govern progressista (presidit per Calatrava), eliminar l'Estatut Reial i restablir la Constitució de 1812.
La Constitució de 1837
El govern de Calatrava va convocar Corts Constituents que van elaborar la Constitució de 1837, de caràcter progressista. Aquest govern va durar un any. Després, durant tres anys, els moderats van exercir el poder. El 1840, es va produir la Revolució dels Ajuntaments, i Espartero va ser nomenat cap de govern per la reina. Més tard, Maria Cristina va renunciar a la regència i Espartero va ser nomenat regent de la corona.
El Regnat d'Isabel II (1843-1868)
El 1843, un pronunciament militar dels generals Prim i Narváez va posar fi a la Regència d'Espartero. Van declarar Isabel II major d'edat i la van proclamar reina.
La Dècada Moderada (1844-1854)
Comença la Dècada Moderada, amb una successió de governs moderats, sent el més important el de Narváez. Va ser una època constructiva i de relativa pau. El primer govern de Narváez va ser autoritari, amb censura de premsa, restricció del dret de reunió i persecució de l'oposició progressista.
Es va aprovar la Constitució de 1845, més conservadora, i es va dur a terme una política global de reformes:
- Reforma de la hisenda: simplificació i augment fiscal.
- Creació de la Guàrdia Civil.
- Elaboració dels codis penal i civil.
- Aturada de la desamortització.
- Reforma administrativa: divisió provincial, organització de municipis i diputacions.
- Desenvolupament d'obres públiques: educació, noves carreteres i el ferrocarril (amb una xarxa de comunicacions radials).
El Bienni Progressista (1854-1856)
El 1854, un pronunciament militar d'O'Donnell, conegut com la Vicalvarada, va iniciar un moviment polític progressista amb intervenció popular (assalts i barricades a Madrid i Barcelona). La reina va cridar Espartero per salvar la situació, i aquest va ocupar la presidència durant dos anys.
El Període Moderat-Unionista (1856-1868)
S'obre un període dirigit per unionistes (O'Donnell) i moderats (Narváez). Es van dur a terme intervencions militars a l'exterior. El fracàs militar de l'expedició a Xile i el Perú va provocar que la reina retirés la confiança a O'Donnell, que va dimitir. El govern de Narváez es va tornar cada cop més autoritari, fet que va preludiar la revolució de 1868.
El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
El context des de 1860 era d'una profunda crisi industrial i comercial, amb un gran descontentament de la població que exigia mesures al govern. El Partit Progressista (liderat per Prim) i el Partit Democràtic van signar el Pacte d'Ostende, que proposava posar fi a la monarquia isabelina i convocar Corts Constituents.
La Revolució de 1868: "La Gloriosa"
La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", va ser un pronunciament militar contra el govern d'Isabel II. Serrano i Prim van liderar el moviment, i les juntes revolucionàries van canalitzar les forces populars contra l'absolutisme.
El Govern Provisional i la Constitució de 1869
Es va formar un Govern Provisional amb Serrano com a regent (fins a trobar un nou rei) i Prim com a cap de govern. Finalment, es va aprovar la Constitució de 1869.