La Renaixença i el Teatre Català: Història, Autors i Gèneres

La Renaixença i el Teatre Català: De l'Èxit a les Dues Corrents

La Renaixença, el teatre tingué un gran èxit a causa principalment de l'interès que hi mostraren classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana. Es van distingir dues classes de teatre: el culte i el popular.

Teatre Culte: Romanticisme i Realisme

La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre dos moviments dominants: el romàntic i el realista.

• Romàntic: Destaquen els drames històrics de Víctor Balaguer. La seva obra més important fou Don Joan de Serrallonga.
• Realista: Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps. Àngel Guimerà va ser el més important, qui al principi conreà el romanticisme.

Àngel Guimerà: Evolució i Obra Dramàtica

Guimerà fou una de les figures més respectades del seu temps, no solament literàriament, sinó també política i socialment. La primera obra teatral que va escriure fou Gal·la Placídia, la seguí Judith de Welp. Aquestes obres s'inclouen en l'àmbit romàntic, ja que es tracta de tragèdies que recreen ambients passats.

Cap a 1890, Guimerà feu un gir en la seva obra i començà a comprometre's amb el món present, decidint escriure un conjunt d'obres dramàtiques més realistes. A partir de 1900, abandonà aquest corrent més realista i començà un període de vacil·lacions en el qual va posar en pràctica altres tipus d'obres, com el drama burgès.

El Teatre Popular: Característiques i Autors

El teatre popular descrivia escenes de la vida quotidiana i diària. Els autors d'aquest corrent defensaven en els textos literaris la llengua que es parlava al carrer, amb ambients i registres col·loquials. Les peces més representades són: l'entremès i el sainet.

El Sainet: Peça Curta de Caràcter Burlesc

El sainet és una peça curta de caràcter burlesc.

Característiques:

• Únic propòsit: divertir i fer riure.
• No tenia pretensions literàries.
• Argumentació mínima, basada en situacions que es repetien sovint.
• Acte únic.

Autors destacats: Josep Robrenyo, Francesc Renart, Francesc Palanca i Roca, Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante, nascut al Cabanyal el 1834. El 1855 va escriure Dos miracles de Sant Vicent, però de seguida començà a conrear el gènere que el faria famós: el sainet. El primer sainet fou 10, 19 i 90, seguit de molts altres. El teatre d'Escalante reflecteix, en l'àmbit lingüístic, la realitat de la ciutat de València en la segona meitat del segle XIX entre les classes populars.

Recursos Lingüístics

Els recursos lingüístics es poden classificar segons diversos criteris:

• Tema: generals o especialitzats.
• Canals: oral i escrit.
• Grau de formalitat: superior o inferior, ús privat/públic.
• Intencionalitat comunicativa: informar-se, regular la vida social, orientar l'opinió i la conducta, crear bellesa.

Tipus de Registres Lingüístics

Els principals tipus de registres lingüístics són:

• Científic i tècnic
• Acadèmic
• Jurídic i administratiu
• Literari
• Periodístic i publicitari
• Col·loquial