Resum de Sintaxi, Lèxic i Ortografia Catalana

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 23,52 KB

Vocabulari i Conceptes Gramaticals Bàsics

Lèxic Essencial

s'encomana
es transmet
cobejosos
ambiciosos
ganyota
gest estrany fet amb la cara
bordegàs
vailet
escurant
netejant fins a no deixar-ne ni una gota
goludament
amb moltes ganes
enfila
entona
desma
de manera mecànica
superflu
innecessari
s'engruixeix
agafar gruix
lleven
s'espongen
amoïni
preocupi
obscena
sense vergonya
menyspreen
consideren que no tenen interès ni valor

Modalitats de l'Oració

Primàries

  • Enunciatives: el propòsit és dir.
  • Interrogatives: el propòsit és preguntar.
    • Totals: poden anar introduïdes per la conjunció que. Exemple: Que has deixat la jaqueta a l'armari?
    • Parcials: van introduïdes per un mot interrogatiu (què, qui, on...) que substitueix l'element de l'oració sobre el qual recau la pregunta. Exemple: On has deixat la jaqueta?
    • Directes: oracions independents que acaben amb el signe d'interrogació. Exemple: Què ha passat a la sala de màquines aquest matí?
    • Indirectes: estan subordinades a un verb declaratiu i no porten interrogant. Exemple: Explica al director què ha passat a la sala de màquines aquest matí.
  • Exhortatives: el propòsit és ordenar.
    • Mandat: no s'ha d'utilitzar l'infinitiu per expressar un mandat o una prohibició (Entrar per l'altra porta -> Entreu per l'altra porta). Exemple: Porta aquests pantalons a la sala de màquines.
    • Prohibició: Exemple: No fumis ni beguis cervesa.

Secundàries

  • Exclamatives: l'emissor exclama. Poden anar introduïdes per interjeccions (ai, caram, ui...) o per mots exclamatius o intensius (que, quin, si que, com...).
  • Dubitatives: l'emissor dubta.
  • Desideratives: l'emissor desitja.

Mots de Dos Valors

Són paraules com: ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc.

Elements i Tipus d'Argumentació

Elements de l'Argumentació

  1. Emissor: persona que defensa la seva visió de la realitat, els seus actes o les seves preferències amb l'objectiu de convèncer els receptors.
  2. Receptor: persona a qui va destinat el missatge.
  3. Situació comunicativa: conjunt de factors relacionats amb el temps, l'espai i el canal. El missatge pot ser escrit o oral.
  4. Tesi defensada: opinió que l'emissor vol defensar i difondre.
  5. Arguments: raons que l'emissor utilitza com a proves per demostrar la validesa de la tesi que defensa.

Tipus d'Arguments

  1. Arguments de causa o d'efecte: relacionen un fet amb la seva causa. Exemple: Hi ha poques balenes i cal protegir-les.
  2. Arguments pragmàtics: proposen l'èxit o el benefici com a prova de validesa. Exemple: Obligació de dur un mòbil quan se circula amb cotxe.
  3. Arguments d'inèrcia: defensen el costum, la tradició. Exemple: La festa de Nadal s'ha de celebrar en família.
  4. Arguments d'autoritat: utilitzen l'opinió d'una persona de prestigi. Exemple: Els joves tenen més habilitat que les persones grans.
  5. Arguments per analogia: es basen en la semblança i la similitud. Exemple: No es pot anar pel món dient mentides.
  6. Arguments sentimentals: pretenen persuadir per mitjà de recursos emotius.

Mecanismes de Cohesió Textual

La cohesió és la propietat que relaciona i connecta les diferents parts d'un text:

  • Repetició: d'un mateix element en frases successives per assegurar la comprensió. Exemple: os bru.
  • Substitució lèxica: per no repetir les mateixes paraules. Exemple: tothom en lloc de tota la població.
  • Substitució pronominal: per referir-se a un element aparegut poc abans. Exemple: hi en lloc de a la protecció dels animals en perill d'extinció.
  • El·lipsi: per suprimir un element sobreentès. Exemple: encara que [aquesta acció] pugui comportar algunes molèsties.
  • Connectors: per relacionar les frases i enllaçar-les. Exemples: encara que, si, contràriament...
  • Signes de puntuació: per delimitar les parts del text.

Aprofundiment en Lèxic i Sintaxi (Tema 2)

Vocabulari Específic

Formentor
península formada per l'extrem oriental de la serra de Tramuntana
atupen
donen cops forts
ribera
costa
guaita
treu el cap, es deixa veure
fontanella
font petita
ungí
untà
testa
cap
consagrada
dedicada exclusivament al servei de Déu
trone
tron
encativam
posem en captivitat
llim
fang
revincla
retorça
rosada
gotes d'humitat condensada
geni
aptitud superior d'algunes persones que els permet crear coses innovadores, úniques
oratge
vent
delit
plaer
a lloure
en llibertat, lliurement
bramulen
bramen, criden
penyal
penya gran i elevada
penyora
garantia
planta
peu, fonament
irat
furiós
n'iran
aniran

Classes de Predicat

  • Predicat nominal: format per un verb atributiu o copulatiu i un complement atributiu. Exemple: El coixí era de cotó.
  • Predicat verbal: format per un verb predicatiu i els seus complements. Exemple: En Pere treballa en un banc.

Classes de Verbs

  • Verbs transitius: normalment exigeixen un complement directe (CD) perquè l'oració tingui un sentit complet. Exemple: He llegit un article interessant (CD).
  • Verbs transitius reflexius: expressen una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix. Exemple: La Rosa es (CI) renta les mans (CD).
  • Verbs intransitius: no admeten complement directe (CD). Exemples: He dormit fins al migdia (CC). Sempre confia en la sort (CRV).
  • Verbs atributius o copulatius: exigeixen un complement atributiu. Exemple: La barana era de ferro forjat (C.atr).
  • Copulatius: ser (localització), haver-hi (presència), estar (permanència).

Perífrasis Verbals

  • D'obligació: haver de + infinitiu / haver-se de + infinitiu
  • De probabilitat: deure + infinitiu
  • D'imminència: estar a punt de + infinitiu
  • De possibilitat: poder + infinitiu
  • De duració: estar + gerundi / anar + infinitiu

Normes de Puntuació i Creació de Mots

L'Ús de la Coma

  • Separa el vocatiu (nom amb què cridem una persona): Laura, on aniràs de vacances?
  • Separa els elements d'una sèrie: Cada dia treu el gos, balla i compra el pa.
  • Marca el començament i l'acabament d'un incís: La casa, aquella d'allà, és la de la Maria.
  • Marca el començament o l'acabament d'alguns connectors: Cal connectar, d'una banda, els auriculars.
  • Marca l'acabament de certes circumstàncies: Com que plovia, no he anat.
  • Separa les oracions adversatives: El pis està bé, però el trobo car.
  • Separa l'element que es presenta com a tema: Al guanyador de la cursa, li donaran un premi.
  • Marca la posició d'un verb sobreentès: El Lluc té 15 anys i el Miquel, 16.

Ús de Parèntesis i Guions per a Incisos

  • Els incisos d'informació cultural se solen escriure entre parèntesis: La gent vivia de l'agricultura (cereals, vinya, olivera...).
  • Els incisos de valoració se solen escriure entre guions: —Doctor Watson —va dir ell, fent-se el despistat—, què en penseu de tot plegat?
  • Els guions també s'utilitzen en l'escriptura dels diàlegs.

Neologia: Creació de Paraules Noves

Neologia de Forma

Es crea la paraula nova a partir d'una altra ja existent.

  • Per derivació: dessuadora (derivat de suar), glaçonera (derivat de glaç).
  • Per composició: cercatalents, migfondista.
  • Per lexicalització d'unes sigles: ovni (objecte volador no identificat), sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida).
  • Per escurçament: eco (ecografia), mòbil (telèfon mòbil).

Neologia de Significat

S'atribueix a una paraula ja existent un significant nou: ratolí (aparell de localització en una pantalla d'ordinador), navegar (moure's per internet).

Manlleus Lingüístics

Es pren una paraula d'una altra llengua per designar un nou concepte.

  • De llengües modernes: amateur, escàner.
  • Del llatí o el grec antic: genotip, in vitro.

Abreviatures, Sigles i Símbols

  • Abreviatures: formades per una o algunes de les lletres que formen la paraula. Exemples: núm. (número), etc. (etcètera).
  • Sigles: formades per les lletres inicials d'un o més mots. Exemples: IEC (Institut d'Estudis Catalans), ADN (àcid desoxiribonucleic).
  • Símbols: formats per pictogrames, lletres o xifres que representen un concepte. Exemple: % (tant per cent).

Lèxic Teatral i Sintaxi Pronominal (Tema 3)

Vocabulari General i Teatral

quadres
subdivisions o parts d'un acte que corresponen a un canvi de decoració
innòcues
inofensives
exòtics
estranys
puixança
prosperitat
presents
regals
subjectes
exposats
molls de cuina
instrument en forma de tisores llargues per agafar les brases del foc
trasbals
trastorn, commoció
furgar
en sentit figurat, buscar
gramòfon
aparell antic que serveix per fer sonar la veu o la música gravades en un disc
vis de vanadi
petita espiral en forma de clau, feta d'un metall de gran duresa
errat
equivocat
aclucant
tancant
gires
part de dins de les vores doblegades
compungiment
tristesa que un sent quan sap que ha actuat de manera incorrecta, penediment
ostensiblement
d'una manera notòria, pública, visible
s'ha esdevingut
ha ocorregut
lilàs
arbrets de flors oloroses, morades o blanques
torbació
alteració, desconcert
garneu
malintencionat, astut
desesma
desorientació, confusió
feu-me esqueneta
ajupiu-vos i poseu l'esquena perquè hi pugi
si sou servit
fórmula de cortesia amb què s'invita algú a acceptar alguna cosa
a la italiana
espai escènic més utilitzat
escenari
espai tancat pels costats on es representa l'obra
attrezzo
conjunt d'accessoris de la decoració
regidor d'escena
dirigeix els tramoistes
tramoistes
mouen la tramoia, els mitjans mecànics per fer les transformacions escèniques
bastidors
darrere dels decorats
apuntador
dicta als actors els seus papers
traspunt
avisa els actors quan han de sortir
amfiteatre
grades circulars del primer pis
camerinos
cambres perquè els actors es vesteixin o reposin
llotges
compartiments tancats de la sala amb seients per a un cert nombre de persones
orquestra
espai en forma de fossa on es posen els músics que executen la part musical
platea
planta baixa de la sala
prosceni
part inferior situada entre l'escena i l'orquestra
galliner
pis més alt de la sala
vestíbul
entrada de l'edifici que dona accés a les parts inferiors

Combinació de Pronoms Febles (CI + CD)

  • li + el -> -l'hi
  • li + la -> -la-hi
  • li + els -> -els-hi
  • li + les -> -les-hi

Funcions Sintàctiques i Pronoms

  • Complement Directe (CD): objecte sobre el qual recau l'acció.
    • Determinat: el, la, els, les
    • Indefinit: en, -ne
    • Neutre: ho, -ho
  • Complement Indirecte (CI): persona o animal a qui va destinada l'acció del verb o el CD.
    • Singular: li, -li
    • Plural: els, 'ls
  • Complement de Règim Verbal (CRV): element exigit per un verb que requereix una preposició.
  • Complement Circumstancial (CC): circumstància en què s'esdevé l'acció.
    • CRV o CC introduïts per 'de': en, -ne
    • CRV o CC introduïts per 'a, en, amb, per...': hi, -hi
  • Complement Atributiu (CAtr): amb verbs ser, estar o semblar.
    • Atribut: ho, -ho
    • Atribut de caràcter intensiu: en, -ne
  • Complement Predicatiu (CPred): característica que es percep o s'observa en el subjecte o en el CD en oracions de predicat verbal.
    • Predicatiu: hi, -hi
    • Predicatiu dels verbs 'fer-se' i 'dir-se': en, -ne
  • Complement Agent (CAg): ésser que realitza l'acció en les oracions passives.

Més Vocabulari i Expressions

boscana
pròpia del bosc, silvestre
envidrat
amb moltes finestres i portes de vidre
onejar
moure's com les ones del mar
prisada
amb una sèrie de plecs permanents, roba doblegada
moixines
carícies que es fan passant la mà per la cara
manyagueries
festes, carícies
escarxofat
assegut de manera ben còmoda
engolint
empassant-se, mirant la TV sense criteri
esgarrapant
agafant per mitjans il·lícits o poc delicats
ventant
movent per l'efecte del vent
pispat
robat
pipa
pistola
potineries
feines brutes, mal fetes
entendridora
que arribava al cor, emocionant
assajat
provat, entrenat
s'esverin
s'alarmin, perdin la serenitat
bugaderia
establiment on es fa la bugada
parsimònia
lentitud
no facis l'enze
no facis cap bestiesa
nanai
de cap manera
azalees
arbustos de flors vistoses
Cantinflas
actor cinematogràfic mexicà de pel·lícules còmiques
toca el dos
vés-te'n
l'hòstia de
moltes
rabejarà
mullarà
retret
reprovació, acció de recordar a algú que no actua com caldria
remugava
parlava entre dents mostrant desaprovació
se'm rifa
es burla de mi
es persigna
fa el senyal de la creu amb la mà com a mostra de ser cristiana
astorada
espantada

Models de Conjugació Verbal

Formes no Personals

  • Infinitiu: Present (cantar), Passat (haver cantat)
  • Gerundi: Present (cantant), Passat (havent cantat)
  • Participi: cantat, cantada, cantats, cantades

Imperatiu

  • canta
  • canti
  • cantem
  • canteu
  • cantin

Temps d'Indicatiu

  • Present: Jo canto
  • Pretèrit perfet: Jo he cantat
  • Pretèrit imperfet: Jo cantava
  • Pretèrit plusquamperfet: Jo havia cantat
  • Pretèrit perfet simple: Jo cantí
  • Pretèrit perfet perifràstic: Jo vaig cantar
  • Pretèrit anterior simple: Jo haguí cantat
  • Pretèrit anterior perifràstic: Jo vaig haver cantat
  • Futur: Jo cantaré
  • Futur compost: Jo hauré cantat
  • Condicional: Jo cantaria
  • Condicional compost: Jo hauria/haguera cantat

Temps de Subjuntiu

  • Present: Jo canti
  • Pretèrit perfet: Jo hagi cantat
  • Pretèrit imperfet: Jo cantés
  • Pretèrit plusquamperfet: Jo hagués cantat

Vocabulari Addicional i Oracions Subordinades

Lèxic i Expressions Finals

a tombant
moment en què acaba un temps
servei
conjunt de criats
tronada
d'una altra època
casalici
casa gran
arnada
feta malbé
resclosit
manca de ventilació
surava
flotava
embolcallava
envoltava
jove
nora
matrona
donassa
emblaimada
pàl·lida
recel
desconfiança
mal lleig
càncer
eixorca
estèril
usufructuària
que té dret a gaudir d'una herència
engrapa
agafar fortament
artrítiques
afectada per l'artritis
manyoc
bola de pèls
havia romàs
s'havia quedat
mixo
gat
musell
morro
bany maria
(sentit figurat) ambient ofegador
vellúria
vellesa
esbandir
treure de sobre
malastrugança
mala sensació
somorts
sense activitat
encauar-se
ficar-se
perdiguer
investigador privat
tocat del bolet
boig
donar per banda
seguir el corrent
bofia
policia
espolsar-se la son de les orelles
espavilar-se
carretoina
cotxe vell
romàtic
de poca ventilació
desballestats
desencaixats
emmetzinat
enverinat
metzina
verí
arsènic
substància tòxica
fil per randa
detalladament
el número
agent de policia
caliquenyo
cigarret prim i dur
a què treia cap?
quin sentit tenia?

Oracions Subordinades Adverbials

Adverbials Pròpies

  • De temps: quan, mentre, abans que...
  • De manera: com, com si, tal com...
  • De lloc: on, allà on, per tot arreu on...

Adverbials Impròpies

  • Condicionals: si, si de cas, sempre que...
  • Concessives: encara que, malgrat que...
  • Causals: perquè, ja que, com que, que...
  • De finalitat: perquè, a fi que, per tal que...
  • Consecutives: tan(t)... que, massa... perquè, de tal manera que...
  • Comparatives: tan(t)... com, més... que, com... més...