Relleu illes balears

Litología de la península ibérica i de les illes balears: La composició i els característiques estructurals del rocam desterminen el modelatge del relleu i condicionen el tipus de vegetació, la qual cosa daona lloc a una gran varietat de paisatges.Tradicionalment la península ibérica i esl illes balears es dividexen en tres grans zones litologoques:

Zona silícia: es relaciona amb el massi Ibèric i els eixos de algún sistema muntanyós, es correspon amb els relleus mes antics de la península, dona lloc a paisatgges de formes arrodonides i suaus.

La zona calcaría se situal en els relleus alpins. Els materials calcaris son durs i facilemtn permeables per la qual cosa lerosio de laigua provoca la carsitacio

La zona argilós es correspon amb els depresions interiors, les conques intramuntanes i les panes litorals, esta formada pels diposits sedimentats dargiles, margues, conglomerats i gresos i guixos. Pel fet que son tous els sols ariglosos son impermeales i facils derosionar, de manera que presenten paisatges amb modelat en xaragalls o badlands.

Les unitats de relleu peninsular i balear:A grans trets les unitats de relleu de la menisnula ibérica sorganitzen al voltant de la meseta, un bloc central elevat i accidentat per una serie de serralades interiors com son el sistema central que la divideix en dues meitats i els monts de Toledo.

Els pirineus ie el sistema betic es localitzen a lexterior, al nord i al sud de la península,

La meseta: aquest altipla esta situat al centre de la península ibérica i te una altitud mitjana duns 600m i una leugera inclinació cap a loest

Lorogenica alpin va acabar fracturant aquest complex massis i va donar lloc a un relleu destructura germanica. La meseta queda divida en dues grans conques sedimentaries, separades pel sistema central.

Submeseta nord: te una altitud mitjana de 800m i apareix com a una area deprimida en relació amb els relleus que la delimiten: mintanys de Lleó, serralada cantábrica..

Submeseta sud:  amb una altitud mitjana de 700m es localitza al sud del sistema central , esta delimitada a mes pels relleus del sistema Ibèric a lest i sierra morena al sud. Els monts de Toledo que accidenten la depresio separen la conca del tajo i la de Guadiana.

Els relleus interiors: els blocs elevats de lestructura germanica que es localitzen a linterior de meseta formen el ques coneix com a relleu interior.

Sistema central: es una elevaico muntanyosa uns 700km de longitut que sesten amb orientació nord est.Sud oest des del sistema Ibèric fins a la serra de estrela a Portugal

Monts de Toledo: els mmonts de Toledo son un conjutn delevacion discontinues i de pocaaltitud que separen la conac fluvial del tajo i la de Guadiana

El relleu periferic:La meseta estaenvoltada per quatre conjunts orografic de diferents entitats. La muntaya de Lleó, la srralada catabrica, el sistema Ibèric i sierra morena.

Les muntanyes de Lleó: están situades al nord oest de la meseta entre el massis galic i la serralada Cantabria. Aquest cojunt presenta diversos nuclis muntanyosos con les serres de segundera, de cabrera o dancares, que acullen depresions intramuntanes com ara la fossa tectonica del bierzo.

Serralada cantábrica:Es tracta duna cadena muntanyosa de mes de 400km de longitud alineada doest a est, aquesta serralada actua de divisoria daigues entre el vessant cantabric i els vessants atlantics i mediterrani. Aqeuest conjunt orografic amb nombrosos cims que suepra els 2500m daltitud, es divideix en dos sectors: loccidental i loriental. A seva considerable altitud i la proximitat al mar origniene grans desnivells

Sector occidental: esta compsot per materials paleozoics plegats i fracturats durant lorogenia herciniana i rejovenits per lorogenia alpina.

Sector oriental: esta format per sediments calcaris dipositats durant el mesozoics i afectats per lorigenia alpina

Sistema Ibèric: sesten de nord-oest a sud-est al llarg  duns 460 km de longitut i limita la meseta pel costat oriental. Actua de divioria daigues entre el vessant Atlàntic i el vessant mediterrani. Els majors altituds se situen al tram septentrional, a la serra de la demanda, els picos de rubion i el moncayo.

Sierra morena: sierra modena constituex la voda meridional de la meseta. Áqueta cadena muntanyosa sesten des de lalgave a Portugal, fins als relleus betics, allargant.Se uns 600km doest a est.

El cinjutn compost per materials paleozoics fracturats i elevats, presenta una altitud mitjana de 100-1200m. Destaquen les serralades madrona,almaden i Aracena,

Relleu exterior: les serralades exteriors son les unitats de relleu que voregen la penisnula: el masis galaix, les muntayes basues, els pirineus, el sistema mediterrani i el sistema betic.

Masis galaic: es situa a lextrem nord oest de la península, la seva altitud mitjana es de 500m i descendeix des de linterior fins a la line a de la costa on es localitzen les ries.

Muntanyes basques: es trben entre la serralada cantábrica i els pirineus. Reuneixen un conjunt de serres al llarg duns 250km de longitud, aproximadament, amb orientació oest-est

Pirineus: a lextrem septentrional de la península salcen esl pirienus. Formen una cadena muntanyosa constitudia per serres i massioso, alineats doest a est al llarg de 440km de longitiu, enre el golf de biscaia i el de Lleó. Constituit per materials paleozoics i mesozoics, es va elevar dunat lorogenia alpina i es divideix en dues alineacions: pirineu axial i prepirineu.

Pirineu axial: esta format per materials paleozoics i elevat per lorigenia alpina.

Prepirinue: situat al nord i al sud del pirinue axial i esta format per materials mesozoics i cernozoics aixecats per lorogenia alpina.

Sistema medieterrani:Es una alineació muntanyosa duns 270km de longitus, sesten en direcio nord.Est  sud .Oest paralelament a la costa Mediterrània catalana, formant una barrera natural per als vents de procendecia marítima

Sistema betic: conunt muntanyós que es prolonga entre Gibraltar i el cap de nau, desapareix sota les Aigües e la Mediterrània i torna a emergir frmant les illes balears. Es divideix en 3 trams, la serralada subbetica, la penibética i la intrabetica.

Les depresions de lebre i el guadalquivir:Les desresions de lebre i el Guadalquivir son dues conques sedimentries  o terrenys situats a menor altitud que els circumdants i en els quals sacumulen els sediments transportats pels rius que les travessen. Tenen forma triangular, son dorigen anterior a lorigeenia alpina i es van reblir després daquesta de sediments procendents de les serralades veines.

Depresio de lebre:Es situa al nord est penisnular i seta limitada pels pirnieus, el sistema iberi i el sistema mediterrani. Sobre a la mesiterranea i es correspon amb la vall del riu ebre. Es va ormar durant el període mes recent del cenozoics en reblir-se la conca de lebre, que estaba coberta pel mar, de sediments continentals procedents de lalçament de la serralada pirinenca.

Depresiio del Guadalquivir: consistitueix una plana de forma triangular oberta a l’ocea Atlàntic i travessada pel riu Guadalquivir. Està limitada per sierra morena i el sistema betic. Els relleus de terrasses fluvials son característics a partir de la confluencia del riu genil. En el tram final de la depressió es troa una zona de maresme.

El relleu de les illes balears: larxipeleg balear es la part emergida de la prolongació nord-est dels relleus betics, esta format per cnc illes: Mallorca,Menorca,eivissa,Formentera i cabrera, i nombrosos illots.

Mallorca: forma a tres unitats de relleu: la serra tramuntana, la serra lleant i la depresio central.

Menorca: presenta un relleu de formes suaus que assoleix la máxima altitud a la muntanya del toro

Les illes de eivissa i Formentera: formen larxipelag de les pituises. Lilla deivissa en que desta sa tarlaiassa, el seu relleu recorda el de la serra mallorquina de tramuntana, mentre que el relleu de Formentera s’assembla a les terres de la depresió mallorquina.

Formació i releu de les canáries: les Canàries constitueixen un arxipelag dorigen volcanic, el conjunt compren set illes principals: Tenerife, la palma, la gomera, el hirro..

Relleu de les Canàries: a causa del seu origen, les Canàries posseixen una litología volcánica i son lunica zona espanyola que presenta activitat volcánica en lactualitat.

Els massissos presenten formes arestes, destaquen els d’anaga i teno a Tenerife i el de jandía a Fuerteventura.

Les dorsals volcaniques son relleus més goves en que se situen edificis volcàbucs de tipus estrambolia. Les més destacades són la cumbre vieja de la palma, la dorsal de Pedró gil a Tenerife i lilla del hierro.

Les calderes son depresions de forma circular , nexisteixen els camps de cons volcanics, muntanyes formades pahoehoe, i camps de lava o molpaisos com timanfaya;

els roques que son acumulacions de lava viscosa que se solidifica a la boca del cráter, com a oques de los muchachos; o les coves volcaniques.

Algunes illes presenten valls característiques com la de la orotava o Agaete, i barrancs especialmente als massiso antics d’anaga teno i adeje o las angustias.

El relleu de Catalunya:Catalunya es un país muntanyós. El su territorio es caracteritza per tenir un relleu molt trencat, amb multitud de serres travessades per valls, les planes, ments nombroses, en general son po extenses, de forma simplificada, el relleu de Catalunya sagrupa en tres grans unitats-, els pirineus, el sistema mediterrani i la depressió central. També hi ha altres unitats menors: la serralada transversal i les planes litorals.

Els Pirineus: nomes la meitat oriental dels pirineus pertany  Catalunya uns 225 km.

Pirineu axial: en aquest sector els cims mes alts superen els 3mil metres, com la pica destats, que es el sostre de  Catalunya

Els prepirineus: es el sector exterior dels pirineus,  destaca la serra del cadi, amb altituds que superen els 2400m. Les serres interiors son les de major alçada. En formen part les serres de boumort, cadí, moixeró.

La depressió interna mes destacada es la conca de tramp.

Les serres exteriors,son les mes allunyades del pirineu axial, daquet conjunt de serres de menys alçada, al voltan de 1600m, destaca la serra de montsec.

La depressió central.Es lapendix nord oriental de la depresio de lebre, en el sector occidental format per les panes de lurgell i de Lleida. En el sector orienta la plana de vic, la de bages, la conca dodena i la conca de barbera,

Sistema mediterrani: A la serralada prelitoral e on es troven les majors altituds del conjunt, destaquen els ports de beseit i els serres de cardó, pandols, la fatarella, Montserrat..

La serralada litoral sesten des del garraf fins a lemporda

La depresio prelitoral esta constituida per una successió de planes com els del camp de Tarragona, el penedés, el Vallés i la selva.

Serralada transversal: es el punt on conflueixen els pirienus, la depressió central i la serralada prelitoral. El cim mes elevat es el Puig sacalm, el mes caracterstic pero es la presencia de lunica area volcánica de Catalunya, larea volcánica de la garrotxa

 Les planes litorals: tret dalguns punts on les serralades arriben al mar el litoral caltala es poc abrupte i shi frmen planes. Cal destacar la plana de lemporda.

També son freqüents les planes deltaique, destaca el delta de lebre. Altres planes deltaiques menors son les que formen els rius tordera, besos, Llobregat i Francolí.

El litoral espanyol:El  perímetre peninsular del territorio espanyol te aproximadament uns 4870 km de costa, predominantment rectilínia i que sobre a tres mars: la mar cantábrica, al nord, locea Atlàntic a loest i sud oest i la mar Mediterrània al sud i a lest

El paisatge cantabric presenta u traçat rectilini amb penya segats com els de matxitxako. I caps platjes ibadies com la de Sant Sebastià, també destaquen les ries com els ribadeo i viveiro

La costa atlántica espanyola es divideix en dos trams, la costa gallega i la andalusa.

La costa gallega entre la punta destaca  de Barés i la frontera portiguesa es molt retallada a causa de la presencia de ries, shi reconeixen dues regions, les ries altres i les ries baixes.

 Les ries ales en la seva part atantica, son curtes pero molt profundes i allotgen diversos ports pesques, destaquen les d’ortigueira, Ferrol, corunya.

El tram de costa que sesten entre la ciutat de corunya i el cap de finisterre es coneix com costa da norte

Les ries baixes son aples profundes, sinuoses i mes llargues. Les quatre ries mes grans son les de muros-noia, arousa, Pontevedra i vigo.

El riu miñoñ que des de crecent assenyala frontera natural entre Espanya i Portugal desemboca a locea Atlàntic formant un estuari.

La costa atlántica andalusa sesten des de la desembocadura del Guadiana fins a Gibraltar, i presenta accidents, els mes destacats dels quals son les fletxes , com la de rompido i els cordons de dunes.

Lelement mes destacat daquesta costa son les maresmes del Guadalquivir.

La costa Mediterrània sesten des de lestret de Gibraltar fins al cap de creus.

Al sud la costa Mediterrània andalusa es alta i rocollosa.

La costa valenciana es una extensa plana amb platges sorrenqeues,albuferes com la de València i tómbols.

A Catalunya es distingeixen tres enclavaments de costa abrupa: la península del cap de creus, la costa brava i les costes de garraf; algunes planes litorals com la de lemporda; extenses platges com la costa daurada i el delta de lebre.

Litoral insular: te mes de 3mil km de longitud, repartits, gairebé de manera igualitaria entre els dos arixpelags.

A larxipelag balear es poden distingir diferents tipus de costes: altes, baixes, les dos son rocolloses. També hi ha albuferes i cales.

L’aigua a Catalunya:

Els rius i les seus vassants: els rius catalans es caracteritzen per la pobresa dels seus cabals, en general a causa de lescassetat de precipitacions ddel clima mediterrani i labundancia de rocam calcari i també que es formen fluvials curts i amb forta penent a causa del carácter muntanyós del país.

La major part dels riu a Catalunya pertanyen al vessant mediterrani, nomes te 138km de rcorregut dins catalunyam es el mes cabalós i el que te una conca mes gran.

Nomes el riu Garona pertanyal vessant Atlàntic, aquest riu neix al pirineu acial i travesala valldaran per aabar desembocnt prop de bordeus.

Xarxa hidrografiques del vessant mediterrani.

Xarxa pirineus-ebreEsta formada per rius que neixen als pirineus i duen les seves Aigües a lebre. El Segre i els seus aflients, la noguera pallaresa i la nguera ribagorçana son els principals rius daquesta xara i els mes llargs de Catalunya.

Xarxa pirineu mediterrani:Formada per rius que naixen al sector orietal dels pirineus i desembquen a la Mediterrània. El seu cabal es variable, essent signficatives les crescures a la tardor i també un frot estiatge a lestiu. Formen part daquesta xarca les onques del Llobregat, el ter, el fluvia i la muga.

La conca mes gran de totes es la del Llobregat, el ter en cavi es el riu mes llarg.

xarxa Mediterrània: la xarxa Mediterrània esta formada per rius que naixen a la serralada prelitoral i aboquen les seves Aigües a la Mediterrània, es caracteritzen pe tenir un recorregut curt pero amb forta pendent, amb fortes crescudes, sobreto a la tardor i a la primavera, i ab importants períodes destiatge a lestiu, les principals conques daquesta xarxa son les dels rius tordea, besos, foix, gaia, Francolí i Sénia.

Destauen en aquesta xarca les rieres i torrents ue poden presetar crescures violentes i sobtades, essent un dels riscos mes importants del teritori catala.

Llacs, lacunse litorals i embassaments:

Llacs: son escasosm es poden trovar basicamen de tipus exogen i mixt:

Exogens: es troven al pirineu axial occidental, on destqun lestany de sant Maurici, lestany de malniu, lestay llonga o lestany negre, pel que fa als de tipus mixt, el mes important es de banyoles, el mes gran de Catalunya, situat al pla de lestany i dorigen carcitic.

Les llacunes litorals:Entre les llacunes litorals, formades a les zones deltaiques, destaquen se del delta de lebrem les del delta del Llobregat i les dels aiguamolls de lemporda, aquetes zones daiguamolls son molt importants des del punt de vista de la fauna.

Els embassaments: els embassamentes es concentren sobretot als rius que formen la xaxa pirineus-ebre. Els mes importants son escales, canelles, santa annam oliana, el Segre. Al riu ebre es poden destacar els riba.Roja i flix.

També sen poden trovar en altres rius com per exemple al Llobregat i el seu aflients principals de Cardener, on hi ha els embassaments de la llosa del cavall, sant porça i la baells.

Laigua com a rescurs hídric: laigua es un element fonramental per a la vida.Llaigua doncs es converteix en u recurs, es a dir pot ser aprofitada per a lus huma. Les reserves hídriques son la quantitat daigua dolça aprofitable

Laigua en la natura: laigua presenta diferets aspectos segons esl fases del cicle hidrologic

A la terra laigua es trova en diverses formes i llocs. Dentrada, cal distingir dues claes de medis aquatics.

• Les Aigües oceaniques corresponen els oceans i mars, es  aigua salada i compren un 98% de totes les Aigües e la terra
•  les Aigües continentals son es que es troven a les plaques continentals. Corresponen nomes un 2%.

Les Aigües continentals poden clasificarse en:

• Aigües superficials: son els rius, els llacs i les zones humides.
• Aigües subterranies: son les que circulen per sota de la superfície,

Els geografs en estudiar els recursos hidics, calculen elbalanç hídric es a dir la perdua o guany de laigua caiguda en les precipitacions.A la penisnsula ibérica lescassa puviositat provoca que els recursos hidics dels quals disposem siguin reduits i estiguin mal repartits.

Els rius: la xarxa fluvial de la nostra península te una distribució desigual, condicionada per la disposició orográfica

Un dels factors que determinen els rius es la disposició orogrfica, la serralada cantábrica i els sistemes iberics i betics divideixen en vessants els rius espanyols, la majoria dels quals desemboquen en locea Atlàntic.

Els riu que neixen al nord de la serralada cantábrica desemboquen al mar del mateix nom, mentres que els que neixen entre el sistema Ibèric i els pirineus es dirigeien cap a la Mediterrània.

La conca es el territorio regat per un riu principal i els seus afluents, es denomina exorreica si els rius desguassen a locea o en mars oberts i endorreica si desguassen en mars interiors i llacs o llacunes.

Els factrs atmosferisc determinene les caracteristqiques un riu.

 Clima ocenanic:La quantitat daigua precipitada permet que els rius flueixei amb un cabal mínimament constant al llarg de tot lany.

A la resta de la península es a dir a la major part del territorio espanyol, es dona el clima mediterrani on la distribució de laigua es molt irregular.

 Al clima de muntanya es trova en zones dalta muntanya on la puluviositat es abundant.

 El regim fluvial:

 La quantitat daigua que porta cada riu varia al llar de lany, aquesta fluctuació anual sanomena regim fluvial hi ha diferents tipus e regim:

• Reim nival: es ropi de les zones dalta muntanya, les Aigües altes es registren a lestiu que es quan es produeix el desglaç i lestiatge a lestacio freda
• Regim nivopluvial: depen majoritariament de les neus, pero les pluges també influeixen en les seves crescudes. Els Aigües asoleixen el seu maxim al maig,
• Regim pluvionival: la principal aportació daigua la reben de les pluges primaverals, pero la fosa de neu próxima també es important
• Regim pluvial: la majoria dels nostres rius pertanyen a aquest grup. La quantitat diauga depen de les pluges i normalment pateixen una importantnr educio de les Aigües durant lestiu, lestacio seca.

 Elements du regim fluvial: en lestudi dun regim fluvial sutilitzen elements que es refereixne a la quantitat amb que flueix un riu

Cabal: consisteix en la quantiat daigua que fluiex per un riu mesurada en metres cúbics,, evacuada per aquest riu al llarg dun període de temps.

Variacions estacionals: les provoca la variació en la pluviositat que te lloc al llar de lany, per exemple a lestiu al manca de plugues provca els cabals disminueixien, es lestiatge.

Les crescues: son els moments de maxim cabal dunn riu, en que es poden arribar a produir desbordaments

Lescotament: relaciona la precipitació caiguada mab laigua que circula pel curs fluvial, expresa la part daigua que escola a cada conca, la qual depen de levapotranspiracio i de la infiltració.

El arrosegament: son els materials que serosionen per les plugues i van a parar al riu, aixo pot ser importantn per tal de prevenir lacomulacio als embassaments i daquesta manera evitar que en disminueixi la capacitat.

Vessants cantabrics: els rius cantabrics son els cursos mes regulars despanya a causa de la constant pluviositat de la zona. Entre daltres destaquen el nalon, el Bidasoa i el nerbion. Les crescudes son poc frecuents, i no pateixen gaire la manca de pluviositat perque les pluges de aquestes zones son mes abundants i repartides al llarg de lany.

Els rius cantabrics cabalosos tenen una gran força erosiva, cosa que ha provocat la formació de congostos profunds i estrets que talen els relleus de la serralada.

Vassant Atlàntic: compren les conques del riu minio, tajo, Guadiana i Guadalquivir. Els rius gallecs son curts i cabalosos. Els rius que travessen la messeta son els mes llargs despanya i son irregulars, ja que assoleixen els cabals maxims entre Desembre i març, que sol ser lepoca de més pluviositat a la meseta.

A diferencia del duer, el tajo i el gaudiana tenen conques dissimetriques perque els seus eixos transcorren mes proxims als monys de Toledo, els quals tot i lescasa altitud actúen com a divisioria entre les dues conques.

El vessant Atlàntic flueinxen altres rius com el tinto, lodiel i el guadalate, que desemboquen al golf de Cadis i tenen un estiatge acusat.

Vessant mediterrani:Els rius mediterranis son curts i resulten dels mes irregulars de la península, a causa del déficit de plugues del seu cliima, a lestiu pateixen un fort estiatge oer aiixo alguns son rambles, llits secs gran pat de lany, i fins i tot durant uns anys pero que davant duna fotya precicitacio poden portar cabals elevats daiuga.

El riu ebro pertany a aquest vessant, el afluents del ru ebre formen una xara dissimetrica perque son mes nombrosos que els que ariben dels pirineus, serralada amb mes altitud i pluviositatm com els gallegs o de cinca. Mentre que elsafluents que provenene del sistema Ibèric com el jalon portenmenys cabal.

Els rius catalans llevaantints i andalusios tenen característiques semblants, els principals rius catalans son el Llobregat i el ter, que travessen el sistema mediterrani.

Els rius llevantins destaquen per lelevat pendent dels seus llits els forts desnivells qeue han de salvar i els cursos reduits.

Després de lebre el reiu Xúquer es el mes important dels rius del vessant mediterrani

El segura es un dels rius que mes acusen elstiatge.

Per la seva banda la majoria de rius andalusos son curts i rapids, de cabl escas i irregular. Molts son rambes, entre les quals destaquen els de carvera i benipila.

 Laigua a les balears i a les Canàries:

 les illes balears i les Canàries no disposen duna xarxa fluvial permanent, a causa de la seva composició goeologica i del seu clima. Lescassetat de pliviositat es una constant en els dos arxipelags

Recursos hidics a les illes balears

A les illes balears no hi ha cap curs superficial permanent daigual, les causes son les escases precipotacions, el llarg estiatge, la permeabilitat del terrent i la reuida extensió de les conques.

Els torrents drene superficialment les Aigües de la pluja. Per aixo el seu curs es irregular i nomes porten aigua en els períodes de plija intenses.

Els torrents mes important sosn els de la serra de tramuntana, a Mallorca on destaca el de pareis.

La nautrales calcaría del sol de les illes afavoreix una importantn infiltraciodaigua de pluja cap als aqüífers.

Recuros hidics a les illes Canàries:

Lescasa pluja a les Canàries provoca la mancança de xarxa fluvial.

A les illes son característics els barrancs, profunds talls  en el terrent, formats al llarg de milions danys per lefecte de lerosio,Destaquen els barrancs de les angusties o el de tirajana.

Una part escassa de laigua precipitada flueix fins al mar, una altra sevapora, mentres que una altre mínima part sinfiltra al subsol fins a arribar als aqüífers. Aquests acuifers son de tipus basalic, pel tipus de roque que els conformen.

Llacs, llacunes, zones humides i embassaments:

Llacs i llacunes: el territri espanyl ocupat per llacs es escas, els qu existeixen es poden clasificar en tres gurps segons el seuorigen:

Endogens: han estat formts pe forces internes, com ara falles o volcans, en son un exemple els del camp de calatrava, dorigen volcanic

Exogens: tenen escassa capacitat i han estat generats per forçes externes. Cpm ara lacio de laigua o del glaç. Com el llac de Sanabria a Zamora

Mixtos: han estat creats per forces dels dos tipus anteriors. Els mes famosos son els de banyoles i dalcazar de sant Juan

Les llacunes normalment son daigua dolça i sone tenir dimensions molt desiguals i poca profunditat. Les mes importants son els de tablas de daimel, al tenir escasa profunditat de vegades esn salinitza laigua a causa de levaporacio.

Zones humides:

La resta de zones humides de la península son de de diferent tipus: albuferes, deltes… una característica daqueste zones es que están en constant evolució a causa de lacio humana.

A la Mediterrània, on la plataforma continental es extensa i plana, esformen deltes com el de lebre o ventalls aluvials com el del Llobregat.

Els ebassaments: la manca de recusos hídrics ha motivat que la imtervencio human en els rius sigui cada cop mes gran, els ebassaments son extensions daigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcio duna presa.

Amb aquests es pretén regular els cabals, regar, produir energía eléctrica i satisfer el proveiment urba i per a usos industrials

Les Aigües subterranies:

Aquesta part de laigua precipitada que sinflitra constitueix les Aigües subterranies.

Laigua que circula sota terra no travesa els estrets impermeables i forma aqüífers, que son boses daigua localitzades a linterior de roques

Quan arriben al seu maxim demmagatzematge, es a dir, el seu nivel freatic. Les Aigües busquen una sortida. Aquesta pot ser en forma de Déu o riu, com per exemple a Guadiana, fluint cap a altres aqüífers o be dirigint-se directament cap al mar

Al nostrepais hi ha comptabilitzats mes de 350 aqüífers. A les depresions de lebre i el Guadalquivir es troven aqüífers molt extensos.

Els pous:

Per tal dextreure i aprofitar laigua dels aqüífers es costrueixen pous, es a dir excavacions verticals que arriben al nivel freatic.

La qualitat que les Aigües subterranies depen de les roques que les contenen. Aixo les Aigües poden ser bicarbonatades o silícies.

També existeixen roques permeables que faciliten filtracions i no permeten recollir tanta aigua

Les sobrexpotacio i la filtració de sibstancies contaminades son els principals problemas que afecten als pous

Els aqüífers costaners shan procedit a una extracio masiva daigues per necessitats urbanes, aquesta extracio a un ritme superior al de reposició natural es a dir la sobrexplotacio no permet que laigua sibterrania es renovi. En algunes ocasions aixo ha provocat que sen salinitzin les aiuges.

Lus de plaguicides i pesticires als cultius han provocat la contaminació de molts aqüífers.

Les confederación hidrografiques:La majoria dels grans rius travessen diverses comuntats. Per tant els plans en materia daigua necesiten un conscens mes apmplique altres qüestions per iaxo shan format les confederacions hidografiques, son les administracions que contrloen la gestió de laigua.

Aquestes confederacions planifiquen els recuros en funció alhora de les necesitats i dels interesos.

Els transvassaments: el desequilibiri entre les conques hidrografiques peninsulars ha potenciat que es duguin a terme tranvasaments. Un atransvasament es lexportacio dagua duna conca hidrográfica cap a una altre. Com en el cas de tajo que es deriven cabals per a la ciutat de Madrid.

Laprofitament de les aiuges

El consum daigua ha aungmentat últimament a quest increment cal afegir que h ha sequera , aixo ha provoca que les reserves daiuga embassada baixin considerablement csa que causa problemas que proveiment. Aixi laigua sha convertit en una procupacio imporant, ja que es un recurs basic per a la vida.

El tractament de els Aigües:

El consum creixent de laigua ens ha fet ser conscients que laigua es un recurs renovable, pero cada vegada mes difícil de trovar sense contaminar. Els continus abocaments domestics i també industrials incorporen als rius i mars substancies que de vegades poden ser altament toxiques.

Les maneres mes habituals de obtener aigua son:

• Potabilització: laigua potable es laigua apta per a beure, moltes vegades qun sagafa aigua de rius i aqüífers sha de potabilitzar, es a dir sha de sotmetre a un tractament per ferla apta per al consum huma
• Dessalinització: es un altre sistema per obtener aigua potable. Consistex en extraura la sal de laigua del mar i convertirla en aigua dolça
• Depuració: després de ser utlitzada pels eser humans, laigua conte residus per aixo sanomena Aigües residuals. Aquestes Aigües es netejen a la planta de depuració per poder ser reutilitzades.

Tipus de clima a Espanya:

Calssificacio dls climes a epanya:  una de les classificacions mes esteses es la de koppert, que estableix regions climatiques.

Contempla tant els nivells totals de temperatura i precipitacions com la seva distribució al larg de lany.

Tanmateix, hem preferit seguir la classificació proposada per Lluís albentosa.

Segons albentosa, podem dividir el territorio espanyol en cinc grans monis climatics: oceanic, mediterrani, interior, de muntanya i caniari. A quests dominis podem afegir-hi els microclimes de les grans ciutats.

Domini oceanic: la característica mes important de les regions de clima oceanic a Espanya es una gran regualirat en el regim dels elements del clima, amb absencia de períodes daridesa.

Sen distingeixen tres variants principals:

Clima oceanic: la zona costanera de Galícia i la cornisa cantábrica tenen unes temperaturas suaus a livern i moderades a lestiu, el seu clima es temerat, hi ha força humitat i precipitacions abundaants

Clima oceanic de transició: cap a linterior augmenta lamplitud térmica i disminueix la regularitat de les precipitacions

Clima ocenanic dinfluencia subtropical: al sud, al litorla Atlàntic andalús, el domini oceanic rep una forta influencia de les zones subtropicals, augment de les temperaturas amb mijanes anuals de 18 graus, u una mínim pluvial acusat a lstiu.

Domini mediterrani: sesten des del litoral mediterrani cap a linterior, la característica principal  es la presencia dun mínim pluvial acusat a lestiu, dins del domini mediterrani, existeix una gran varietat de climes regionals:

Clima mediterrani suavitzat: compren la zona nord del litoral meditterani, on el clima es mes gresc, humit, ennuvolat i plujós.

Les temperaturas mitjanes anuals es situen al voltant dels 16graus les precipitacions están al voltant de 500,600 mm anuals.

Clima mediterrani sec: la zona central del litoral oriental, inclu també les illes medes i Menorca, els estius son llargs i calorosos.

Las precipitacions solen ser escasses pero concentrades, amb una mitjana de 400mm anuals.

Clima mediterrani arid: al sud de cap de la nau, des dalacant fins a la zona próxima a malaga, delimita una franja amb preciptacions escasses i molt irregulars, que també incluen les illes deivissa i Formentera.

Les temperaturas mitjanes anuals se situen prop dels 18 graus i lmplitud térmica sobre de 10graus, les precipitacions se situen entre 230mm anuals a almeria i 414 de Formentera.Existeix risc de xafecs torrencials i inundacions catastrofiques.

Domini interior: la distancia de les regions de linterior al mar modifica el seu clima,  aorgantli matios propis del clima continental per exemple una gran amplitud térmica, encara que sense deixar de mostrar característiques del clima mediterrani. Com ara el mínim pluvial estival, es divideix en dues zones en fucio de les influencies marines que rebi: interior de matis continental suau i interior de matis continental acumulat.

Interior de matis continental suau: Es dona a zones de ttransicio entre eld omini oceanic i linterior peninsular, la influencia atlanitca suavitza els hiverns, les mínimes al Gener van de -2.3 graus de Lleó i 5 de Sevilla.

Les precipitacions son menors que al litoral Atlàntic, i fluctúen entre 950mm anuals i 550mm

Clima interior de matis continental acusat: la distancia al mar suavitza la influencia de les masses daire marines, es tradueix en una major amplitud térmica, amb hiverns freds i estius calids, i una reducció de les precipitacions.

Domini de muntanya: lefecte de laltitud de les zones de muntanya es reflecteix en una disminució de les temperaturas i un augment de la nuvositat i esl precipitacions sobretot en forma de neu.

Clima de muntanya dinfluencia oceánica: la serralada cantábrica i els pirineus es troven sota la influencia de les masses daire oceaniques, amb abundants precipitacions de 1700mm anuals al cantabric i 1200mm als pirineus, amb maxim a l’hivern i un estiu sec i breu. La temperatura mitjana anual es situa prop de 4graus, la neu pot conservarse fins a nou mesos i fins i tot mes en vessant poc assolellats,

Clima de muntanya influencia continental: els massisos dels sistemes Ibèric i central, els monts de Toledo i serra morena acusen la influencia de la continentalitat. Per aixo els hiverns son mes targs i freds i els precipitacions mes escases.

Clima de muntanya influencia subtropical: la influecia de les masses daire subtropical provoca que al sistema betic les caracterisiques propies del clima de muntanya se suavitzin. Aixi mateix els estius son mes calids i secs. Les preicpitacions poden arribar als 2200 mm anuals de la serra de gazalema, al lloc mes plujós despanya.

Domini de les Canàries: les Canàries formen un domini climatic original dins del conjunt espanyol.

La seva ubicació en una latitud subtorpocal provoca unes condicions climatiques molt estables.

La influencia del corrent daigua freda de les Canàries suavitza les temperaturas i provoca una disminució de la pluvositat.

Les illes de Lanzarote i Fuerteventura tenen unes condicions slimatiques mes propies del clima desertic, a causa de la influencia del contient África.

Clima urba: les característiques propies de les grans ciutats generen un microclima particular . El clima ruba.

Els factors mes importants que modifiquen el clima de les ciutats osn les activitats humanes, les característiques dels materials de construcio i elscasa vegetació.

A causa daixo saltera el regim normal

-temperatura mtijana de les ciutats augmenta a casa de les activitats humanes, com a consequiencia apareix el fenomen de lilla de calor, un augment de la temperatura urbana

- la contaminació atmosférica provoca una augment de la nuvositat i esl boires a les ciutats

-el traçat urba i laugment de temperatura modifiquen els vents i les brises dins de lurbs.

- també sha observat un increment de les precipitacions a les zones urbanes

El clima de Catalunya:

a Catalunya situada a lextrem nor oriental de la península ibérica, hi dominen, els trets característics del domini climatic mediterrani, excepte a  la val d'aran, que es troba en el domini oceanic.

factors que determinen el clima: la latitud del territori catala,entreles zones temperades i tropical, provoca que sigui una zona de contacte de masses daire fredes del nord especialment a lhivern, amb masses calides del sud a lestiu, la qual cosa ocasiona canvis sobtats de temperatura, a mes la situació de Catalunya afaboreix que lelevat relleu peninsular impedeixi larribada de les depresions de locea Atlàntic i es freni la possibilitat de precipitacions mentre que a la costa hi predomini la influencia de la Mediterrània i lestacio mes plujosa es la tardor, el resultat es que el trimestre destiu es molt sec i la resta de lany moderadament humit, amb mes pluviositat a la costa que a linterior.

cal incidir pero en els trets de continentalitat que provoca el sistema mediterrani a les terres de linterior. Aquestes en no rebre la influencia termoreguladora de la Mediterrània, tenen contrastos termics molt acusats, tant al llarg del dia com de lany.

a grans trets, doncs, Catalunya te uns hiverns suaus i uns estius calorosos i secs, les recipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat, tant en la seva distribució a llarg de lany com en la seva intensitat.

tipus de climes:

domini mediterrani: el clima mediterrani dalta muntanya es localitza al pirineu lleidata, es caracteritza per una precipitació considerable, les pluges mes intenses es produeixen a lestiu i el mínim pluviometric es a lhivvern. Les temperatures son suaus a lhivern i calides a lestiu.

el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa es localitza al pirineu mes meridional. Es caracteritza per una precipitació mtijana anual duns 700mm, i per una temperatura mitjana anual dins 12 graus. La primavera i la tardor es caracteritzen per tenir precipitacions intenses.

el clima mediterrani litoral es localitza a larea costanera, les precipitacions son inferiors als 700mm danuals, sent els mesos de juliol i Agost els mes aixuts.

 la temperatura te una mtijana de 16 graus.

el clima mediterrani de tendencia continental es localitza al setor de ponent de la depresio central, la precipitació es molt irregular i hi ha molts mesos de sequera, essent en general duns 400mm anuals. La temperatura mitjana anual es de 14graus.

domini oceanic: es dona nomes a la vall d'aran. Les precipitacions per sobre dels 1100mm anuals, es reparteixen al llarg de tot lany, mentre que els temperatures son molt baixes a lhivern. Son freqüents les boires i lhumitat hi es persistent.

domini de muntanya: el clima de muntanya difluencia oeanica es característic dels cims i les valls mes altes del pirineu. Presenta dos subtipus, el clima Alpí per sobre dels 2300 metres dalititu i el  subalpí per sobde de 1500m de altitud. Les precipitacions

les precipitacions son elevadesm de nes de 1400 mm anuals en l'Alpí i de 1350 mm en el subalpí. Les temperatures son fresques, per sota dels 4 graus de temperatura mitjana anual en lalpi i els 6 graus en el subalpí.