Les Revolucions de Febrer i Octubre a Rússia: Un Anàlisi Complet

La Revolució Russa de 1917: Causes i Context

La Revolució de Febrer de 1917 es va gestar en un context de profunda crisi, agreujada per la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial. Aquest conflicte va accelerar el moviment revolucionari a causa de diversos factors:

• Elevat cost humà: Rússia va patir aproximadament 4 milions de morts.
• Crisi econòmica i social:
  • Les fàbriques es van reconvertir en indústries de guerra, provocant una disminució dràstica de la producció agrària.
  • Es va generar una inflació descontrolada, escassetat de productes bàsics i fam, especialment a les zones rurals, on la vida era miserable.
  • L'atur va augmentar considerablement.
• Derrotes militars: Les successives derrotes davant Alemanya van minar la moral de la població i van generar una profunda desconfiança en el Tsar Nicolau II.
• Desintegració de l'Estat: Ja el 1916, l'estat tsarista mostrava signes de desintegració.

El desastre militar i econòmic va fer inevitable una revolució. La conclusió generalitzada era que, per salvar el país, calia prescindir dels Romanov i establir un sistema parlamentari.

L'Esclat de la Revolució de Febrer

El primer episodi revolucionari va tenir lloc el febrer de 1917. Grups populars es van manifestar als carrers de Petrograd, demanant la fi de la guerra. En aquest context, van aparèixer els primers grups obrers armats, que serien la futura Guàrdia Roja.

Van ressorgir els Soviets (consells d'obrers i camperols), que van associar totes les forces revolucionàries:

• Eseristes (socialistes moderats, com Aleksandr Kerenski)
• Anarquistes
• Menxevics
• Bolxevics (els més combatius)

El Govern Provisional i el Doble Poder

L'1 de març es va formar el Govern Provisional, liderat inicialment per Gueorgui Lvov. Aquest govern va prometre reformes polítiques i socials, però va mantenir Rússia a la Primera Guerra Mundial. El Tsar Nicolau II va abdicar, i l'imperi es va transformar en una república constitucional.

Es va establir un doble poder:

• El Govern Provisional, dirigit pel partit KDT (Partit Constitucional Democràtic), que representava la burgesia i buscava una república burgesa amb sufragi universal.
• Els Soviets, que representaven les classes populars i exigien:
  • La sortida immediata de la guerra.
  • El repartiment de les terres.
  • La millora de les condicions laborals.

Els Soviets, amb el seu creixent suport popular, van desbordar ràpidament el Govern Provisional.

El Retorn de Lenin i la Crisi del Govern

L'abril de 1917, Lenin va tornar de l'exili, amb la convicció que la Revolució havia de superar la fase liberal-burgesa per convertir-se en una Revolució del Proletariat. Va exposar les seves famoses "Tesis d'Abril", que resumien la seva visió amb les consignes "Tot el poder per als Soviets" i la sortida immediata de la guerra.

Lvov va ser substituït per Kerenski, que va prometre celebrar eleccions per a una Assemblea Constituent. No obstant això, Kerenski es va enfrontar obertament al Soviet de Petrograd, iniciant la persecució dels bolxevics.

L'agost, es va produir gairebé un cop d'estat protagonitzat pels militars tsaristes, conegut com l'Afer Kornílov. Kerenski va aconseguir vèncer-lo amb el suport crucial dels bolxevics. Després d'aquests esdeveniments, Lenin va començar a organitzar els Soviets armats, que serien el futur Exèrcit Roig.

La Revolució d'Octubre de 1917

El Govern de Kerenski continuava defensant una república parlamentària (amb eleccions i una assemblea constituent) i la permanència de Rússia a la Guerra Mundial. Els Soviets, però, s'hi oposaven fermament, intentant crear una república de soviets.

Durant l'estiu de 1917, el partit bolxevic va ser prohibit, i Lenin es va veure obligat a amagar-se o exiliar-se de nou. Malgrat això, els Soviets, amb el suport de la Guàrdia Roja (la seva unitat armada), van planificar una insurrecció.

El 25 d'octubre (segons el calendari julià, 7 de novembre segons el gregorià), durant el Segon Congrés dels Soviets, les forces armades bolxevics es van apoderar dels llocs i serveis clau de la capital. L'assalt al Palau d'Hivern, seu del Govern Provisional, va culminar amb el triomf de la revolució a Petrograd. Kerenski va fugir a l'exili.

La revolució es va estendre ràpidament per Moscou i els principals nuclis industrials. Al novembre, la zona septentrional de Rússia ja estava completament en mans dels bolxevics.