La Variació Lingüística en Català: Dialectes i Registres

La variació lingüística

Una llengua és un sistema força complex i presenta diverses variacions.

Variació geogràfica: els dialectes

Així, per exemple, en català, són sinònimes les expressions col·loquials «Camino pel jardí» i «Camín pes jardí». La primera la podria dir un catalanoparlant de Girona i la segona, un de Palma. Aquestes diferències es deuen a la procedència geogràfica.

Així, els parlants de Girona i Palma utilitzen cadascun una varietat geogràfica o dialecte del català.

Altres tipus de variació: temporal i social

A més de les varietats geogràfiques, existeixen les varietats cronològiques o temporals i les socials, que es manifesten segons l'època o el grup social dels parlants. És natural que els individus d'una mateixa zona, generació o grup social facin un ús més homogeni de la llengua, ja que la seva interacció és més freqüent.

Els registres lingüístics: adaptació a la situació

D'altra banda, un usuari competent adapta la llengua a les exigències de la situació comunicativa. Per exemple, tot i que les dues frases següents tenen un significat similar, la mateixa persona n'utilitzaria una o l'altra segons les circumstàncies:

• «Declaro, sota jurament, no haver participat en cap dels actes denunciats.»
• «Et juro que jo no he fet res de tot això.»

Aquests són dos registres diferenciats del català: un de més formal (la primera frase) i un altre d'informal (la segona frase).

Diferència entre varietats i registres

Totes les llengües presenten tant varietats (o dialectes) com registres. Les varietats s'associen a les característiques dels usuaris (geogràfiques, temporals, socials), mentre que els registres es relacionen amb la situació comunicativa.

Factors que determinen l'ús d'un registre

L'elecció d'un registre per part del parlant depèn de la situació comunicativa i, més concretament, de la interrelació dels quatre elements següents:

• El camp temàtic a què es fa referència (tècnic/especialitzat o general).
• El canal o mode de comunicació (oral espontani, oral no espontani, escrit, etc.).
• La intenció (informar, convèncer, fer entendre, divertir, produir plaer estètic, etc.).
• El nivell de formalitat (segons la relació entre els interlocutors: familiar o distanciada).