Revolució Russa: Fets Clau i Naixement de la URSS

Primeres Mesures Revolucionàries

El Segon Congrés dels Soviets va destruir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin. Aquest primer govern obrer i camperol va implantar el socialisme i va decretar les primeres mesures revolucionàries:

• Terra per als pagesos.
• Control obrer de les empreses.
• Nacionalització de la banca.
• Supressió de l'exèrcit tsarista.

Pau amb Alemanya (Tractat de Brest-Litovsk)

Amb Trotski com a representant, Rússia va signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, renunciant a Països Bàltics, Finlàndia, territoris polonesos, Moldàvia i Ucraïna (que es va declarar independent).

Guerra Civil i Comunisme de Guerra

La revolució havia triomfat a molts llocs de l'imperi, però no a tots. Els russos blancs, defensors del vell ordre tsarista, s'oposaven a la Rússia revolucionària i controlaven la zona est i nord del país. Els revolucionaris controlaven el centre de Rússia.

Els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig per enfrontar-se als russos blancs. Els comissaris polítics vigilaven els combatents i fomentaven l'ànim revolucionari. Així va començar una guerra civil marcada per la misèria i la fam. El tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics.

L'Exèrcit Roig va guanyar la guerra civil. Per aconseguir-ho es va aplicar el "Comunisme de Guerra", on l'economia es va orientar a avituallar l'exèrcit, amb una economia dirigida per l'estat.

Creació de la URSS (1922)

El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), un estat federal amb una administració molt centralista i un sol partit: el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica). Hi havia una identificació total entre partit i estat.

Existien dues competències:

• Qüestions lingüístiques i culturals (amb el rus com a llengua obligatòria).
• Aspectes locals.

L'estat ho controlava tot, de forma centralista, i va aparèixer la burocràcia. L'Assemblea Constituent (implantació de la dictadura del proletariat, eleccions de novembre de 1917) va ser eliminada pels bolxevics, ja que no acceptava l'aprovació dels soviets. El 1921, el partit bolxevic es va transformar en el PCUS. L'òrgan suprem de l'estat era el Congrés dels Soviets (poder legislatiu). Els bolxevics van transformar l'imperi tsarista en una república federal.

La Nova Política Econòmica (NEP)

Com a conseqüència de la guerra civil i el comunisme de guerra, l'economia soviètica es va esfondrar. Lenin va proposar la Nova Política Econòmica (NEP) per millorar les condicions de vida. Representava una marxa enrere en alguns aspectes:

• Desaparició de la propietat privada.
• Control estatal de la indústria i l'agricultura.

Era una economia mixta que va complir ràpidament els seus objectius econòmics. Això va generar un debat seriós dins del PCUS i un enfrontament intern entre els defensors de l'economia mixta i els de la ràpida socialització de la propietat, la producció i la distribució de béns.

La Tercera Internacional (1919, Moscou)

Coneguda com a Komintern (Comunisme Internacional), va fer una crida a tots els partits socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional. Això va produir divisions sobre si unir-se o no. El 1920 es van aprovar les "21 condicions" que havien de complir tots els partits que s'hi volguessin unir. S'hi explicava la necessitat d'expulsar els reformistes i acceptar les condicions socialistes i revolucionàries. Les 21 condicions van portar al naixement dels partits comunistes, que havien de respondre al leninisme. A Espanya, per exemple, es va crear el PCE (Partido Comunista de España) el 1921, provinent del PSOE (Segona Internacional).