Unitats de Paisatge a Catalunya: Conservació i Legislació

Unitats de Paisatge: Concepte i Diversitat

Per distingir uns paisatges d'uns altres es fa servir el concepte d'unitat de paisatge. Una unitat de paisatge és un sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans i que es percep unitàriament, és a dir, que es diferencia de les altres unitats de paisatge veïnes.

A Catalunya, s'han identificat 135 unitats de paisatge, cadascuna de les quals mostra una fesomia diversa, uns components específics, característiques particulars i trets propis. Entre les diverses unitats de paisatge de Catalunya, n'hi ha que comparteixen trets comuns (perquè pertanyen a una mateixa regió biogeogràfica i perquè han seguit una evolució similar) i n'hi ha que presenten un contrast molt gran, com per exemple, les Terres de l'Ebre o la Plana de Lleida.

Amenaces i Degradació del Paisatge

La rapidesa de les transformacions paisatgístiques de les darreres dècades i algunes tendències associades a aquests canvis han posat en perill el manteniment de la diversitat paisatgística de la majoria dels països europeus i també de Catalunya. Unes vegades els paisatges resultants són un exemple de bon ús del territori i dels seus recursos. D'altres, però, l'acció humana és poc respectuosa amb el medi natural i amb els valors del paisatge i es produeix una degradació o deteriorament d'alguns dels components paisatgístics.

Alguns dels canvis més importants que experimenten en l'actualitat els paisatges són els següents:

• La simplificació del mosaic agroforestal a causa de l'abandonament de les activitats agràries tradicionals i l'augment de la superfície forestal.
• La dispersió creixent de construccions i altres elements urbans.
• La uniformització de les formes de vida i dels assentaments urbans.

El fenomen d'empobriment de la diversitat paisatgística i de pèrdua de components destacats del paisatge s'anomena banalització del paisatge.

Consciència i Protecció del Paisatge

Com a reacció davant la pèrdua de diversitat i la banalització, s'ha desvetllat l'interès social pel coneixement i la conservació dels paisatges. Ha crescut el nombre de persones que se senten atretes pels seus valors i s'han promogut lleis que n'afavoreixen la conservació, la protecció i la gestió.

L'Observatori del Paisatge de Catalunya

L'Observatori del Paisatge de Catalunya és un exemple d'aquesta consciència conservacionista. Aquesta entitat es va crear per donar suport a l'Administració pública i a la societat catalana en matèria de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Les ràpides i intenses transformacions agràries, urbanes i, en general, dels modes de vida a Europa durant els últims cinquanta anys han abocat els paisatges agraris del nostre continent a unes transformacions radicals que posen en perill el manteniment de la diversitat paisatgística. Alguns paisatges de gran valor ecològic i cultural comencen a ser escassos i aquest fet ha posat en estat d'alerta la societat. El paisatge ha esdevingut un bé que cal protegir, un patrimoni col·lectiu que convé gestionar adequadament perquè contribueix a mantenir la qualitat de vida de les persones i la identitat de les poblacions.

El Conveni Europeu del Paisatge (2000)

Amb la finalitat de frenar el procés de pèrdua de diversitat paisatgística a Europa, el Consell d'Europa va aprovar, l'any 2000, el Conveni Europeu del Paisatge. Aquest conveni és un tractat internacional que compromet els països signataris a emprendre accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges com a part essencial del benestar dels ciutadans i del patrimoni natural i cultural dels europeus.

La Llei del Paisatge de Catalunya (2005)

A través de la Llei del Paisatge de Catalunya, aprovada l'any 2005, el nostre país ha fet seus els objectius i els compromisos del Conveni Europeu del Paisatge. La Llei del Paisatge impulsa la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge. Per tal d'assolir els seus objectius, la Llei del Paisatge ha promogut l'elaboració de set catàlegs de paisatge (un per cada àmbit territorial), la redacció de directrius de paisatge per al planejament territorial i l'elaboració d'estudis d'impacte paisatgístic.