La reproducció humana: etapes, aparells i salut sexual
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,85 KB
La reproducció humana i les seves etapes
La reproducció comprèn els conceptes següents: la producció de gàmetes, la fecundació, el desenvolupament del zigot (el zigot es transforma en embrió i després en fetus), el part o naixement i el desenvolupament posterior.
Les diverses etapes del creixement
- La infància: Dura des del naixement fins als 10 anys aproximadament. Es caracteritza pels caràcters sexuals primaris, que corresponen a l'aparell reproductor (tant les parts internes com les externes): penis i escrot en els nens, i la vulva en les nenes.
- La pubertat: Entre els 10 i els 14 anys es produeix la maduració dels òrgans sexuals. En les noies apareix la primera menstruació i en els nois la producció d'espermatozoides. Quan els òrgans reproductors maduren, comencen a produir hormones que provoquen l'aparició dels caràcters sexuals secundaris. En les noies creixen els pits, s'eixamplen els malucs i surt pèl al pubis i a les aixelles. En els nois augmenta el gruix dels ossos i la massa muscular, la veu es fa més greu i surt barba i pèl al pubis i a les aixelles.
- L'adolescència: Dura entre 2 i 5 anys. Es caracteritza per la necessitat d'independència, l'aparició del desig sexual i la cerca de suport emocional en un grup d'amics o amigues.
- L'edat adulta: Passada l'adolescència, s'arriba a l'edat adulta (cap als 25 anys).
Anatomia de l'aparell reproductor
L'aparell reproductor femení està format per: ovaris, trompes de Fal·lopi, úter, vagina, llavis majors, llavis menors i clítoris. L'aparell reproductor masculí consta de: testicles, uretra, epidídim, penis, escrot, pròstata, conductes deferents i vesícules seminals.
La fecundació i l'embaràs
L'ovulació té lloc cada 14 dies abans de l'arribada de la regla. L'òvul tan sols pot ser fecundat durant les 24 hores posteriors a l'ovulació. El coit o acte sexual consisteix en la introducció del penis a la vagina; durant l'ejaculació, els espermatozoides s'alliberen a l'interior del conducte vaginal.
L'embaràs s'inicia quan el zigot es comença a dividir formant cèl·lules idèntiques. Quan la massa arriba a l'úter, es produeix la implantació o nidació a l'endometri. A partir d'aquest moment rep el nom d'embrió i es desenvolupen tres estructures importants:
- Placenta: Es desenvolupa a l'endometri i serveix de connexió entre la mare i l'embrió.
- Cordó umbilical: Connecta l'embrió amb la placenta a través de tres vasos sanguinis.
- Bossa amniòtica: Sac ple de líquid amniòtic on es manté l'embrió protegit.
Desenvolupament fetal per trimestres
- Primer trimestre: Es formen el cap, el tronc, les extremitats, els òrgans interns i els aparells circulatori, excretor i reproductor. L'embrió passa a anomenar-se fetus. La mare pot experimentar canvis fisiològics com nàusees.
- Segon trimestre: Madura el sistema nerviós, es completen els aparells circulatori i excretor i es pot reconèixer el sexe. L'úter es dilata i augmenta el perímetre del ventre.
- Tercer trimestre: Maduren tots els òrgans i el fetus es mou molt. Finalment, es gira i queda col·locat amb el cap encaixat a la pelvis. L'úter oprimeix òrgans com la bufeta o l'intestí, provocant molèsties.
El part i les seves complicacions
El procés del part inclou la dilatació (el coll de l'úter augmenta de diàmetre), l'expulsió del nadó i el deslliurament (sortida de la placenta i restes de l'endometri). Les complicacions poden incloure la mala posició del fetus o problemes de dilatació (que es poden tractar amb oxitocina) i el pinçament del cordó umbilical.
Esterilitat i mètodes anticonceptius
L'esterilitat és la impossibilitat de tenir fills. Per a la planificació familiar s'utilitzen mètodes anticonceptius:
- Naturals: Ogino, temperatura basal, observació de la mucositat cervical.
- Mecànics: Preservatiu masculí i femení, diafragma i dispositiu intrauterí (DIU).
- Químics: Espermicides i píndoles anticonceptives.
- Quirúrgics: Lligadura de trompes i vasectomia.
Hàbits saludables relatius a la sexualitat
Per mantenir una bona salut sexual és important: rentar-se sovint, utilitzar preservatiu, evitar la promiscuïtat i les actituds denigrants, tenir un interlocutor adult de confiança, anar al metge i ignorar els consells de persones mal informades.