Ruptura d'estocs

Per a que serveixen les existències: 1.Protegeixen de la inflació i la variació dels preus.  2.Permeten diferenciar la producció i la distribució en casos de demanda estacional.  3.Donen seguretat: D'altra banda s'evita la ruptura d'estocs.  4.S'aprofiten les economies d'escala, que són descomptes per comprar una gran quantitat.   La ruptura d'estocs: Són els costos provocats per la perdua de vendes potencials que es donen a l'empresa quan aquesta no té productes per vendre en el moment.    Els costos de les existències: 1.Costos de comandes: Són costos generals per realitzar comandes.  2.Costos de ruptura d'estocs: Quan es queda sense existències disminueix el grau de satisfacció dels clients.   3.Costos de manteniment d'inventaris: Són generats pel fet de mantenir existències al magatzem i són administratius, operatius...  Com es determina el nivell òptim d'existències: 1.Eficàcia: Disposar d'estocs suficient per satisfer la demanda i les necessitats de producció.   2.Eficiència: Actuar per tal de que els costos de magatzem siguin els mínims.   Per poder treballar amb els dos objectius a la vegada fa falta:  1.Models de gestió d'inventaris. En aquest model es veuen tres variables, que són les següents:   2.Estoc màxim: És la quantitat màxima d'un material que es pot tenir al magatzem en relació amb l'espai i els costos.  3.Estoc mínim: És la quantitat mínima que es pot tenir al magatzem. Aquí hi ha perill de ruptura d'estocs.  4.Punt de comanda: És la situació en què s'ha de tornar a realitzar la comanda.