La Renaixença: Història, Objectius i Figures Clau del Moviment Cultural Català

La Renaixença: Un Impuls a la Cultura Catalana

La Renaixença és el títol que la història va donar al període comprès entre 1833 i 1877, durant el qual es va impulsar la producció literària culta en llengua catalana després d'un període de decadència. Aquest impuls es va deure a una conscienciació nacionalista portada a terme per la burgesia, motivada pels canvis provocats per la revolució industrial. El terme Renaixença prové de la publicació de la revista La Renaixensa al 1871, i emmarca dates simbòliques: 1833, publicació al Vapor de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau; 1877, premi dels Jocs Florals a L'Atlàntida de Verdaguer i Guimerà, i Guimerà va ser proclamat mestre en gai saber.

Causes del Moviment de la Renaixença

• Agitació social pels canvis polítics i els problemes econòmics.
• L'interès que l'estudi i l'ús de la llengua desperta en alguns sectors.
• El paper destacat del Romanticisme.

La Renaixença no només suposa un intent de recuperar la identitat nacional, sinó que també serveix per introduir alguns corrents innovadors provinents d'Europa.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors per poder recuperar els diferents gèneres literaris.
• Conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals són certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, per una part per l'interès romàntic i per mostrar la identitat nacional en un passat gloriós. Es van restaurar l'any 1859 i se celebraren fins l'any 1936. Al 1940 a l'exili i des del 1978 es tornen a celebrar a Barcelona. El tema escollit va ser pàtria. Els premis eren: englantina (pàtria), viola (fe), amor (flor natural). El poeta guanyador de tres premis era considerat mestre en gai saber.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845 i va morir a Barcelona l'any 1924. Fill de mare canària i pare català, va viure fins als vuit anys a les Illes Canàries. L'any 1853 es trasllada al Vendrell. De ben jove participa en el moviment literari català, i fou fundador i després director de la revista La Renaixensa. A l'any 1877 va ser proclamat mestre en gai saber. Va ser un defensor del catalanisme.

Es caracteritza per la repetició d'elements que configuren l'estil de Guimerà. Molts dels seus personatges viuen en espais que li resulten aliens i caracteritza molt bé els personatges femenins.