La relíquia Joan alcover comentari

Joan ALCOVER Palma, 1854-1926. Poeta i assagista. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Balear, on va ser deixeble de Joan Lluís Pons i Gallarza i company de Costa i Llobera i d’Antoní Maura, i la carrera De Dret a Barcelona. Va tornar a Palma On va exercir d’advocat. Paral·lelament, Havia iniciat la carrera política. Aquesta Experiència el va defraudar molt i va Abandonar l’exercici de la política. En la seva trajectòria literària, varen Tenir una notable influència tot un seguit De circumstàncies personals i familiars. S’havia casat, el 1881, amb la Barcelonina Rosa Pujol i Guarch, amb Qui tengué tres fills, Pere, Teresa i Gaietà, i que morí el 1887. El 1891 es Va tornar a casar amb la mallorquina María de Haro i Rosselló, amb la qual Tengué dos altres fills, María i Pau. Aquest darrer és l’únic que el va Sobreviure: el 1901 havia mort de Tuberculosi la seva filla Teresa; el 1905, del tifus, el seu fill Pere; el 1919, en una Mateixa nit, moren María a Mallorca i Gaietà a Barcelona. En bona part, Aquesta presència de la mort incideix en La seva obra: l’aboca a l’elegia i dóna un Sentit personal, vivencial, a la seva Activitat creativa. Perquè Alcover, fins Als primers anys de segle, havia anat Publicant poemes en català i en castellà I havia arribat a guanyar un premi Extraordinari als Jocs Florals de Barcelona amb el poema «La creu». L’activitat poètica li era un complement De la funció social que exercia, centre D’una tertúlia que reunia a casa seva els Intel·lectuals de més prestigi de l’illa. Va anar publicant regularment Diversos reculls de la seva obra: Poesías (1887; Nuevas poesías (1892); Poemas Y Armonías (1894) i Meteoros (1901). A partir de 1899 i fins al 1903 es Produeix un canvi d’actitud davant la Llengua i, després d’un període de Defensa del bilingüisme, acaba adoptant De forma conscient i decidida el català, En una decisió ja irreversible que Justifica en nombrosos escrits. La Interpretació de les raons d’aquest canvi Ha estat motiu de polèmica. En general, S’ha relacionat amb la mort de la seva Filla Teresa, que el porta a l’adopció D’una poètica de la sinceritat, en la qual Fonamentarà la seva poesia, convertida En instrument d’expressió del seu dolor. La tertúlia de ca seva es converteix en Un pont cultural, sobretot per l’assídua Presència de Santiago Rusiñol i, més tard, de Josep Carner, entre molts D’altres. La seva obra poètica en català està Recollida en dos llibres: Cap al tard (1909), un dels poemaris més Importants i influents de la poesia Catalana del Segle XX i que representa El seu reconeixement públic. El 1918 Publicarà un darrer recull, Poemes Bíblics. Al poemari Cap al tard Alcover aboca tota la seva teoria Poètica, segons la qual hi ha tres lleis Que condicionen la creació: la sinceritat, La claredat i la realitat; aquesta darrera és la llei suprema, perquè les coses, Abans de ser cantades, han d’haver estat Viscudes.