La Revolució Russa: Causes, Fases (1905-1924) i Conseqüències
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,5 KB
Introducció i Context
Rússia era un país molt gran i poblat, governat sota l'Absolutisme del Tsar Nicolau II. La societat estava profundament dividida: gran part del proletariat estava format per camperols, mentre que els obrers es concentraven a les grans ciutats.
La Crisi de 1905: El Diumenge Sagnant
L'any 1905 va marcar un punt d'inflexió amb el conegut com a Diumenge Sagnant:
- 140.000 manifestants van portar una carta al Tsar demanant millores socials i laborals.
- Les tropes tsaristes van reaccionar obrint foc contra els manifestants (els van disparar).
- Aquest fet va provocar un canvi de mentalitat i va fer que la població esdevingués més activa políticament.
L'Oposició al Tsarisme
Diversos grups s'oposaven al règim tsarista, destacant:
- Kadet (Burgesia Liberal)
- Eseristes (Partit dels Camperols)
- Menxevics i Bolxevics (Facció dels Obrers, dins del Partit Socialdemòcrata Rus)
La Primera Guerra Mundial i la Crisi de 1917
L'entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial (1914) va accelerar la crisi interna. Rússia va enviar 13 milions de persones al front. L'exèrcit era feble, l'economia estava estancada i hi havia una greu manca de menjar. Les dones van ser les primeres a reaccionar davant la situació.
La Revolució de Febrer de 1917
L'any 1917, amb 4 milions de soldats que no tornaven del front, la situació va esclatar:
- 23 de febrer: Les dones surten al carrer per protestar.
- 25 de febrer: Els obrers s'afegeixen a les protestes.
- 26 de febrer: Els militars es rebel·len i es neguen a aturar el poble.
El Tsar va abdicar i, el 27 de febrer, es va establir un Govern Provisional.
El Doble Poder (Govern Provisional i Soviets)
Lenin, que estava exiliat, va tornar a Rússia. En aquest moment, coexistien dos centres de poder:
- Poder Oficial: Format pels Kadets i Eseristes (Govern Provisional).
- Poder Popular: Representat pels Soviets (consells d'obrers i soldats).
Lenin va ser exiliat de nou pel poder oficial, però va tornar a l'octubre, aprofitant la debilitat de la burgesia.
La Revolució d'Octubre i la Presa del Poder
El 10 d'octubre, el Soviet de Petrograd va aprovar la insurrecció armada. Entre el 24, 25 i 26 d'octubre, el Soviet de Petrograd va prendre els carrers, les centrals, les estacions i tots els punts clau de la ciutat.
El 26 d'octubre, les forces revolucionàries van entrar al Palau d'Hivern. Lenin va prendre el poder i va convocar eleccions. Tot i que els Eseristes van rebre la gran majoria dels vots (ja que els camperols van votar-los en comptes dels Soviets), Lenin va dissoldre el Parlament i el va sotmetre al poder dels Soviets. Això va marcar la pèrdua del caràcter revolucionari inicial, ja que el poder es va concentrar en els Soviets controlats pels bolxevics.
La Guerra Civil Russa (1918-1921)
Durant els tres anys de Guerra Civil, els bolxevics van aconseguir la victòria i van estendre la revolució. El seu èxit es va basar en ser un partit organitzat i disciplinat, que rebia suport dels camperols i dels obrers de les fàbriques. Lev Trotski va ser clau en la creació de la Guàrdia Roja, fidel a la revolució.
L'Era Postrevolucionària: Lenin i Stalin
Un cop acabada la revolució, el nou règim va passar per dues fases principals: