Resum Lucrècia Joan ramis i ramis
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
S18:Després d l gurra de Successió i l'entronització dls borbons, la nostra llengua fou prohibida i perseguida i esl nostres furs, costums, usatges etc.. Foren abolits.
La il·lustració (dominat per les idees racionalistes avanç de les ciencies i progrés de l humanitat, la literatura de la il·lustració va ser sobretot didáctica i assagístik. Si hi publicaren tractas gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d'autors..)
LA POESIA: - La neoclàssica q era didàctik, erudita i imitava de les formes i els temes clàssics.. Els poetes tmbé conreaven la poesia narrativa i satítik (Joan Baptista Escorigüela, Antoní febrer i cardona, i Joan ramis) -La preromàntik q es carateritzaba per una orientació més intimista, subjectiva y sentimental. Aço va desembocar en el Romanticisme de començaments del S19 Autors(Ignasi Ferreres i Antoní Puigblanc)
LA PROSA: (Molt escassa per la prohibició de la nostra llengua, tot i aixo destaquem)- Rondalla de rondalles de Luís Galiana, on es ridiculitzen els usos col·loquials d la llengua. És 1 narració de refranys, frases fetes i recursos retòriks típics de la llengua popular.
-Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada. És un dietari(periodik) on l'autor explicava les vivències dia a dia entre el 1769 i el 1816.
El TEATRE: Fou fidel al pensamet il·lustrat : preferència pels temes històrics, religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral. (Joan Ramis en la seua obra Lucrècia, on es defensa la llibert i s'ataca la tirania)
LIT POP I POPULIST: Els gèneres populars més representatius són els Romaços(poema narratiu, de rima assonant), les canços populars de caràcter festiu i laboral o les relacionades amb la vida religiosa com les nadales i els goigs, les narracions de tradició popular i les representacions. Algunes vinculades a les festes populars com els Pastoreests, El cant de la sibil·la, el tirisiti, i el misteri d'elx.
MD'elx: En efecte, el Misteri d'Elx és una representació teatral de la mort, assumpció al cel i coronació de Santa María, Mare de Déu. L'escenificació consta de dos actes, que es fan els dies 14 i 15 d'Agost, respectivament. El primer acte rep el nom de vespra, sinònim de vigília; el segon el de festa, i és el punt culminant de les festes a llaor de la Mare de Déu. Els elemts més importants del Misteri són - Personatges els femenins( la verge i les maries) els mes sagrats (sant pere, l'angel major i déu pare) -carakteritzacio dels personatges:vestits de manera q siguen reconeguts ràpidament pels assistents.. -La música(cants a una sola veu en el primer acte i en el segons els fragmets sorals són pòlifonics) -El text( el lenguatge combina arcaismes ams expresiions modernes. L'autor era anònim va compronde el text ajustant-lo a melodies q el poble coneixia perquè eresn cants de les celebracions litúrgiques)
La il·lustració (dominat per les idees racionalistes avanç de les ciencies i progrés de l humanitat, la literatura de la il·lustració va ser sobretot didáctica i assagístik. Si hi publicaren tractas gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d'autors..)
LA POESIA: - La neoclàssica q era didàctik, erudita i imitava de les formes i els temes clàssics.. Els poetes tmbé conreaven la poesia narrativa i satítik (Joan Baptista Escorigüela, Antoní febrer i cardona, i Joan ramis) -La preromàntik q es carateritzaba per una orientació més intimista, subjectiva y sentimental. Aço va desembocar en el Romanticisme de començaments del S19 Autors(Ignasi Ferreres i Antoní Puigblanc)
LA PROSA: (Molt escassa per la prohibició de la nostra llengua, tot i aixo destaquem)- Rondalla de rondalles de Luís Galiana, on es ridiculitzen els usos col·loquials d la llengua. És 1 narració de refranys, frases fetes i recursos retòriks típics de la llengua popular.
-Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada. És un dietari(periodik) on l'autor explicava les vivències dia a dia entre el 1769 i el 1816.
El TEATRE: Fou fidel al pensamet il·lustrat : preferència pels temes històrics, religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral. (Joan Ramis en la seua obra Lucrècia, on es defensa la llibert i s'ataca la tirania)
LIT POP I POPULIST: Els gèneres populars més representatius són els Romaços(poema narratiu, de rima assonant), les canços populars de caràcter festiu i laboral o les relacionades amb la vida religiosa com les nadales i els goigs, les narracions de tradició popular i les representacions. Algunes vinculades a les festes populars com els Pastoreests, El cant de la sibil·la, el tirisiti, i el misteri d'elx.
MD'elx: En efecte, el Misteri d'Elx és una representació teatral de la mort, assumpció al cel i coronació de Santa María, Mare de Déu. L'escenificació consta de dos actes, que es fan els dies 14 i 15 d'Agost, respectivament. El primer acte rep el nom de vespra, sinònim de vigília; el segon el de festa, i és el punt culminant de les festes a llaor de la Mare de Déu. Els elemts més importants del Misteri són - Personatges els femenins( la verge i les maries) els mes sagrats (sant pere, l'angel major i déu pare) -carakteritzacio dels personatges:vestits de manera q siguen reconeguts ràpidament pels assistents.. -La música(cants a una sola veu en el primer acte i en el segons els fragmets sorals són pòlifonics) -El text( el lenguatge combina arcaismes ams expresiions modernes. L'autor era anònim va compronde el text ajustant-lo a melodies q el poble coneixia perquè eresn cants de les celebracions litúrgiques)